dimecres, 27 de febrer del 2008

Estres

Tot se'm complica. Les avaluacions finals, la tutoria que estava totalment tranquil·la explota... la feina s'acumula i tinc menys temps perquè he començat a anar al gimnàs i estudiar anglès. I a la tècnica de troncs encara em falta molt per anar tranquil i vaig una mica bastant desbordat. I els projectes de fer cursos o començar a preparar oposicions ni pensar-ho.

Hi ha gent que li agrada anar estresada per la vida, fer multitud d'activitats; si tenen una hora lliure els hi cau el món a sobre. Començar la jornada laboral i empalmar temes fins al vespre.Jo no ho suporto, no m'agrada no tenir temps per a mi o patir perquè si t'adorms una mica totes desborda o simplement poder anar fent la feina al meu ritme.

El que necessito urgentment es treure'm el màxim de coses de sobre, encara que n'hi ha unes quantes que són un pou sense fons i mai s'acaben ( tutoria, castells...).I el que faig es perdre el temps ( blog, sortir a l'Arcàdia...) però no ho disfruto i no se desconnectar perquè sé que tinc molta feina pendent.

diumenge, 24 de febrer del 2008

Hortsavinyà

3 hores



Excursió capgrossa pels voltants d'Hortsavinyà aprofitem els itineraris de la diputació i realitzem una ruta que uneix els dos itineraris per l'ermita d'Erola i el mirador. Abans però, enlloc d'arribar fins a l'ermita d'Hortsavinyà hem deixat els cotxes a la font dels amics, uns tres quarts d'hora abans de l'ermita.

Excursió bonica però no especial, amb massa ciclistes, motoristes i cotxes que passaven per la pista forestal. És un d'aquells camins que millor fer-los amb bicicleta que caminant però amb pujades considerables.

dimarts, 19 de febrer del 2008

La cosa nostra. Chauvel- La Saëc

18/02/2008



No acostumo a llegir còmic i quan ho faig selecciono molt. Encara que haig de reconèixer que tinc certs prejudicis sobre aquest gènere, malgrat he llegit còmics que considero al nivell de grans obres literàries, com per exemple Maus. Quan llegeixo còmics acostumo a llegir còmics sobre fets històrics, sempre a excepció del gran Hugo Pratt.

En aquest cas és una sèrie sobre la història de la màfia italo-americana en que ja havia llegit la primera part i ara he llegit la segona. Aquesta segona part parla de l'ascensió de Lucky Luciano capo de Nova York i la lluita per arribar a dalt de tot. La veritat m'ha servit per veure com la màfia es va aprofitar de la llei seca ( cosa que sabia) però com també van agafar molt poder en la depressió ja que eren un dels pocs grans grups que tenia diners fora dels bancs que estaven fent fallida.

Un bon còmic sense ser imprescindible.

diumenge, 17 de febrer del 2008

Delta del LLobregat

Anem al Delta del Llobregat a estrenar el nou joguet ( càmera reflex digital) i fer proves per si serveix per poder fer fotos d'ocells. Déu n'hi do, ens podem divertir bastant. Encara que el telex és una mica limitat per fer fotos de natura (55-200mm) amb les reduccions de fotos podem guanyar una mica més.

Crec que més d'un dia que vulgui fer una excursió lleugera m'escaparé amb la càmera a perseguir ocells.

Tres-quatre bimbos més i ara amb fotografies!! Bec planer i l'ànec griset i un Capó reial; aquest estava massa lluny per fer-li una fotografia. I també un teixdor que no tinc clar si ja l'havia vist o no.




Ànec griset Anas strepera indentificat al Peterson per la Roser.



