dijous, 25 d’octubre del 2007

Canvi de peu. Jordi Homs

25/10/2007




Una novel·la que en principi parla de rugby però parla de moltes més coses. De l'especulació urbanística barrejada amb política, de la desestructuració del Baix Llobregat, de joves de trenta i tants anys que no saben que fer amb la seva vida i del romanticisme que es perd al rugby. De com la professionalització acabarà transformant aquest esport amateur.

Molts cops a la novel·la he pensat que si canvies rugby per castells potser s'acostaria molt a la meva situació. Val la pena tot els esforços totalment ignorats per tothom que dedico a la colla? Les tradicions, l'esperit col·lectiu, l'amateurisme dels castells està molt proper a aquest món del rugby.


Consell: no només és una bona novel·la esportiva és essencialment un bona novel·la.

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Fer escoles

Actors de teatre llegint el text, fotocòpies tretes de qualsevol manual com activitats, dos dianes per a trenta alumnes com a esports d'aventura. Tothom vol treure suc de les escoles. Teatres, músics, cases de colònies, museus tots pensen en les escoles com a font d'ingressos.

No em queixo, és bo per les escoles que poden oferir unes activitats complementàries i pel nostre teixit cultural, però per què moltes vegades això va unit a la poca qualitat? Per què activitats per les escoles s' associen al poc rigor professional?

En aquest país no s'ha entès mai que els espectacles infantils o juvenils no van associats a baixar el nivell d'exigència.

Vinc d'un espectacle musical on m'ha donat la impressió que mira canto quatre cançons, xerro una estona i ja tinc uns calerons garantits per fer alguna cosa més interessant. A part, si xerro durant força estona potser m'estalvio alguna i tot. I això ho he preparat en parell de dies.

Entenc que hi han coses més motivadores per un actor, músic, escriptor, conferenciant que una sala de nois inquiets i xerraires i a vegades maleducats, però uns mínims els ha de garantir tothom.

La lladre de llibres. Markus Zusak

25/10/2007



Una nena que descobreix el poder de la paraula per descriure el seu món. Un jueu fugitiu en un soterrani que utilitza la paraula per explicar el seu dolor. Un nen petit que es pentina amb la clenxa a l'altre costat, amb un petit bigoti i descobreix el poder de la paraula i especialment de la mentida per fer mal i donar molta feina a la nostra protagonista.

Consell: per ensenyar als adolescents que és un règim de terror i que deuria significar viure sota el nazisme.

dilluns, 22 d’octubre del 2007

100 folres

Cent vegades ja he sentit sonar les gralles des de dalt d'un folre. Han passat una mica més de deu anys des de que el Janillo em va dir a la Mercè del 97, tu tranquil quan vegis deu mil persones mirant-te no et posis nerviós; fins al fred de la diada de Tarragona del dissabte passat. Les dues construccions les mateixes i la conseqüència la mateixa, torre de vuit carregada.

En aquest deu anys he fet una mica de tot:

Torre de vuit: primer lateral, segon lateral, lateral de fora, primer vent, segon vent, tercer vent, segones mans.
Pilar de set: primer lateral
Quatre de nou: segon vent, primer vent, lateral, segones mans
Tres de nou: segones mans, primer lateral a la rengla, segon vent.

En aquest deu anys també no he anat a set folres per diversos motius, absències, lesions o simplement la tècnica no m'ha col·locat.

En fi, deu anys on estan barrejats els castells més èpics de la colla i que porto gravats a la memòria amb les decepcions més amargues . En definitiva així són els castells, així és la vida.

Deixo un recull per la posteritat però com deia una amiga de la Vella. La història no fa castells, el folre més important serà el proper de Vilafranca.

