Torno a ser a Mataró on la gent condueix per seu carril, respecta els semàfors i no fa avançaments dobles o triples mentre pita constantment el clàxon o avança en llocs amb nul·la visibilitat. Tampoc estranyament hi passegen vianants, bicicletes, vaques, cabres, gossos, venedors ambulants pel mig de l'autopista.
Torno a ser a Mataró i no haig d'anar sempre amb paraigües a la mà perquè malgrat faci un sol radiant pot començar a diluviar al cap de cinc minuts. Puc anar a comprar i no haig d'estar amb el venedor discutint durant mitja hora perquè al final m'ho vengui a meitat o menys del preu inicial, això sí, sempre amb la sensació que t'ha fotut i t'ho ha venut molt car.
Torno a ser a Mataró i les muntanyes que s'entreveuen al fons no tenen ni vuit mil metres, ni set mil, ni tant sols sis mil metres. Ni quan vaig a passejar haig d'anar en compte amb les sangoneres i no tinc cap por de trobar-me un tigre, un rinoceront o un elefant refrescant-se en un toll d'aigua.
Torno a ser a Mataró i aquesta tarda no aniré a donar voltes a cap estupa o als molinets d'oració, ni sacrificaré cap bèstia a la deessa Kali, ni m'hauré de desfer de venedors ambulants i captaires, ni tampoc em refrescaré en cap riu mentre els sherpes es dediquen a gastar-se bromes infantils entre ells.
Torno a ser a Mataró però amb el cap a Katmandú i al Nepal, encara amb un peu a cada lloc. Abans d'ahir vaig dir Namaste al Nepal amb l'alegria que aquesta paraula tant serveix per acomiadar-se com per saludar-se, qui sap potser la tornaré a fer servir.
Namaste Nepal, dandevat.