Bec planer.Platalea leucorodia



Teixidor. Remiz biarmicus

divendres, 15 de febrer del 2008

Festín de cuervos. George RR Martin

13/02/2008



Mai he trobat un pròleg que defineixi tant bé que representa la saga de “Cançó de gel i foc” com el de Álex de la Iglesia comparant-lo amb una temporada de les noves sèries de televisió (Perdidos,Herois...). Ara ja no m'enfado i tinc assumit que l’autor no tancarà cap tema i que per altra banda n'obrirà molts de nous. Així és com aquelles sèries que mai s’acaba de resoldre l'enigma central.
Així que obro el llibre, assaboreixo els capítols i intento imaginar cap allà on aniran les històries. Aquest cop s'ocupa dels territoris que no havien aparegut a la saga i tenia una mica abandonats Dorne, Illes de Ferro , Altjardí i deixa pel futur del llibre el que passarà a altres personatges ( Tyron, John...) Crec sincerament que com diu l'autor aquest llibre i el proper constitueixen un però que era massa estens i l'ha hagut de partir. Així crec que és el que menys sorpreses finals dona, ja que crec que serà en el proper on ens deixarà una altra vegada sorpresos.

dijous, 14 de febrer del 2008

Dia de vaga a l'institut

Dia de vaga a l’institut, seguida de forma entusiasta pels alumnes ( 99%) i de forma discreta pel professorat (10%).

No he fet vaga, no diré els meus motius però cada cop estic més desencantat dels sindicats. Ja que aquests defensen a tot el professorat i jo crec que hi ha un percentatge petit però significatiu que no els haurien de defensar, aquells que no compleixen amb la seva feina i que ens desacrediten a tots. A part, crec que la vaga ha de ser l’últim recurs i que no es pot prendre a la lleugera.

No m’agraden les propostes de la conselleria, no m’agraden les propostes/ immobilisme del sindicats. No sé que necessita l’ensenyament però necessita canvis a la par de deixar tranquils als docents i donar-los-hi un marc estable i segur. També crec que no som els principals culpables però això no vol dir que no haguem d’analitzar els nostres errors i canviar-los.

Però no és el tema que volia parlar, com els dies a final de juny el professorat hem de fer la mateixa permanència al centre però sense classes. Que llarg és un dia sense classes! Que llargues són les hores! No ho vull dir, però últimament disfruto molt a classe, comença a agradar-me aquesta feina?

Així ens passegem pel centre, xerrem i aprofitem per fer la feina endarrerida i preparar classes. Com s’aprofiten les hores quan treballes! En fi, un dia tranquil, relaxat però pesat. Almenys, al contrari del juny, tenim un munt de feina i no són hores i hores sense fer res. Igualment sense alumnes sembla una mica absurda la feina que fem.

diumenge, 10 de febrer del 2008

Esclofollant cigrons

A vegades et venen imatges amagades en la memòria, fa uns dies em va despertar aquesta imatge de la nostàlgia i que creia esborrada.

El meu avi estenent les cigroneres a sobre de la bassa i de sobte lligar-se el mocador a quadres a blancs i blaus al cap i començar a esclofollar-los tot ballant una jota i anar saltant i veure els cigrons com començaven a saltar.

Quantes generacions fa que la meva família ho feia així? No ho sé, però jo no sé ni ballar jotes, ni tinc un hort ni tinc cap mocador manyo. Coses que es perden, records que perduren.

Professionals de l'ensenyament.

Quatre dies amb els alumnes, esquiant a la Cerdanya. La veritat em queixo i estic destrossat però m'ho he passat de conya. Quatre dies per conviure amb els companys, gairebé una setmana per conèixer més bé els alumnes i tenir un tracte diferent que a classe; ara els hauré de tornar a quadrar.

Però sobretot d'admirar la feina dels companys, com han pogut regirar alguns alumnes i la transformació radical que han aconseguit amb alguns d'ells, com els han fet madurar com a persones. Professionals competents, vocacionals que normalment la gent no sap valorar i que fan una feina excepcional per convicció. Quantes coses em manquen!! No és pas enveja sinó admiració i el que em sorprèn es que n'hi ha un bon grapat.

Professionals que saben diferenciar com deia un company “ els alumnes problemàtics a alumnes amb problemes” i saber treure el millor de cadascú d'ells. Aquests alumnes no sabran mai valorar prou la sort que han tingut o potser si que en són molt i molt conscients.