1997(4)... 2d8f (3c, 1i)
1998(4)... 4d9f (1c) 2d8f (1d,2c)
1999(5)... 3d9f (1i,1id) 4d9f (1d,1id) 2d8f (1c)
2000(16)... 3d9f (1c,1i,2id) 2d8f (9d,2c) 1d7f(1c)
2001(14)... 3d9f (2d,2id,1i) 2d8f (7d,1c,1id)
2002(16)... 3d9f (2d,1c,3id,1i) 4d9f (1i) 2d8f (4d,3c,1id)
2003(10)... 3d9f (2d, 1c,2id) 2d8f (5D)
2004(11)... 3d9f (1i,3id) 2d8f (3d,1c,1id)
2005(11)... 3d9f (1c,1id,2i) 4d9f( 1 i) 2d8f (4d,2id)
2006(4)... 2d8f (2c,1id,1i)
2007(5)... 4d9f( 2id) 2d8f (1 d,2c)



3D9F(7 D,4 C,14 ID, 7 I) 32(11)
4D9F(1 D,1 C,3 ID,2 I) 7(2)
2D8F(34 D,18 C,2 I,6 ID) 59(52)
1D7F(1 C) 1(1)

TOTAL 100 (66) FOLRES

dimecres, 17 d’octubre del 2007

Cabòries estivals. Jesús Moncada.

17/10/2007



Quin plaer llegir Moncada! Va ser el primer escriptor on vaig percebre que cada coma, cada paraula ha estat meditada i ha estat l'escollida entre moltes altres opcions. Que cada paràgraf ha estat escrit i reescrit diverses vegades i malgrat això, o per això, no perd gens de la seva senzillesa. Es percep que darrera aquesta simplicitat hi ha un gran treball, per tot això, i per la seva fina ironia i la seva melangia. Quin plaer llegir Moncada !

Donat que no li agradava escriure articles i que no era gaire prolífic, aquí tenim reunits tots els articles dels seus trenta anys d'escriptor; amb prou feines una dotzena.


Consell: si encara no has llegit mai Moncada, que fas perdent el temps amb aquest blog?

diumenge, 14 d’octubre del 2007

La Marca de l'home. Philip Roth

13/10/2007



Hi ha llibres que parteixen d'un bona idea però no t'acaben de convèncer. És aquest el cas? O no estava massa inspirat per llegir-lo ? Trobo que la idea és original, de com un home té un marca (metafòricament) que aconsegueix treure's o viure sense ella i al final té problemes per no tenir aquesta marca. No puc ser més explícit o trauria una sorpresa al lector. Però igualment no m'ha acabat de convèncer i l'he estat intercalant altres lectures, senyal que aquesta no m'apassionava.

Consell: Hi han coses més interessants, almenys per mi.

dijous, 11 d’octubre del 2007

La història més bella dels animals.

11/10/2007



Quantes coses interessants m'agradaria haver estudiat i quantes coses desconeixo per això de tant en tant llegeixo algun assaig per fer-me notar clarament la meva ignorància de tantes coses. Aquí tres assajos en un. El primer l'evolució de la vida, el segon la domesticació dels animals i el tercer un d'etologia i de la percepció que té l'home dels animals. Escrits en forma de pregunta-resposta potser no la forma que m'agradi més però no es fa pesat.

Consell: es poden llegir de forma separada si hi ha algun que no t'interessa.

dimarts, 2 d’octubre del 2007

El tres a plaça




Agafo el paper de la pinya de tres de vuit, hi ha el meu nom a segons! Avui serà el dia. Mentida al final la diada es trenca i els intens de quatre de nou fan canviar el tres pel quatre. Pujo al quatre de vuit que va perfecte. Fer el tres m'ha permés anar amb molta confiança al quatre i disfrutar-lo a lo gran.

L'endemà torna a tocar tres. Sortim de quatre em giro i el faig en una posició forçada però la confiança amb el quatre fa que en cap moment dubti del resultat. Després ve la primera torre de vuit, descarregada.! Per fi, ens ho mereixíem. Ara sí que per nassos vindrà el tres.

Pujo al tres i el noto el més obert de tots però a mi ja em va bé. Tinc una posició no perfecta però còmoda decideixo no fer cap canvi, als propers ja treballaré per els de dalt ara el que vull és no cagar-la. Realment l'esquerra és la buida ! Fins a quints qualsevol castell és fàcil i jo només tinc la pujada i baixada de l'aixecador, els altres segons es duen la pencada!!! faig treballar les mans però em mantinc més o menys a lloc. Sento l'aleta, va collons el vull acabar. I sortint quints em ve una hòstia que no esperava. Ara no!! aquí no !! el George me la para i es descarrega el castell. La colla em felicita i a l'entrar a l'ajuntament em remullen. No m'agrada el protagonisme, a mi m'agrada anar a la meva. No m'agrada ser el centre d'atenció. No ho sembla oi, amb aquest post?

