dijous, 31 de juliol del 2008

Demà ja marxem

Demà ja marxem, demà-passat ja dormirem a Katmandú i començarà el viatge. Tot aviat es precipitarà i sense adonar-nos ja estarem de tornada. Què ens espera ? No ho sé. Com sempre tinc el dilema habitual. Llegir moltes coses del lloc on vaig: llibres, blogs de viatgers... i perdre la capacitat de sorpresa o anar amb certa ignorància amb el risc de perdre'm coses. Com sempre no ho tinc clar, però demà marxem. Per primera vegada aniré a un país de tradició hinduista o budista. Ja ho explicaré. Aquest cop marxo buit, sense expectatives, ni imatges preconcebudes ( suposo que això és el que penso) per omplir-me i absorbir tot el que pugui.

Com sempre un cop tenim el viatge contractat descobrim infinitat de persones que coneixien millors agències, o que ja hi han estat. I la idea que és un país on pots anar pel teu compte i sense tot contractat, cosa que ens hagués agradat molt més. Ens agrada més viatjar d'aquesta manera, en semi llibertat. Però donat que és la primera vegada que hi anem ja ens va bé, la pròxima ja ho farem d'una altra forma si com diuen totes les persones que hem parlat hi voldrem tornar.

dimecres, 30 de juliol del 2008

Dia 5: Carros de Foc: Ernest Mallafré -Colomers

Mallafré-Port de la Ratera 2h 30'
Port de la Ratera- Saboredo 40'
Saboredo-Coll del Tuc de Sendrosa 1h
Coll del Tuc de Sendrosa-Bahs de Tredós 1h 30'
Total dia 5h 40'
Total travessa: 29h 10'

Decidim saltar-nos el refugi d'Amitges i anar pel gr-11 enlloc de per pista fins Amitges i després Saboredo. Al Julià li fa mal el taló i tampoc ha pogut dormir massa, tenia una parella massa “carinyosa” dormint al seu costat. És un encert el camí va seguint Sant Maurici i després fins al coll de Ratera és preciós, just quan estic a punt d'assolir el coll un trencalós em saluda. Gralles, cotxes fumades, voltors... ha estat interessant l'excursió l'única pega que no he vist cap marmota com el Julià i l'Albert, llàstima, una altra vegada.



Els Encantats i Sant Maurici, una de les muntanyes més màgiques.


Després de Saboredo anem pel segon coll de la jornada, el primer cop que en fem dos en un dia. Suem però la veritat es nota que aquest dies ens hem posat en forma. Després d'això ja hem acabat la Carros de foc. Anem a buscar el cotxe per un camí i una mica de camp a través perquè negar-ho.




L'últim coll de la travessa, Coll del Tuc de Sendrosa.

Dinem a Vielha una pizza que ens sap a glòria i enfilem cap a Barna. Hem superat la Carros de Foc! L'any que ve una altra travessa.

Dia 4: Carros de Foc: Colomina -Ernest Mallafré

Estany Llong- Coll de Dellui 2h 45'
Colomina-Blanch: 3h 20'
Blanch-Mallafré 3h 40'
Total dia 7h
Total travessa:23h 30'


Encara que el dia anterior hem trobat un camí que ens permet saltar-nos el Refugi Josep Maria Blanc decidim anar-hi, ja que és l´únic on el Julià pot aconseguir una samarreta de la seva talla. Comencem mandrosos perquè no hem dormit massa bé, ja que ho hem fet al menjador i a la nit ha fet força fred.

Tornem a començar: Un altre coll i una altra baixada fins al refugi Blanc, El pas de l'ós i les seves escales és força dur i el coll de Saburó ens torna a fer saltar de pedra en pedra, però ja comencem a estar entrenats. Una forta baixada ens porta fins al Blanch, situat al mig d'un llac.


El coll de Saburó.


Hem de triar entre dos camins possibles, desfer un tros de camí i fer un coll una mica dur ( semblant al de Contraix) o fer una gran patejada per pista forestal. Donat el genoll del Xescu triem la segona opció.

