dissabte, 31 de març del 2007

Riu Avall. Semi anul·lat


Al final s'ha confirmat, el riu baixa massa ple i no ens deixen les canoes per fer una baixada per l'Ebre. Ens ha ofert una excursió amb guia però no ens interessa. On quedaria l'aventura? Potser som massa agosarats i hauríem de fer les primeres baixades amb monitor però ja estic fart d'anar al dictat d'altra gent. Encara queda la possibilitat de que el riu baixi i poder fer la baixada el dimecres i el dijous, però ho considero bastant poc probable.
Estem planejant altres coses, anirem a fer un tomb pels ports i el delta o potser alguna altra cosa. Cosa que demostra que no cal organitzar les coses tres mesos abans és pot fer d'un dia per l'altra. Dit i fet.

El mesurament del món. Daniel Kehlmann

30/03/2007



La vida de dos científics cadascuna més estranya que l'altra. Els dos intentant descobrir els secrets del món. Un des de casa amb la ment i l'altre amb el viatge i investigant el món. Un científic teòric i un experimental. La vida de Gauss i la de Humbolt. A més la novel·la ens comenta com les ments més brillants són incapaces a vegades de relacionar-se de la forma més senzilla amb la societat. Que pot representar per una persona viure en un món que tothom pensa molt lent, o que les coses més obvies per contra les alaben com grans descobriments científics i per altra part com aquests personatges són extremadament estúpids en el comportament social.

Consell: pels interessats en la història de la ciència els altres abstenir-vos.


dijous, 29 de març del 2007

Els crims d'Oxford. Guillermo Martínez

29/03/2007



Una novel·la policíaca ha de tenir uns quants sospitosos i uns quants girs. Una novel·la que tingui un rerefons especial com aquesta les sèries matemàtiques ha de trobar el grau just entre unes explicacions carregoses o uns misteris massa obvis. Aquesta novel·la té l'equilibri entre les dues coses. I a més es nota que l'escriptor és matemàtic perquè les explicacions són fonamentades però la intenció de l'autor no és fer un tractat de matemàtiques, per tant una bona novel·la.

Consell: pels que vulguin una lectura amena dintre d'un ambient matemàtic.

Riu avall. El desglaç


Un any i mig amb la idea al cap, un mes abans llogant les canoes, dues setmanes organitzant-ho tot (eh?) i al final l'Ebre baixa massa crescut i segurament no podrem baixar-lo. Coses que passen, encara que no és definitiu sembla que la cosa pinta bastant negra. Al final, fem una altra cosa o cadascú per la seva banda? Per què sempre em ve tanta mandra quan s'acosten les coses?

dimecres, 28 de març del 2007

Espaguetis amb cloïsses


Cloïsses
Pomodoro assecat comprat al mercat de Rialto
Tomàquet tallat a trossos
3 dents d'all
Oli
Pasta llarga
Julivert

Poses en una cassola amb una mica d'oli, les cloïsses i esperes que s'obrin i deixin anar el suc, un cop fet això les retires inclús el suc. Dorés els alls tallats a trossos petits, afegeixes el pomodoro tallat a trossos molt petits, no gaire o es menja el gust. Afegeixes el tomàquet, ho deixes sofregir. Al cap d'una estona poses el suc de les cloïsses i quan queda poc per acabar de fer la salsa les cloïsses. En una olla a part ja has fet la pasta llarga , aprofites que la salsa està calenta i ho barreges tot. I el julivert? Al final et fa mandra posar-ho, no t'agraden massa les espècies així que el tornés a guardar a l'armari. Total cada vegada que cuines, ho fas d'una manera diferent.

Com ho has de menjar? Treus unes quantes cloïsses i les deixes que es barregin amb els espaguetis i vas combinant arrancar cloïsses de la closca i espaguetis. Això si amb el cul de l'ampolla de vi blanc que et quedava. I després et quedes adormit, ja saps, avui no tens presa.

Un dia tranquil, un dia en silenci.

Setmana de crèdit de síntesis a l'IES, setmana de feina pels alumnes i de descans pel professorat, excepte el divendres que haurem de corregir i sentir durant tres hores grups de quatre alumnes tots dient el mateix i de la mateixa manera.

Total entre dilluns i dimarts 13 hores fent guàrdia als alumnes i vigilant que estiguin treballant però sense fer classe. Tretze hores sense fer res, i com cansa!! passeges , mires , contestes dubtes i xerres una mica amb els alumnes i només portés un quart i encara queden dues hores per anar a dinar!!! Aquella hora fantàstica sense fer res entre classe i classe es converteix en una tortura quan es multiplica per tretze. Com pot cansar tant no fer res?

