dimecres, 31 de desembre del 2014

Propòsits d'any nou.

Ja fa uns quants anys que vaig establir un pacte amb els bons propòsits d'any Nou. No els compleixo mai i així no cal que cada any els renovi. Els mateixos de l'any anterior em serveixen pel nou any. Però aquest any m'he proposat una variació, fer algunes coses senzilles que fa una pila d'anys que vull fer o que fa una bona pila que no faig. Com que sóc cap-quadrat he decidit proposar-me 12 bons propòsits a complir un cada mes del proper any. Sí, un dels bons propòsits del proper any és escriure més al bloc i això serà una bona font d'entrades absurdes.

1. Fer una foto 

Sembla senzill però el que vull dir és fer una fotografia de paisatge amb cara i ulls. Buscar un paisatge, buscar l'enquadrament adient, trobar la llum adequada, provar diferents obertures i... El resultats és el de menys però fer tot el procés.

2. Banyar-me al mar

Sí visc a dos minuts del mar però no m'agrada la platja i fa almenys uns tres anys que no em banyo al mar. Que no m'agradi la platja no vol dir que no m'agradi submergir-me al mar però no ho faig.

3. Preparar arròs al forn.

Segurament és el plat estrella familiar i li he demanat la recepta a ma mare unes tres vegades però mai m'he llençat a provar-lo de fer. Segur que no serà el mateix però...

4. Copeta d'Oporto

Vaig tenir una companya ja fa uns deu anys que deia que cada divendres al migdia a l'arribar a casa abans de dinar es prenia com a vermut una copa d'oporto; que li anava perfecte per desconnectar i deixar les cabòries de la feina a l'institut. Des de que m'ho va dir vaig pensar que algun cop ho hauria de provar.

5. Bivac

Fa molts anys que no dormo una nit al ras a la muntanya, despertar-se amb la sortida del Sol i l'esquena destrossada. Quants records!

7. El Senyor dels Anells

Una sessió triple de Senyor dels Anells, la trilogia complerta en una sessió o programar una sessió setmanal amb crispetes i tot el necessari.

8. Anar a buscar amfibis.

Planejar una expedició nocturna a la bassa o riu més proper a la caça de l'amfibi despistat.

9. Llegir l'Odissea d'Homer.

Això ho tinc pendent des de la meva lectura de la Ilíada ja fa uns quants anys.

10.Fer una cata de vins.

Fer un curset per descobrir els meus gustos.

11.Netejar els vidres de la façana.

No és tant fàcil necessito escala nova i neteja-vidres amb un pal per arribar-hi. Però ja fa cinc anys que tenim el pis i mai ho he fet. Ja toca o ja tocava fa temps.

12.Participar a tots els concursos del meu voltant.

Aprofitar el concursos del Sàpiens, Descobrir Catalunya, Nescafè... que sempre dic que haig de fer per veure si hi ha sort i mai ho faig.

Fa temps que també tinc pensat rellegir-me tots els llibres de la saga de Cançó de Foc i Gel ho penso cada cop que surt un nou llibre. Però el proper any no un altre!

dijous, 18 de desembre del 2014

Va de claus.

Ja fa cinc anys que vam venir a viure on som ara, 59 quotes d'hipoteca per ser més precisos. Porto cinc claus al clauer: la d'entrada a l'escala, les dues de la porta d'entrada, la de la bústia i...Porto una cinquena clau que mai he sabut perquè servia, quan em van entregar les claus venia amb les altres però no l'he fet servir mai i no sé perquè serveix. S'assembla a les tres primeres però no és cap d'aquestes. I quan obres a les fosques és una clau més a descartar al fer la ronda de totes les claus. Igualment no m'atreveixo a llençar-la. I si la necessito encara que no sàpiga perquè?

dimarts, 16 de desembre del 2014

El que queda...

Ja són cinc temporades sense fer castells, tret d'alguna escapada. L'any sabàtic s'ha convertit en lustre sabàtic, ja ho deia jo que no em prenia un any sabàtic sinó una dècada sabàtica. Que en queda de tot allò cinc anys després?

Primer: vaig decidir regar les plantes dos dies a la setmana, la decisió va ser fàcil dimarts i dissabte. Fàcil de recordar: els dies d'assaig. Encara que ja fa uns anys que m'oblido de regar-les, impensable els primers anys.

