diumenge, 31 d’agost del 2008

El primer de la cordada. Roger Frison-Roche

31/08/2008


Una novel·la de muntanya dels temps heroics, d'abans del Gorotex on els muntanyencs intentaven les agulles dels Alps equipats amb gruixuts mitjons de llana i caçadores de pana i trencaven el gel amb pesats piolets i utilitzaven pesades cordes de cànem. Una novel·la on l'atracció de la muntanya supera les desgràcies i atrapa sense remei els protagonistes.

Una novel·la amb forces anys, innocent, previsible i una oda no dissimulada als guies de Chamonix. Un dels clàssics de la literatura de muntanya.

dimecres, 27 d’agost del 2008

No és país per a vells. Cormac Mc Carthy.

26/08/2008

Feia temps que no llegia una bona novel·la, molt bona novel·la, descarnada, dura i amb un transfons de tristesa. Una història de narcotràfic a la frontera entre Estats Units i Mèxic. Us la recomano això si no us espereu una història feliç.

Consell: per a tots els que els hi agradi la novel·la i especialment la novel·la negra.

dimarts, 26 d’agost del 2008

Sexo en Nueva York

El fet d'estar a Vimbodí, Das o Casavells fa que vaguis al cinema a veure pel·lícules que mai aniries a veure si hi hagués més oferta o simplement altres coses a fer. Aquesta pel·lícula m'ho va confirmar totalment. Mai l'hagués anat a veure si no fos que no sabíem que fer a Vimbodí, i lo pitjor del cas és que hagués fet molt bé, quin rotllo de film.

dilluns, 25 d’agost del 2008

Post obligats

Obres un blog per escriure sempre que en tinguis ganes i de sobte dius descriuré els llibres que llegeixi, els meus viatges, les exposicions i concerts que he anat perquè tens un afany enciclopèdic i vols tenir-ho tot registrat.

I de sobte un dia que tornes de vacances tens desenes de post per escriure però no en tens cap ganes així que els fas ràpid i malament. Per què ho fas ? Ja ho has dit tens un afany enciclopèdic i t'obligues a fer coses encara que no en tinguis ganes.

La noia dels seus somnis. Donna Leon

4/08/2008

Una altra novel·la de l'inspector Brunetti dintre el seu estil, sense sorpreses però perquè negar-ho m'agrada. Cada cop veig per això l'inspector més desencantat amb la seva Itàlia i més impotent per canviar el pes de la màfia o el pes del poder i les seves influències. Això sí, sempre ve de giust passejar per Venècia.

La Febre del cim. Jon Krakauer

23/08/2008

Crònica d'un dels protagonistes de l'expedició més dramàtica al cim de l'Everest. El desastre del 1996 va fer replantejar les expedicions comercials a l'Everest on semblava que qualsevol sense experiència a la muntanya però amb una bona forma física i això sí, un bon grapat de diners podia fer el cim. No sé com estarà el tema ara però suposo que ja s'ha oblidat la lliçó.

Com sempre m'agrada Krakauer perquè malgrat ser un escalador i un apassionat de la muntanya no va de crac de l'escalada i admet tots els seus errors. Per altra banda no deixar d'admirar la feina que fan els sherpes.

The Boss

El fet d'estar al final a l'última graderia del Camp Nou i que una torre de so ens tapes just on estava el Bruce potser no va ajudar al concert. M'ho vaig passar bé però esperava més la veritat, potser esperava massa.

Ocells de Catalunya

Una de les exposicions més sorprenents i que més he fruït i descoberta per sorpresa. Un afeccionat ha fet a tamany real de paper i cartró tots els ocells que es poden veure a Catalunya i els exposa als baixos de la seva vivenda. Una agradable sorpresa al petit poble de Casavells.

Llàstima que no circuli per més llocs.

Segon Tram

Segon tram de la temporada amb la sensació de feina feta però sense mostrar-se a plaça. Crec que hem treballat bé les estructures de tres, quatre i torre. En canvi, les tres caigudes en un cap de setmana ens han deixat una mica baldats i sobretot estranyats, ara el que espero és que a ningú li agafin les preses. La feina està feta i segur que sortirà la torre de vuit, segur que es descarrega molt aviat.

En canvi dos retrets crec que no hem treballat suficientment les alineacions B, gairebé no hi han hagut debuts i ara que s'acosta la Mercè segur que s'hauran d'esperar. I l'altre a nivell personal després d'agafar un nivell a la tècnica acceptable crec que m'he estancat com sempre la llei del mínim esforç personal.

Però com sempre la Mercè marcarà el signe de la temporada malgrat com hagi anat tota la temporada.

dimarts, 19 d’agost del 2008

Namaste Nepal

Torno a ser a Mataró on la gent condueix per seu carril, respecta els semàfors i no fa avançaments dobles o triples mentre pita constantment el clàxon o avança en llocs amb nul·la visibilitat. Tampoc estranyament hi passegen vianants, bicicletes, vaques, cabres, gossos, venedors ambulants pel mig de l'autopista.

Torno a ser a Mataró i no haig d'anar sempre amb paraigües a la mà perquè malgrat faci un sol radiant pot començar a diluviar al cap de cinc minuts. Puc anar a comprar i no haig d'estar amb el venedor discutint durant mitja hora perquè al final m'ho vengui a meitat o menys del preu inicial, això sí, sempre amb la sensació que t'ha fotut i t'ho ha venut molt car.

Torno a ser a Mataró i les muntanyes que s'entreveuen al fons no tenen ni vuit mil metres, ni set mil, ni tant sols sis mil metres. Ni quan vaig a passejar haig d'anar en compte amb les sangoneres i no tinc cap por de trobar-me un tigre, un rinoceront o un elefant refrescant-se en un toll d'aigua.

Torno a ser a Mataró i aquesta tarda no aniré a donar voltes a cap estupa o als molinets d'oració, ni sacrificaré cap bèstia a la deessa Kali, ni m'hauré de desfer de venedors ambulants i captaires, ni tampoc em refrescaré en cap riu mentre els sherpes es dediquen a gastar-se bromes infantils entre ells.

Torno a ser a Mataró però amb el cap a Katmandú i al Nepal, encara amb un peu a cada lloc. Abans d'ahir vaig dir Namaste al Nepal amb l'alegria que aquesta paraula tant serveix per acomiadar-se com per saludar-se, qui sap potser la tornaré a fer servir.

Namaste Nepal, dandevat.