L'altra és el soroll. Per què criden tant els alumnes? Si estan un al costat de l'altre, per què han de cridar? Jo també era tant sorollós? Et xiulen les orelles i tens mal de cap i l'únic que vols al arribar a casa és silenci, silenci.
L'únic bo de fer aquest intensiu és que avui tinc descans. Un dia de festa enmig de la setmana per estar a casa en tranquil·litat i disfrutar de les petites coses. Mandrejar al llit, sentir la tertúlia de la ràdio, llegir el diari esmorzant al bar, netejar en profunditat l'aquari, llegir una estona, escriure una mica ( es nota no? ), cuinar amb calma tot amb música de fons. Per què la música ? Potser és que silenci absolut també seria massa, em trobaria massa sol.

Vida d'Artaxerxes. Plutarc

La vida de crueltats, traïcions i lluita pel tron d'Artexerexes i els seus fils per a la successió del tron. Sempre és curiós veure un text d'un historiador clàssic et permet fer-te una idea de com pensava la gent en aquella època. Per exemple ara mai utilitzaríem el favor dels déus per explicar successos.

Consell: Molt útil per tenir una primera visió de la historiografia clàssica, ja que és un text curt i molt delimitat temporalment.

Nou diccionari de la llengua

Sempre he odiat tots els articles d'opinió que comencen amb una definició: la nació segons el diccionari de la llengua..., la solidaritat segons l'enciclopèdia catalana es defineix com... Trobo que és una falta d'originalitat total i qualsevol que escrigui una article d'opinió que comenci en aquest termes vol dir que no sabia com començar-lo o que tenia presa.

Per una altra banda aquests articles permeten saber quins tipus d'enciclopèdies o diccionaris fa servir la gent. Em penso que la vella enciclopèdia catalana heretada dels pares fa furor, ja se sap els llibres són molt cars; però encara no he trobat ningú que citi una enciclopèdia digital ( wikipedia...) suposo que això queda lleig i poc elegant.

Ara que surt el nou diccionari tinc curiositat per saber si també hi ha snops entre aquests i a veure si hi ha una competició per veure qui l'utilitza primer. Suposo que d'aquí uns dies quedarà com un racana el que encara utilitzi el diccionari vell. Què? No tens ni quatre quartos per comprar-te el nou? El que crec que la gent encara farà servir el Fabra, almenys per poder aquella frase tant maca de Fabra en mà...

dilluns, 26 de març del 2007

Els deu mil. Xenofont

26/03/2007


Si llegeixes una novel·la de fantasia o d'entreteniment d'uns mercenaris grecs que es troben immersos a les lluites internes de l'imperi persa i de sobte mort el seu cabdill han de fer una fugida de milers de quilòmetres a través de terres desconegudes i hostils. Molts discutiran de que es tracta de literatura o de lectura d'evasió; però si dius que els fets són verídics i els narra un autor grec contemporani llavors et tractaran de lletraferit. No facis cas ni d'uns ni d'altres que et podries perdre una bona lectura.

Consell: llegir-lo com si algun autor actual desconegut hagués escrit una novel·la del temps dels grecs. També serveix per veure com anàvem les coses fa uns 4000 anys.

diumenge, 25 de març del 2007

Siurana. Sender dels gorgs




Circuit circular al voltant de Siurana perfecte per una matinal (unes 3h-4h). Fàcil excepte una petita ascensió des de el riu fins al poble però sense especial dificultat. Per disfrutar dels cingles del poble de Siurana i dels gorgs del riu del mateix nom.


dijous, 22 de març del 2007

Un home vulgar. Miquel de Palol

22/03/2007



Si t'interessa les disquisicions sobre la música barroca, la construcció d'orgues o la ideologia de les esglésies cristianes del segle XVIII a Alemanya aquest és el teu llibre. Si per el contrari no t'interessa especialment trobaràs algunes pàgines ben carregoses. Crec que l'autor s'ha passat en la documentació o és d'aquells que vol tant si com no impressionar-te amb la seva cultura i el que aconsegueix és avorrir-te.

Consell: si te'l regalen llegeix-te'l però si en canvi el trobes a la biblioteca deixa'l n'hi han de millors.

Plaer perdut,plaer trobat.

Veure post Els petits plaers.