Segon: Les grans diades de la colla són fàcils de recordar, quedem amb els amics per esmorzar a la Pallaresa.

Tercer: acumulo una gran quantitat d'articles de diades castelleres des de l'any 89 que vaig començar a recopilar-les. I ara no sé que fer, llençar-les? Ordenar-les? No les vull per res però em fa molta pena llençar-les- Suposo que hauré d'esperar encara cinc anys més.

Per cert...

Encara que no ho sembli a simple vista aquest bloc comença a estar actiu. El que passa és que hi havia molta feina pendent. Ja hi han les entrades dels viatges a Suïssa (estiu 2014 )  i França (estiu 2013). Encara queden les fotos de València, no les trobo! I l'escapada a l'Alta Segarra (estiu 2012). A poc a poc, però ja tornem a caminar.

dimarts, 9 de desembre del 2014

Un tió sapastre

El tió de casa nostra és una mica sapastre, suposo que és de la família.

A l'agost quan estàvem traient una taula del traster, la Mar va descobrir que estava allà tancat, el pobre havia marxat després de cagar i s'havia quedat tancat al traster. Ho vam atribuir al fet que havia perdut una pota i els dos ulls en aquelles festes de Nadal. La Mar se l'emportava amunt i avall com un ninot i fins i tot alguna nit va dormir amb ella.

Unes setmanes més tard el vam descobrir a l'armari de les olles que no fem servir gairebé mai, per sort s'havia curat de la cama i ara només li falten els dos ulls. El divendres passat abans d'anar cap a Vimbodí la Mar el va veure per casualitat dalt d'un armari. I vam deduir que aquest any havia vingut abans de Prades, els tions familiars venen de Prades, encara que nosaltres pensàvem que encara trigaria un parell de setmanes. Així que m'espera un llarg advent de menjar mandarines perquè el tió es pugui menjar les peles.

Per cert dues coses.

La Mar no estén com s'ho fa el tió per cagar regals embolicats, que menja paper? El fet que un tronc de fusta cagui regals ho troba totalment normal, només no estén com s'ho fa per embolicar-los.

Segona cosa la Mar ajudat del Pau es va passar tot el gener i febrer de l'any passat jugant a tions. Agafava el que feia de tió,el tapava, possava coses a sota, cagava el tió i feia cara de sorpresa quan el destapava. I va començar a cridar quan  va veure el tió dalt de l'armari.


dimarts, 2 de desembre del 2014

Dies de pluja, dies de tolls.

Els dies de pluja poden ser una llauna amb nens tancats a casa, però després són genials: la roba més vella que hi hagi, que es pugui embrutar i mullar i un parell de botes de pluja, I a fer l'animal!!! I jo que no en tinc, quina enveja!


dissabte, 29 de novembre del 2014

L'impacte de la fil·loxera a la Conca de Barberà (1870-1905). Josep Recasens

Llàstima que la part que més interessant de l'estudi, les taules d'elaboració pròpia com exemple les dades d'embargaments no estiguin desglossades al final del treball.

Sinopsis: un estudi de l'impacte de la fil·loxera a la Conca tant a nivell econòmic i social.


divendres, 28 de novembre del 2014

La revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya. Ramon Arnabat

El títol és ben explicit del que s'hi pot trobar al llibre. La síntesis de la tesi doctoral de l'autor. Molt interessant i sobretot molt ben documentat fa venir ganes de fer una ullada a la seva tesis doctoral.

Sinopsis: L'estudi rigorós del trienni liberal a Catalunya.



dimecres, 26 de novembre del 2014

12 ANYS

Estic relativament proper a cobrar el segon estadi (sexenni pels no entesos), bé em falta encara quatre mesos però és la primera pujada salarial que tindré en cinc anys de retallades i ja fa temps que l'espero. Mentida fa tres anys vaig cobrar un trienni però els triennis aporten una pujada ben minsa. A part la pujada dels sexennis s'acumula a la dels triennis fent que la pujada faci més patxoca.

Fora del tema de la remuneració (que és important!) el fet és que porta 12 anys en aquesta feina, aquesta feina temporal que feia mentre no trobés una alternativa i ja en porto dotze!