La pista baixa amb forta pendent i pedres es fa una mica pesada al principi però al cap de dues hores esdevé plana i passa pel mig del bosc. Naturalment ens falta la sorpresa final, hi ha un parell de túnels tapiats per on passa la pista, Solució? El camí baixa i puja a lo bèstia de cada boca del túnel. Tret d'això ha estat molt llarga i pesada però senzilla.



La pista interminable.

Tarda de descans. El Xescu i el Julià es banyen a Sant Maurici. Jo trobo un lloc genial per fer la migdiada , al costat del riu, un prat amb els Encantats de fons... però putos mosquits n'hi han a dotzenes. Al final la presència de l'helicòpter de rescat que aterra al refugi per recollir dos xavals ens distreu la tarda. Ho acompanyem de dos pilars de tres nets ( el fotògraf no s'havia com anava la càmera i es va haver de repetir).

S'acaba al campionat d'Uno amb victòria meva. Travé (37 punts), Albert (40 punts), Xescu ( 41 punts) Julià (42 punts).

dimarts, 29 de juliol del 2008

Dia 3:Carros de Foc: Estany Llong -Colomina

Estany Llong- Coll de Dellui 2h 45'
Coll de Dellui-Colomina: 2h 45'
Total dia 5h 30'
Total travessa:16h 30'


Sortim més tard, ara ja depenem dels horaris d'esmorzar dels refugis. Ens ha anat bé a tots la dormida, encara que el Xescu es queixa del genoll. Anem més carregats ja que ens hem comprat la samarreta de la Carros de Foc excepte el Julià que no tenien la seva talla. Puguem de forma constant però agradable, gens pesada. Ho agraïm després de l'experiència del dia anterior. Fins al llac és molt senzill, després hi ha una zona de roques i si que hi ha certa pujada al coll però assequible. El Xescu comença a drogar-se i demanar anti-inflamatoris a tot excursionista que troba.


Coll de Dellui

La baixada no és pas carregosa i anem fent camí sense adornar-nos, fins que travessem unes preses i arribem a les vies d'una vagoneta. Quan estem animats ja que només queda mitja hora fins el refugi ens adonem que és de pujada. Per què sempre hi han aquestes sorpreses finals?


La zona de llacs arribant a la Colomina.

Ens ha anat perfecte aquesta jornada tranquil·la, demà continuo, a tots menys el Xescu que està força cascat. Al final trobem lloc per dormir al refugi ( només teníem reservat els àpats) i amb tota la tarda per descansar per endavant.

Passem la tarda al llac, el Julià es torna a banyar i nosaltres descobrim que l'aigua de la font del refugi surt calenta. Pe fi una dutxa calenta! Com no estem tant cansats (almenys jo) el campionat d'Uno s'allarga amb un parxís i un porro de vinatxo. El Julià experimenta que es tenir les tres fitxes a casa i que et matin la quarta en l'última casella abans d'entrar a casa.



Al refugi de la Colomina, passant la tarda.

Campionat d'Uno Albert ( 28 punts),Travé ( 29 punts),Xescu ( 31 punts) i Julià ( 32 punts).

Dia 2:Carros de Foc:Ventosa i Calvell-Estany Llong

Ventosa-Coll de Contraix 3 h
Coll de Contraix- Estany Llong' 3h
Total dia: 6h
Total travessa: 11h

Abans de les set ja estem caminant, realment ens hi posem aviat. Avui toca l'etapa més dura segons la guia però només són unes cinc hores i escaig, així que no pot ser tant exagerat. A part, avui és el primer dia que sortim de refugi i anem a refugi, podrem comparar els nostre ritme amb el de la guia.

