divendres, 20 d’abril del 2007

Opos, opos, opos...


Ni blog, ni llegir, ni anar d'excursió. No puc fer res d'això perquè ja queden menys de dos mesos per les oposicions al cos de secundària. Tot el que volia impulsar el blog ha de ser aparcat. Doncs bé, almenys a veure si hi ha sort i les aconsegueixo.

dissabte, 14 d’abril del 2007

Salut i República



Potser és contradictori posar una fotografia precisament del dia que va morir la República per commemorar la seva proclamació, però és indubtable que no podem separar un fet de l'altre. La Guerra Civil i les seves conseqüències van lligades a aquesta. Potser no hi havia més remei. No es pot canviar en cinc anys allò que feia dos-cents que estava enquistat i la República estava condemnada al fracàs.

Sempre m'ha agradat aquesta fotografia per diversos fets: primer perquè és l'original i no la que s'ha fet mundialment famosa on no apareix l'home de la pistola. És manipulació de la història? Haver retallat la fotografia ? Però si el fotògraf no hagués enquadrat l'home ningú ho hagués sabut mai. Quina diferència hi ha en retallar pel visor o un cop al laboratori?

També malgrat tots aquests factors sempre he pensat que estèticament guanya molt la fotografia només amb els guàrdies d'assalt. Per quins motius no ho tinc del tot clar, però són fotografies totalment diferents.

També em fa pensar en el vell dilema de la República durant la guerra, revolució i després guerra o primer la guerra i després la revolució ? Ja que amagar l'home sembla que es vulgui amagar la participació popular en aixafar l'aixecament a Barcelona. Quina importància va tenir aquest? Va ser decisiu com diuen els militants anarquistes ? O només va ser un suport moral molt important? Com defensen les forces comunistes i socialistes.

En fi vells dilemes de la Guerra Civil que apareixen quan penses en la República. Ja deia que els dos fets vam de forma indestriable.

Però el que tinc clar que sense el suport popular o millor dit totes les esperances que hi va abocar la societat i que es van veure truncades ara ningú no recordaria aquesta data. Sense l'home de la pistola només seria una altra batussa de militars com tantes altres.

divendres, 13 d’abril del 2007

Besseït.Circuit pel Matarranya

4h 20´
44 a pie i 22 en coche Itinerarios por los Puertos de Beceite.
Jordi Bustos. Ed Prames
Itinerari 30 a peu del llibre. Besseït el Parrissal.


Una de les excursions de muntanya mitjana més boniques per la seva varietat que he fet mai.

Arribem al Parrissal de Besseït i enfilem muntanya amunt amb una vista dels barrancs impressionants, no hi ha fotografia que li faci justícia. Arribem a alguns masos isolats ( Mas de la Balenguera) amb unes alzines imponents al davant, continuem per la cresta de la muntanya enfilant lleugerament fins l'arc natural Moletes d'Arany i després atraveses uns boscos frondosos. Després descendeixes pel barranc de l'Espasa i finalment hauríem d'haver passat per curs del Matarranya entre les Gúbies del Parrissal ( un canó impressionat) però la crescuda del Matarranya ens va obligar a tornar enrera. El riu va totalment encaixonat entre dos barrancs i normalment està sec però sinó no tens més remei que remullar-te. No passa res, vam veure un magnífic grup de mascles de cabres salvatges al fer la tornada.

Malgrat no poder anar pel riu només una d'aquestes coses: les vistes, l'arc , els masos, l'arc o els boscos ja mereixen l'excursió.


dilluns, 9 d’abril del 2007

Riu avall. El final per ara.

Mil vuit-cents metres cúbics per segon, aquesta és la dada que no ens ha permès baixar per l'Ebre. Al final cap dels dies hem pogut agafar la canoa. És llàstima la setmana abans es podia, els dies següents ja estava baixant el nivell. Però no ha pogut ser, no passa res. Els Ports són preciosos i hi ha més dies que botifarres. Llàstima, però així encara em queda una aventura per viure.

Al final l'únic que ha guanyat és “la Caixa” que s'ha embutxacat una altra comissió. Bàsicament com sempre.

diumenge, 8 d’abril del 2007

Boomerang. Xavier Moret

07/04/2007




No m'agraden els llibres de viatges per tres motius: primer perquè les vivències personals de cadascú només són interessants per cadascú. És com un passi de les teves diapositives, a tu et fascinen i veus als teus amics badallant. L'altre motiu és que et fa molta ràbia que t'expliquin aquells llocs fantàstics que no podràs anar mai o encara pitjor, tu que vas fer aquell viatge i no vas veure aquells llocs malgrat haver passat pel costat. Però aquests inconvenients els pots girar al revés: pots viatjar a llocs que de moment no són accessibles de forma gratuïta o saber aquells llocs imprescindibles que no apareixen a les guies abans de fer físicament el viatge.

Consell: pel que vulgui llegir per primera vegada un llibre de viatges, és de bon llegir.