Des de el primer estadi al segon: oposicions, Mar, casa, Pau... Les tres primeres en tres mesos: quin estiu!

El post anava perquè he aconseguit després de tretze cursos de docència no ser tutor d'un grup. Més feina, més grups però quin descans. Potser no tornarà a passar en dotze anys més però el curs se m'està passant volant i tinc temps per prepara activitats alternatives!

divendres, 21 de novembre del 2014

Els grans comtes de Barcelona. Santiago Sobrequés Vidal

Fa temps que em vaig adonar que tornaven  a reeditar les grans obres dels historiadors clàssics catalans (Vicens Vives, Pierre Vilar...), no sé si estan desfasats o no, però tinc a la memòria que estaven molt ben escrits i es llegien com a novel·les. I realment és així.

Una comtesa de fort caràcter que dominarà el regnat del seu marit,del seu fill i del seu nét. La última dona del darrer també de fort caràcter morirà a mans del seu fillastre hereu al tro. Dos germans bessons (o no) que hauran de cogovernar els comtats a la par i que un acabarà assassinant a l'altre.

No és cap novel·la és la nostra història.

Sinopsis: la història dels comtes de Barcelona des de Ramon Borrell (993) fins a la mort de Ramon Berenguer III (1131).




dijous, 20 de novembre del 2014

Carlinades. Jaume Grau

Llibret de divulgació històrica senzill però correcte, personalment m'ha sobrat les comparacions entre el carlisme i el Far West americà però està dintre la línia del programa de radio En Guàrdia del qual se'n deriva la col·lecció històrica i el llibre. Algunes petites errades de correcció, composició que em fan pensar que es va córrer un xic al fer l'edició. Però serveix per fer una primera aproximació al carlisme.

Sinopsis: una petita síntesis del moviment carlí a Catalunya, especialment de les tres guerres Carlines del sXIX.


dimecres, 19 de novembre del 2014

El genaral Prim. Pere Anguera

Cada cop estic més fascinat pel segle XIX espanyol, no hi ha qui l'entengui i no es torni boig intentant seguir els pronunciament. motins i lluites entres carlins, moderats, progressistes, demòcrates, republicans...

Sinopsis:La biografia del general Prim feta per un dels seus màxims coneixedors.



dimarts, 18 de novembre del 2014

Dia de la filosofia

La Mar ja té feta la llista pels reis, només vol una cosa diu: tot el que surti per televisió que sigui de nenes. Jo li he preguntat com sap si són joguines per nens o per nenes. I m'ha dit: tot el que surten nenes jugant és per nenes i el que surten nens jugant és per nens. I m'he començat a fixar i encara no he vist cap nena jugant a cotxes, ni cap nen en un anunci de nines, i en porto uns quants. Aquesta contesta m'ha fet pensar una bona estona.

dimecres, 5 de novembre del 2014

VITRUM

Nova fira del vidre creada a Vimbodí, entre les festes dels Torrents i la fira sembla un altre poble, quin "ambientillo" pels carrers. Un bon grup de gent passejant xafardejant parades i veient com bufen vidre.

Els nens tenen una altra idea, la Torrents, la Mar i en Pau decideixen que el més interessant de tot és un clot de la plaça de les orenetes i jugar a fer sorra fina, ells en diuen així. Així que ja us podeu imaginar com queden els vestits de diumenge! Tampoc en portaven per això.

dilluns, 3 de novembre del 2014

C'EST FINI

No el bloc no és mort, sinó tot el contrari!

Per fi he acabat un projecte que ens ha portat dos anys de feina i que ja explicaré quan surti a la llum pública. Ara per ara la meva feina s'ha acabat, uns quants ja sabeu de què parlo, els altres paciència.

Així que ara penso recuperar el meu bloc, a veure si és possible. I sobretot escriure els post pendents de les vacances de França (2013) i Suïssa (2014).

Fins aviat, espero.

dijous, 16 d’octubre del 2014

Sóc un borratxo culte?

Em vaig començar a espantar quan em van començar a saludar els cambrers dels bars quan me'ls trobava passejant. Em vaig tranquil·litzar pensant que els conec d'anar a esmorzar o berenar amb els nens.