Sortim del refugi i travessem un parell de llacs, el camí es va perdent i comencem a saltar de bloc de pedra en bloc de pedra seguint les fites. El camí ja de bon principi és fa carregós, però res a veure amb el que vindrà. Dues hores de saltar per una tartera de blocs enormes, intentant veure on hi ha fites i amb una pendent considerable. I encara no veiem el coll. Per què no és possible que sigui el que tenim davant, oi? Al final si que és el coll i a més trobem la sorpresa de trobar clapes de neu gelada que hem de travessar. En contra del que sembla és un alleugeriment ja que posant els peus a les petjades dels dies anteriors i clavant pals ens deixa descansar i avançar més de presa, això si no rellisquem i ens anem avall. A la part final del coll trobem una tartera de pedres petites, d'aquelles que avances un pas i retrocedeixes dos per acabar d'esgotar-nos. Tres hores de dura, dura pujada. La guia tenia raó un coll trenca cames.



El Coll de Contraix, el més dur de tota la travessa.



Iniciem el descens, forta baixada i amb clapes de neu ara mig fossa que també ens fan caure a terra i relliscar unes quantes vegades. Malgrat pensem que sort de baixar per aquí i no per l'altre costat, les haguéssim passat encara més putes. No és una baixada fàcil. Començo a rallar-me com a totes les baixades.

Mentres m'esperen, el Julià és fa amic d'uns cavalls que decideixen seguir-lo pel camí, feina en té a desfer-se d'ells. La cabra és amiga dels cavalls. Al cap de tres hores de monòtona baixada veiem el refugi d'Estany Llong, estic destrossat, al límit. Fins i tot quan només queda un quart per arribar a una simple pista en ve la idea de descansar mitja hora. Em ve al cap el de sempre: no fas exercici, com se t'acudeix fer una travessa si fa anys i panys que no fas muntanya... I un determini final; si demà acabo com avui plego.

L'avantatge de sortir matí i no descansar és que tenim tota la tarda per fer el gos. El Julià i jo ens banyem a l'Estany Llong, al Xescu uns peixos li fan neteja dels peus i comença a doldre's una mica del genoll, que l'ha forçat a la baixada. Faig una migdiada genial al costat del riu i una de les clapades memorables a la nit. Avui sopem per primera vegada en un refugi, sopa, amanida i llom que serà el que soparem cada dia a tots els refugis.


Foto-muntatge del Julià a Estany LLong ( tothom sap que el bany està prohibit).

Almenys el dia acaba bé, em poso líder del campionat de Uno. Travé ( 18 punts),Julià (19 punts), Albert (20 punts) i Xescu ( 23 punts). Mentres la gent del refugi es va queixant de la duresa de la jornada d'avui.

dilluns, 28 de juliol del 2008

Dia 1:Carros de Foc: Colomers-Ventosa i Calvell

Banhs de Tredòs-Colomers 2 h
Colomers-Port de Caldes 1h 30'
Port de Caldes -Ventosa i Calvell 1h 30'
Total dia: 5h
Total travessa: 5h

Baixant del port de Caldes.

Comencem a caminar a la una del migdia, potser massa tard però en teoria tenim una etapa curta i anem bé de temps. Ja hem decidit que ens saltàvem el refugi de Restanca però fem el Montardo? Per cert quan vaig fer el Montardo? Sé que al Ventosa i Calvell vaig celebrar la primera setmana arreplegada però quan vaig anar al Montardo?

Arribar al refugi de Colomers ens costa dues hores de pujada, potser no era la millor opció per començar però ja està fet. A les tres passades després d'un bany del Xescu i dinar comencem la travessa.

Primer coll de la travessa i el Julià ja es guanya l' apel·latiu de cabra de l'excursió. No hi ha temps pel Montardo i després del port agafem una drecera per arribar al refugi, començo a quedar-me al darrera a la baixada, habitual en mi. Mentres començo anar recordant els llocs de la primera setmana arreplegada. Al final me'n recordo, vaig fer el Montardo quan vaig venir al Ventosa amb arreplegats, relacionar aquest fets m'ha costat dies i dies i mira que era fàcil. És curiós, em ve present el tema de que parlàvem ja fa més de deu anys al cim. De què va morir l'Esteve Fortuny.

Arribem al refugi a les set quan estan servint els sopars. Nosaltres portem coses i no tenim pressa. Malgrat això abans de les nou ja estem dormint! O ens pensàvem que dormiríem. Encara ens esperaven els putos nens de l'esplai, i sobretot els putos monitors de l'esplai que van arribar borratxos i fumats al dormitori. Puto Ricky!

