divendres, 22 de maig del 2020

Un mag de terramar. Ursula K.Le Guin

Sinopsi: un nen amb grans habilitats innates per la màgia, però que alliberarà una criatura misteriosa a causa d'una discusió amb un company i que li marcarà el seu aprenentatge com a mag.

Amb vint o trenta anys hagués precindint d'aquesta opció, perquè era una novel·la juvenil i ha sobre de fantasia, amb quaranta per sort ja precindeixo de les etiquetes, que no deixen de ser certes. És una novel·la juvenil i de fantasia, però és una bona novel·la.




dimecres, 13 de maig del 2020

Per quan vingui un altre juny. Jaume Fuster

Sinopsi: enmig de la transició espanyola apareix un grup terrorista català, res és que sembla.


dimarts, 12 de maig del 2020

Vuitena setmana

Quan t'oblides d'escriure l'entrada setmanal sobre el confinament, o penses que és el moment de deixar-ho és que ja s'ha convertit plenament en rutina. Ja no és l'estranyesa ni novetat del principi, simplement ens hem acostumat.

divendres, 8 de maig del 2020

Armas, gérmenes y acero. Jared Diamond

Sinopsi: aquest assaig vol respondre a la pregunta DE perquè els europeus van conquerir Amèrica i no al revés. Explicar el motiu perque els indígenes americans van ser víctimes de les malaties portades pel conqueridors i no al revés. I més extensament perquè algunes cultures han dominat a unes altres, quins son els factors claus que han impulsat l'avanç científic en alguns llocs per sobre d'altres, fent un repàs a totes les regions del planeta.

Aquest lllibre m'ha ajudat a entendre una pregunta que m'havia fet fa molts anys, perquè els europeus no van morir per malalties noves desconegudes d'Amèrica o d'on fos i sí al revés gairebé fins a l'extinció.  Una pregunta que m'havia plantejat fa temps.


Com a curiositat diré que és el primer llibre que llegeixo digitalment. I també que feia força temps que no llegia un assaig i això de plaer i aprendre s'ha de repetir més sovint. 


dissabte, 2 de maig del 2020

Setena setmana

Tinc la sensació que el confinament ja no m'afecta. Però quan em paro una mica a pensar-hi penso que és tot el contrari: m'afecta tant que ja no hi penso.És perquè he assumit que la meva vida és així, que sempre és així i no. Ara hauria estat esperant el pont de maig per escapar-me i sortir de la rutina de classe, classe classe i ara per ara em costa imaginant-me dintre d'una aula. Si és el meu estat normal a aquestes alçades de curs!

També em sorpren com tornen els vells hàbits. Primer dia amb unes ganes horribles d'agafar la bicicleta i escapar-me, al segon dia ja em feia mandra. El mateix que em pasava quan em proposava fer esport, o agafava a la bici després d'uns dies de pluja.