Ara mateix em saluden: Els propietaris del bar on vaig a berenar amb els nens els dijous quan passegen a primera hora el seu llebrer; També la fornera del bar-fleca de la cantonada que té controlada tota la canalla del barri; l'amo del bar del costat del mercat on fem habitualment un segon esmorzar amb els nens els dissabtes de mercat; El propietari d'un bar que va tancar, aquest sempre tinc la impressió que em saluda de mala gaita i em causa mala consciència... si hagués anat més potser no hauria tanca? El propietari i el cambrer on fem el vermut els diumenges. I finalment el propietari del bar gamberro del poble, bé aquesta salutació l'atribueixo a que coneix a la Roser.

Però avui m'han descol·locat totalment, avui m'ha saludat pel carrer el meu llibreter. Potser hi vaig massa? Amb lo cars que són els llibres! O potser és que no hi va massa gent? Si fa unes tres setmanes que no hi passo!     

Per cert l'últim dia em va recomanar aquest llibre.

  

dimecres, 24 de setembre del 2014

Raclette

Lo millor d'endur-se alguna cosa per menjar típica d'un lloc és que al cap de uns dies disfrutes per partida doble: del menjar i de recordar el viatge. Sembla que hagis allargat una mica el viatge.






dilluns, 22 de setembre del 2014

El general Prim. Arnau Cònsul

Una petita biografia del general aprofitant el bicentenari del seu naixement.

Sinopsis: la biografia de Prim.


Historia del Arte en la Baja Edad Media

Contingut: La pintura i escultura però especialment l'arquitectura a l'edad mitjana.

Llàstima la desgana que he portat aquest curs quan he començat a estudiar m'ha semblat molt interessant sobretot l'arquitectura de les catedrals medievals.


6 Crèdits

Nota pràctica 1: no feta.
Nota pràctica: no feta.
Nota examen:
Nota assignatura: 5,6 Aprobado.

dijous, 18 de setembre del 2014

Licantropia. Carles Terès.

Encara que no m'ha convençut del tot, una bona elecció, t'entreté i t'enganxa força. Un bon llibre per passar una bona estona.

Sinopsis: Un mossèn del s XVIII que recorre les valls més amagades intentant portar l'evangeli a les gents més salvatges topa amb un casalot senyorial i amb una família que manté una estranya relació amb els llops. Molts segles després un fotògraf té estranyes sensacions en un vell casalot abandonat que està lligat sense saber-ho als seus ancestres.
 

diumenge, 14 de setembre del 2014

Suïssa. Vall Anniviers. Estiu 2014

Aquest estiu hem escollit Suïssa per passar les vacances i en concret la Vall d'Anniviers, la dels cinc quatre-mils. Cada cop preparem menys les vacances i al final l'elecció va recaure en on vam trobar l'apartament més barat. Tot i així vam encertar totalment l'elecció. Malgrat no poder anar amunt i avall per Suïssa com havíem previst al principi, per accedir a la vall van haver de fer uns 20 quilòmetres de revolts i quan vam descobrir que a la vall teníem tot el que volíem (excursions i activitats per a nens) ens va fer molta mandra fer aquests quilòmetres de baixada i pujada per sortir-ne. Però al final ha estat el que plenament volíem: relax i muntanya.


dissabte, 23 d’agost del 2014

Suïssa. Estany i glaciar de Moury

Últim dia abans de marxar de Suïssa. Ja que avui no mana la Mar decidim anar d'excursió.A on? És fàcil. Ahir ens vam quedar amb unes ganes boges d'endinsar-nos pels paisatges de Moury. No ens defrauda gens. L'únic problema el tenim quan una de les vaques intenta menjar-nos el nostre esmorzar. Per cert veiem algunes cops entre les testes de les vaques, una les grans tradicions d'aquesta regió de Suïssa.

Acabem el viatge amb una foundie i una raclette espectaculars.

La tornada la fem per una altra via, ens haguèssim estalviat unes quantes hores de cotxe a l'anada!


divendres, 22 d’agost del 2014

Suïssa. Grimetz

Avui és l'aniversari de la Mar, així que com a regal d'aniversari li deixen escollir que vol fer avui. Naturalment no vol anar d'excursió, ens acostem  a Grimetz a comprar un pastís. i juguem una bona estona al parc infantil. Abans d'anar a dinar ens acostem a la presa de Moury i contemplem el glaciar de Moury. Un paisatge impressionant a 10 minuts caminant del cotxe. Naturalment descobrirem a Mataró que les fotos no han sortit. A la tarda fem una passejada per Sant Jean fins baixar al riu.