Abans d'anar a dormir instaurem el campionat de Uno de la Carros de Foc. Julià ( 8 punts), Travé ( 9 punts), Xescu ( 11 punts) i Albert (12 punts). Dia de contacte, demà comencem seriosament.



El Xescu orgullós de la seva mini-motxil·la quan encara tenia dos genolls.

diumenge, 27 de juliol del 2008

Prisionero de l'Anapurna. Jean-Chistophe Lafaille

20/07/2008

Un altre llibre de muntanya emmarcat per una expedició amb un desgràcia i la seva lluita per superar el tràngol, si és possible de la pèrdua d'un company d'escalada. Però aquesta vegada sense amagar els aspectes més foscos de l'himalisme. Com per exemple com et poden fer el buit o culpar-te sense dir-t'ho directament de l'accident d'un company els mitjans de comunicació o els membres d'aquest grup.

Última reflexió amb una mica de sort veuré d'aquí uns dies la muntanya protagonista del llibre.

diumenge, 13 de juliol del 2008

Esaú. Philip Kerr

11/07/2008

Mai abans havia tingut aquesta sensació mestres llegia un llibre: que estava mirant la típica pel·lícula de diumenge a la tarda. Per tant m'ha semblat més que estava llegint un guió que una novel·la, em penso que l'autor ja estava pensant en la seva versió cinematogràfica, que no descartaria que existís.

Termópilas. Paul Cartledge.

8/07/2008

Un llibre on esperava aprofundir en els meus coneixements d'aquest episodi i que no m'ha aportat res de nou. Per tant no deixa de ser una recol·lecció del que ja sabia.

La guerra de los Cien Años. Emilio Mitre Fernández

7/07/2008

Quan fa molt que no llegeixo i no sé que escollir un valor que normalment funciona són els llibres d'història. Ja coneixia aquesta època però recordar-ho no va mai malament, encara que sé que aviat ho tornaré a tenir oblidat.

dimarts, 8 de juliol del 2008

And the winner is...

Que són molts diners, que sempre ens movem a últim moment, que no m'agrada anar en grup...

Polònia, Togo, Bretanya, Síria, Iran, Marroc, Das, Casavells, Cavalls al vent, Bretanya, Itàlia, Tunísia, Índia , Vimbodí....

Al final i fent un crac a l'economia i buscant les ofertes de última hora...


...and the winner is........................NEPAL.

dijous, 3 de juliol del 2008

Montseny-El Cafè

6 hores 5 minuts

Ja fa temps que planejo una mega-excursió al Montseny, aprofitant el GR 5.2 i el GR 5 fer una volta circular a tot el Montseny. Basicament Montseny- Coll Formic-Matagalls-Sant Marçal-Agudes- Turó de l'home- Montseny. Així que decideixo fer el primer tram de l'excursió del Montseny fins al Cafè on enllacen els dos GR.

En teoria una excursió llarga però plana, la mandra de llevar-me aviat ( són vacances) fa que agafi tota la solada. Del poble del Montseny fins a la Castanya cap problema amb dues hores hi arribo, però després en teoria darrera un petit coll hi ha el Pla de la Calma però tardo gairebé una hora de forta pujada per fer aquest “petit”coll. Sort que al final apareix el Pla de la Calma ple de flors, verdor i puc estirar-me a descansar en un prat. La tentació d'un refresc a Coll Formic em crida, però no prou per afegir dues hores al camí.

D'aquesta petita excursió trec unes conclusions molt vàlides per a la meva Maga-volta al Montseny.

1.No estic preparat físicament per caminar dotze o catorze hores seguides.
2.Abans de fer a volta haig de conèixer el camí. Malgrat que sigui un GR en alguns punts et perds cosa gens preocupant però si emprenyadora si fas una gran ruta. Segona també haig de conèixer on hi ha fonts i més amb la xafogor que fa.
3.La pujada des de la Castanya fa que em plantegi que potser aquesta ruta és més fàcil en sentit anti-horari i no horari com tenia plantejada.