A la tarda em trobo fent classe als alumnes. Jo vull anar a celebrar la torre amb els companys! Que collons faig explicant fraccions?


Ara el que espero és que el companys es recuperin aviat i deixar de pujar. Ho dic seriosament, em sento massa responsable i no vull haver d'anar a tots els assajos. I per últim per què em feliciten? Haurien de felicitar als laterals, agulla, mans que m'han aguantat allà dalt. Tot i aquest pensament ningú em traurà mai fer un tres de vuit a segons.

Un mes intens

Tornant de les vacances paro un tres a la rengla, no hi ha ningú més? El Renedo se m'acosta i em dóna dos o tres explicacions sense ganes. Ja sé que esteu fent trucades però almenys podríeu dissimular una mica més. Al proper assaig em ve el Jaume Carles tot content, ja m'han dit que faràs el tres i a la rengla ! Apa disfruta-ho. Si a mi no m'han dit res! No han anat bé les trucades? Començo a fer proves de tres en serio. Em posen a l'esquerra, decisió lògica i les proves netes van cada cop més amunt. El Jaume Carles i el Brió em donen consells molt útils, on collons poso el braç tant llarg que tinc? Les proves que amb pinya van molt pitjor, per què? No ho sé. La primera em giro i vaig totalment cap a la rengla, i a més com em diuen el paro totalment encorbat. Anem al Figaró paro el quatre de vuit, tres anys després!! La tècnica suposo que volia que fes un castell de vuit. Paro tots els altres castells de set abans de la Mercè, tots els tresos i tots els cincs. Cosa que valoro com molt positiva, i que no em passava fa tres anys. Els castells de set et permeten anar provant coses, maneres d'agafar, de confiar amb les mans d'agafar confiança.

Em noto molt recolzat per la tècnica i molt especialment per la colla. Els baixos després de les proves em diuen carregaves una mica la dreta però molt bé, quan els veig suats i destrossats. Cap lateral, ni les agulles se'm queixen malgrat els faig pencar durament. Una setmana abans de la Mercè descarrego el meu primer tres de set net sencer i la pinya va força bé fins a dosos. Estic content perquè noto que el castell va millorant cada dia, a cada prova va més bé però no sé si al ritme adequat. La cap de colla m'agafa i diu que està segura del castell i cap problema, com sap que el meu defecte principal és creure'm a mi mateix, però aquest cop noto que la colla creu amb mi.

No tirem el castell a Diagonal Bach de Roda ho trobo apropiat no cal jugar-se-la abans de la Mercè però a la Mercè tocarà tres de vuit i els dies i les proves s'acaben.

dilluns, 1 d’octubre del 2007

I van 100...

Quan vaig començar el blog pensava en fer com una tira de diari on comenten coses de l'actualitat. Així com els objectes quotidians em feien venir les reflexions més variades. Ser un blog no personal sinó del carrer. Això es veu als resums dels llibres, són més les coses que m'han fet pensar que el simple resum o la meva opinió.

A part també volia reflectir la baixada de l'Ebre. Però la sèrie El riu avall aviat va quedar morta.

I al final ha estat un recull dels llibres, excursions, immersions i les coses que faig, més personal no pot ser. Aquests ocupen 66 dels 100 post. El tema castells que pensava que ocuparia molt veig que en el fons tinc ganes de fer altres coses.

I la qualitat dels escrits veig que deixa bastant de desitjar; sempre penso en retocar-los però al final sempre queden igual.


Aquí va el recull d'etiquetes.

Llibres (36)
Submarinisme (26)
IES (11)
muntanya (6)
Riu avall (5)
Castells (4)
cuina (2)
Titelles (2)
Sense etiquetes (14)