 La glacera de Moury

 Una ermita de camí a Grimetz

L'ermita de St Jean amb creu inclosa.

dijous, 21 d’agost del 2014

Suïssa.Zinal

Decidim fer l'excursió partint de Zinal que no vam poder fer dos dies abans. Parem a fer fotos amb les vaques, cavalls. La Mar no para de dir que hem vingut a les muntanyes per emportar-nos un cavall a Mataró, que dormirà a la terrassa i que anirà a escola amb el cavall al costat de la mare que va amb bici. Ens arribem fins el refugi del Petit Mountet, aprofitem per dinar ja que s'ha fet molt més tard del que pensàvem. Dinar observant un 4000 mil i una gelera al fons és el primer cop que ho fem. Per cert al mig de la baixada ens adonem que no hem fet cap foto de la vista del refugi! Igualment a Mataró ens adonem que totes les fotos que hem fet amb l'objectiu petit han sortit cremades i es que no ajustava bé. Tret d'un petit tros abans del refugi la Mar ha fet tota l'excursió caminant!




dimecres, 20 d’agost del 2014

Suïssa. Grimetz

Volíem fer l'excursió que va quedar pendent del dia anterior però fa mal dia i ens acostem a Grimetz, un poble pintoresc. Passegem pel poble i ens entretenim una bona estona en un parc infantil perquè disfrutin.El poble està ple de mòbils de fusta que aprofiten la força de l'aigua per moure's.



dimarts, 19 d’agost del 2014

Suïssa. Vissoe

Decidim fer una petita excursió de Vissoe fins al poblet de Fang. Al principi el camí sembla molt xulo però després va a parar a una pista asfaltada. Troben dos operaris que l'estan arreglant, un s'està fent un frankfurt amb el soplet! Ens miren en cara d'estranyats i és que ens hem perdut. A la tornada la Mar comença a rondinar però agafem una decera. Com més empinat, relliscós i estret més contenta puja. Fa un moment es queixava i ara jo estic panteixant i ella riu.

 El principi del camí.

La drecera.

dilluns, 18 d’agost del 2014

Suïssa. Zinal

El primer dia ens toca situar-nos una mica. Hem de pagar la resta de l'apartament i anar a una oficina de turisme a pagar la taxa turística. Anem a Vissoe aprofitem per comprar però no hi ha oficina de turisme així que ens acostem a Zinal al final de la Vall i allà descobrim que amb aquesta taxa podem accedir a totes les activitats de la vall. Com que cada poble té una cosa tenim una oferta força complerta pels nens: piscina, mini golf, tots els remuntadors gratuïts... El que ens passarà és que pels matins anirem d'excursió, dinarem tard i després farem el ronso una mica. Com que a França tot tanca a les sis, al final no aprofitarem res de tot això, però ja ens va bé. Comencem a descobrir que l'hem encertat i que segurament ens quedarem a la vall totes les vacances.

També ens donen un petit mapa turístic, de l'estic del mapa de pistes d'esquí, marca tot d'excursions per fer amb la seva duresa i temps. Mai havia vist un mapa tant senzill, tant ben fet i amb tanta informació.

Ja que estem a Zinal volem aprofitar fer una petita excursió però al final s'ha fet tard i ens anem a l'apartament després d'estirar una mica les cames.

diumenge, 17 d’agost del 2014

Suïssa. Anada

Decidim fer el viatge d'anada en dos dies amb parada a Grenoble. Això fa que sortim tard de Casavells perquè no hem de fer molts quilòmetres el primer dia. Arribem allà les sis i ens limitem a fer una petita volta per estirar les cames al voltant de l'hotel, barri obrer francès.

L'endemà el fet de no voler pagar l'abonament anual d'autopistes fa que fem una bona volta pel sud del llac de Ginebra, amb les conseqüents caravanes al ser un lloc turístic. Total arribem molt tard a Sion on creiem que està el nostre apartament. Llavors comencem a ascendir uns vint quilòmetres per una carretera plena de revolts remuntant la vall d'Anniviers fins arribar al nostre poble St Jean. Estem esgotats però la vista compensa. Ens limitem a fer una petita passejada pel poble, demà ja farem coses.

