11h 35'45''
Segona caminada de resistència completada. Dues sensacions contradictòries: m'ho he passat bé però no és la manera de fer muntanya que m'agrada. Els que ho coneguin ho sabran, quan veig més de deu persones fent una sortida ja començo a despotricar. I ahir erem més de 2500. Igualment sé al que anava. Interessant però més esportiu que muntanya.
Això sí, uns paisatges i unes castells que hem faran tornar-hi per disfrutar-los amb calma.
Pd. Tres intents l'any passat i dos més aquest any i al sisè intent no hi he pogut anar! M'he perdut la sortida en barca de pesca organitzada per els amics dels Aiguamolls de l'Empordà. No és pot estar a dos llocs alhora.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caminades de resistència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caminades de resistència. Mostrar tots els missatges
dilluns, 10 de març del 2014
dimarts, 31 d’agost del 2010
Travessa Borges-Montblanc
10h 6' 17''
Ja feia temps que em venia de gust participar en una caminada de resistència. Així que quan vaig descobrir aquesta que passava per Vimbodí vaig pensar que era la oportunitat. Per dates també em vaig apuntar amb el propòsit d'aprofitar els dos mesos d'estiu per preparar-me una mica,mentida no he fet res.
Sortim de les Borges a les set del matí. La càmera de fotos no té piles, bé! Entro a l'Albi amb les campanades exactes de dos quarts de deu per esmorzar. Durant aquest tros m'he notat molèsties al genoll, comencem bé! Una hora i quaranta minuts i entro al Vilosell, ja sense cap molèstia. El poble amb la meva Festa Major preferida, de les ruta que fèiem de festa major en festa major, als estius ja fa una bona pila d'anys. I ja enfilem cap a Vimbodí!
En unes dues hores més arribem a Vimbodí, la veritat fer-la sol és una mica pal. El tros de del Mas de la Cova ( el mas de la meva àvia) fins a Vimbodí és el que se'm fa més pesat, tinc ganes d'arribar a dinar. Malgrat passar a cent metres de casa no tinc temptacions de plegar, vaig bé. Ara ja jugo a casa, la resta del camí me'l conec. Al passar pel poble saludo un parell de parents i llavors m'assabento que el participant del meu darrera també té parents al poble, que petit és el món.
Torrents, Milmanda , Poblet, les Masies es fan en un instant. I les dues pujades fins a la Santíssima Trinitat i Sant Joan ja me les conec i les enfilo bé. La baixada de Sant Joan em ratlla bastant, no sé que em passa a les baixades. Entro a Montblanc sentit les campanes de les cinc, uns minuts i arribo a Sant Francesc, missió acomplerta. La primera caminada de resistència acabada.
Content l'he acabada i més bé del que em pensava. Però a mi que no m'agrada caminar per pistes forestals, fer més de quaranta quilòmetres per pistes... Què voleu que us digui?
Ja feia temps que em venia de gust participar en una caminada de resistència. Així que quan vaig descobrir aquesta que passava per Vimbodí vaig pensar que era la oportunitat. Per dates també em vaig apuntar amb el propòsit d'aprofitar els dos mesos d'estiu per preparar-me una mica,mentida no he fet res.
Sortim de les Borges a les set del matí. La càmera de fotos no té piles, bé! Entro a l'Albi amb les campanades exactes de dos quarts de deu per esmorzar. Durant aquest tros m'he notat molèsties al genoll, comencem bé! Una hora i quaranta minuts i entro al Vilosell, ja sense cap molèstia. El poble amb la meva Festa Major preferida, de les ruta que fèiem de festa major en festa major, als estius ja fa una bona pila d'anys. I ja enfilem cap a Vimbodí!
En unes dues hores més arribem a Vimbodí, la veritat fer-la sol és una mica pal. El tros de del Mas de la Cova ( el mas de la meva àvia) fins a Vimbodí és el que se'm fa més pesat, tinc ganes d'arribar a dinar. Malgrat passar a cent metres de casa no tinc temptacions de plegar, vaig bé. Ara ja jugo a casa, la resta del camí me'l conec. Al passar pel poble saludo un parell de parents i llavors m'assabento que el participant del meu darrera també té parents al poble, que petit és el món.
Torrents, Milmanda , Poblet, les Masies es fan en un instant. I les dues pujades fins a la Santíssima Trinitat i Sant Joan ja me les conec i les enfilo bé. La baixada de Sant Joan em ratlla bastant, no sé que em passa a les baixades. Entro a Montblanc sentit les campanes de les cinc, uns minuts i arribo a Sant Francesc, missió acomplerta. La primera caminada de resistència acabada.
Content l'he acabada i més bé del que em pensava. Però a mi que no m'agrada caminar per pistes forestals, fer més de quaranta quilòmetres per pistes... Què voleu que us digui?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)