Descobrim com són els pobles suissos tot de cases de fusta individuals, properes però que no es toquen, entre orreos  alguns dels quals han tapat els el pilars amb parets per fer una vivenda de dos pisos.

St Jean d'Anniviers

La vista des de el balcó de l'apartament d'esquí.

Un detall dels quatre mils que veiem tot esmorçant.

dilluns, 11 d’agost del 2014

Un día de cólera. Arturo Pérez-Reverte.

Coneixent les tendències ideològiques de l'autor i la temàtica em feia una mica de basarda aquest llibre. I encara que cau especialment al tancament del llibre en aquesta aspecte, cal remarcar que es un bon escriptor de best-sellers, t'atrapa de bon inici fins al final. Cosa que no vol dir que sigui cap gran escriptor, però et sap entretenir.

Sinopsis: els fets del dos de maig a Madrid. 


dilluns, 7 de juliol del 2014

Danza de dragones. George R.R. Martin

Segurament serè insultat i vilipendiat pels meus antics companys de castells quan s'adonin que fins ara no havia llegit la cinquena part de la saga. Ells que hem van introduir a aquesta secta fa una bona pila d'anys, abans del boom de la sèrie. M'ho mereixo.

Sinopsis: la cinquena part de la saga d'aquest apasionant sèrie de fantasia. Cal explicar alguna cosa?


Cerdanya

Gràcies  als casals escolars que han d'anar per quinzenes i no per setmanes he tornat a gaudir d'una setmana de vacances solitària. Si l'any passat me'l vaig passar entremig de papers al Arxiu Comarcal, ja explicaré algun dia perquè. Aquest any he fet una estada a la Cerdanya per fer una mica de muntanya.

Primer dia. Escapada a la Vall d'Eina, no m'acosto fins al Coll de Núria. Tinc un estat físic lamentable! Què patètic.

Segon dia: pluja tot el dia, em quedo a casa.

Tercer dia: De Porté fins l'estany de Llanós, l'opció de pujar al Carlit la descarto per la pluja. Mentida no m'aguanto.

Quart dia: d'Estana al Prat de Cadí i cap a Mataró.  No havia aconseguit estar mai sol al Prat del Cadí increïble.

Total quatre dies de desconexió, petites passejades per la muntanya i molta lectura. Vacances.

dimarts, 17 de juny del 2014

Cuadernos de guerra [1914-1918]. Louis Barthas



Com a document per entendre que va representar la guerra de trinxeres de la Primera Guerra Mundial i la denúncia del militarisme impagable. Literàriament una mica més fluix, és estrany com t’acostumes a les desgràcies i les penalitats que passa i la narració et sembla una mica plana. 

Sinopsis: les experiències bèl·liques d'aquest soldat francès a les trinxeres de la primera guerra mundial. La descripció d'aquest quatre anys de guerra.


divendres, 30 de maig del 2014

Retorn a Killybegs. Sorj Chalandon

He disfrutat con feia temps que no ho feia d'un llibre. És una sort trobar el llibre que et ve de gust llegir en el moment precís.Una bona tria.

Encara que sembli mentida, crec que utilitzar un delator, un traïdor, ajuda més a entendre l'ofec i l'ambient dels barris catòlics de Belfast que no si la novel·la hagués estat protagonitzada per un heroi de ferro. Sembla contradictori però ho és.

Sinopsis: la vida d'un combatent de l'IRA que finalment trairà l'organització. Un petit repàs a l'història d'Irlanda del Nord.


diumenge, 11 de maig del 2014

Córrer. Jean Echenoz

No em va convèncer 14 del mateix autor, malgrat les magnífiques crítiques. Però no sé perquè ara em venia de gust llegir un llibre del mateix autor. Em venia de gust un llibre curt, ben escrit i he trobat el que buscava. Crec que el que desagradar de 14 és la història que la veia poc creïble, ara que l'autor fa una biografia d'un personatge conegut no he tingut aquesta apreciació. D'altra s'observa el malaltís detallisme de l'autor, en un cas diu que no sap si les banderes onejaven o estaven caigudes perquè no ha sap si feia vent o no. Coneixent l'autor segur que ha fet infinites cerques per saber aquest detall.

Sinopsis: la vida del corredor txec Emil Zátopek.



diumenge, 27 d’abril del 2014

84,Charing Cross Road. Helene Hanff

No m'atrauen especialment els llibres epistolars i aquest malgrat començar amb molta força ha seguit la tendència. Em falta alguna cosa, segurament la meva incultura profunda.

Sinopsis: les cartes entre una lectora americana i els treballadors d'una llibreria anglesa. Demanant al principi llibres rars de segona mà i transformant-se després en una profunda amistat.



Els homes de felip V. Els ajuntaments borbònics de la Conca de Barberà (1714-1738). Gabriel Serra

No deixa de sorprendre la profunditat dels canvis del Decret de Nova Planta, fins i tot a nivell municipal  on es canvia fins i tot la vestimenta dels representants. Tampoc no deixa de sorprendre com ràpidament les classes benestants es tornen a col·locar als càrrecs importants. Les mateixes famílies dominen l´abans i el després. La llàstima és que per un lector no historiador, com és el cas, no expliciti més com era l'administració local abans del Decret ja que s'apreciaria més l'abast dels mateixos.


Sinopsis: un estudi històric basicament una recopilació de tots els càrrecs municipals entre 1714 (arribada dels borbons al poder) i 1738 (quan s'aprova la venda dels càrrecs municipals). Un estudi separat en quatre capítols: el primer una anàlisis de tots els senyorius de la Conca, el segon l'evolució política a la guerra, el tercer la recopilació anteriorment dita i l'últim els fets més destacats de la Guerra de Successió a la comarca.


dijous, 24 d’abril del 2014

Estany d'Ivars

Aprofitem els dies de descans a Vimbodí per acostar-nos a l'estany d'Ivars. Al primer amagatall els nens obren les finestretes i estan expectants i dient ànec! ànec! Ostres els hi agrada! No veiem massa cosa: coll-verds, cabussó emplomallat i una polla d'aigua. No els volem cansar, però de camí al segon aguait la Mar ens diu: M'avorreixo! Vull tornar a casa.  Així que mitja volta i cap a Vimbo que volem que ens acompanyin molts anys i s'ha de fer a poc a poc.



Els matins lluminosos s'han d'aprofitar perquè quan menys t'ho esperes es poden convertir en un dia fosc i negre encara que llueixi el Sol, i llavors és quan has de recordar-te d'aquells matins, per agafar forces.

dijous, 20 de març del 2014

Deu oques blanques. Gerbrand Bakker.

Sempre fa gràcia llegir una novel·la ambientada en un lloc on has estat. Et serveix per recordar i t'ajuda a situar-te millor. En aquesta cas Gal·les i especialment la muntanya d'Snowdon és un valor afegit. La resta de la novel·la no li veig cap originalitat.

Sinopsis: una dona abandona el seu marit i es refugia en una casa solitària a Gal·les.

dilluns, 10 de març del 2014

Marxa Castells

11h 35'45''

Segona caminada de resistència completada. Dues sensacions contradictòries: m'ho he passat bé però no és la manera de fer muntanya que m'agrada. Els que ho coneguin ho sabran, quan veig més de deu persones fent una sortida ja començo a despotricar. I ahir erem més de 2500. Igualment sé al que anava. Interessant però més esportiu que muntanya.

Això sí, uns paisatges i unes castells que hem faran tornar-hi per disfrutar-los amb calma.

Pd. Tres intents l'any passat i dos més aquest any i al sisè intent no hi he pogut anar! M'he perdut la sortida en barca de pesca organitzada per els amics dels Aiguamolls de l'Empordà. No és pot estar a dos llocs alhora.

diumenge, 9 de febrer del 2014

L'altra.Marta Rojals

No m'ha atrapat, la història no m'ha seduít i han anat passant pàgines sense que conectés amb la novel·la.

Sinopsis: la vida d'una dona  en els moments que corren.


dilluns, 3 de febrer del 2014

Catàleg de la col·lecció de pergamins de l'Ajuntament de Vimbodí i Poblet(I)

Ser un ignorant té certs aventatges llegeixis el que llegeixis aprens moltíssim. Ara ja sé que són els censals, les asemblees de poble...


Sinopsis: el títol és ben explícit la meitat dels pergamins que es conserven a l'arxiu comarcal provinents de l'Ajuntament de Vimbodí.

divendres, 24 de gener del 2014

Tants caps, tants relats.



Sempre m’ha espantat que en el fons comentem les mateixes pel·lícules, programes de televisió o obres de teatre. En el fons és normal, perquè tampoc no hi ha molta varietat. Però el que realment m’espanta és quan m’adono que tots llegim els mateixos llibres, això m’espanta de debó. M’ha vingut al cap aquesta reflexió recurrent perquè l’altre dia llegint un bloc de llibres, l’autor comentava que ara que s’havia llençat a la lectura, ara estava al corrent de tots els comentaris o refleccions sobre els llibres. Fet que a mi m’espanta. Estar al dia de les novetats? Dels llibres bons? Què ha passat en els llibres obligats de l’any passat? I els clàssics? Què en un mercat amb milers de novetats acabem llegint el mateix m’espanta. Quin és el secret mecanisme que fa que tots llegim el mateix? Tant condicionats estem?

Per cert l’últim llibre que m’he comprat és L’altra de Marta Rojals. Un d’aquest llibres que comentarà tothom i fa temps que tothom espera. Contradicció? Cap ni una. Anar sempre al revés de la gent tambés és estar condicionat per la gent. I per què no l’haig de comprar si amb el primer vaig xalar com un animal?

dimarts, 14 de gener del 2014

Les senyoretes de Lourdes. Pep Coll.

Curiosa novel·la sobre les aparicions, no hagués dit mai que llegiria sobre el tema i que m'ho pasés tant bé. Una crítica però no agressiva a tots els fets ocurreguts o simplement la descripció dels mateixos que ja és prou significativa i et dona prous arguments per pensar-hi. I la figura de la vident com a gran perjudicada de tots els fets.


Sinopsis: la vida de Bernadette i especialment el passatge de les seves visions. Amb la descripció precisa de tot el que li envolta.


dijous, 9 de gener del 2014

Una lectora poc corrent. Alan Bennett


Crec que l'autor li podria haver tret més suc a la història.

Sinopsis: la reina d'Anlaterra es veu obligada a agafar un llibre en prèstec d'una biblioteca, aquesta circunstància la fara una lectora voraç. Fet que canviarà la seva vida i la seva dedicació a la seva "feina".

dimarts, 7 de gener del 2014

L'emigrant amateur. R.L. Stevenson

 Sinopsis:l'any 1876 l'escriptor anglès decideix reunir-se amb la seva amant a Sant Francisco. Per això travesarà l'Atlàntic en segona classe i els Estats Units en un tren d'inmigrants fins California. Aquest llibre descriu aquest viatje i les impressions que causen a un membre de la classe alta els immigrants que avandonen Europa buscant la sort a Amèrica.


dijous, 2 de gener del 2014

El projecte Rosie. Graeme Simsion

Aquest llibre em recorda aquelles pel·lícules que fan per la televisió el diumenge per la tarda, al cap de cinc minuts ja saps com acabarà. I quan s'han acabat les oblides ràpidament però el següent dilluns en busques una de semblant. Una lectura amena per passar una bona estona que no enganya és el que sembla.

Sinopsis:Un genitista amb síndrome d'Asperger (metòdic i sistemàtic) decideix crear un formulari per trobar una dona per tota la vida paral·lelament una dona li demana ajuda per trobar el seu pare biològic.


dimecres, 1 de gener del 2014

Bon any i bons propòsits.

El millor d'incomplir els meus bons propòsits any rere any és que sempre els puc reaprofitar.

Ja he establert els meus bons propòsits, els he puntuat i he establert com calcular la nota al final de l'any en curs. M'ha costat establir les qualificacions relatives perquè quadrés la nota a 10, però he aconseguit fer un full d'excel per calcular la progressió. A vegades penso que puc arribar a ser una mica quadrat.

Les claus les de sempre: ocells, muntanya, història i...

La solució el 31 de desembre, només diré que començo a escriure els post de les vacances d'estiu a França.