Feta la feina i abans de fer el sopar encara queda una estona per asseure's al sofà , agafar les ulleres, posar un bon CD i desconnectar una mica amb la lectura. Sembla que el gat hagi llegit el teu post i quan et veu que estires les cames ràpidament se't col·loca sobre d'aquestes, si per un moment et pensaves que passaries una bona estona veus que aquesta encara pot millorar. Et concentres amb la lectura, la música t'està acompanyant i sents l'escalfor del gat a les cames.

El mires un moment i el veus escarxofat, totalment KO .Però per què mou la cua tant ràpidament? No li fas cas i de sobte sents una mossegada a la mà. L'acaricies i tornes a agafar el punt de lectura en aquell moment tant interessant. I el gat salta sobre les pàgines i comença a mossegar les cantonades del llibre. Per què collons si es passa el dia dormint ara vol jugar amb mi? Però saps que és impossible, allò que havia de millorar el teu moment te'l destrossa . Després hauré d'anar a fer el sopar i en acabat serà l'hora de dormir i que nassos! Tinc ganes de desconnectar una mica, però saps que els gats són així és la seva hora de jugar i toca jugar , no l'importa una merda el que estiguis fent. Així que t'aixeques i intentes cansar-lo per poder llegir una estona després, però abans que t'adonis ja és l'hora de fer el sopar.

I l'endemà tornes a agafar el llibre, el gat torna a pujar a la falda i t'emprengues de no poder llegir però en el fons el que tens ganes és de jugar amb el gat. I és que nosaltres no som com els gats sinó que som uns falsos.

dilluns, 19 de març del 2007

L'illa del tresor. R.L.stevenson

13/03/2007


Que tenen els grans llibres per ser tant bons? Aparentment només és una típica novel·la d'aventures, amb pirates i llocs exòtics. Tampoc aparentment té res d'especial en la seva estructura. Per què llavors t'atrapa la seva lectura? Dels clàssics que porto llegits fins fa poc sense dubte és el millor. Malgrat saber la novel·la de memòria a causa de les pel·lícules, còmics, resums juvenils et deixes arrossegar pel text i com tots els grans llibres et costa deixar-la.

Cada cop penso més que els grans llibres no tenen res d'especial. Només són bones històries ben explicades. El que demostra el difícil que és escriure de forma correcta.

Consell: al ser una novel·la curta i amena altament recomanable per intercalar entre dues lectures espeses.


diumenge, 18 de març del 2007

La ciudad de los ángeles caídos. John Berendt

18/03/2007




Com s'ho fa l'autor per conèixer gent tant estranya? És la primera reflexió que em produeix aquest llibre, on tots els personatges són reals. La segona com és que sempre hi ha dues Venècies: la de l'aristocràcia i els seus palaus inaccessibles i la de la gent treballadora tant separades i aparentment tant inconnexes? Però l'autèntica reflexió de l'autor és sobre la misèria humana: herències, enveges, famílies trencades... Totes les històries ens presenten personatges atractius, àngels, però després a mesura que transcorre el capítol es veuen les seves misèries i com cauen aquest suposats àngels. Tot això en el marc de Venècia on segons diuen els mateixos venecians ningú no diu mai la veritat.

Consell: al ser històries separades és pot llegir els capítols com petits llibres i poder-ho intercalar amb altres lectures.

Riu avall. Mapes


Xafardejant mirant mapes. Sempre disfruto molt més mirant els mapes, imaginat els camins i els llocs que aniré a veure que potser després en el propi viatge o caminada. M'agrada obrir el mapa d'una muntanya i imaginar-me excursions, mirar desnivells , itineraris i intentar incloure tant si com no aquells llacs que estan massa lluny per poder-hi anar. Però ara tinc sobre la taula els mapes del descens de l'Ebre i em resultat estrany. No em puc imaginar ni dreceres, ni circuits, ni mirar les corbes de nivell. Ja que al fer una baixada per l'Ebre el riu ens marca el camí. No hi han itineraris possibles, ni desnivells a avaluar. El màxim que apareix són algunes ratlles que travessen el riu corresponent a algun assut o una presa. És com si fes una travessa amb un GR i fos impossible canviar de camí, tota l'excursió l'hem de fer seguint el GR. El riu és el camí, el mitja de transport i la finalitat del nostre viatge.

Fins ara..

Ja que escric un blog m'agradaria comentar els llibres que vaig llegint. A principis d'any per curiositat vaig començar a anotar-los. Més per saber si llegeixo molt o no, ja que em ve a tongades. Ara per ara sols anomeno els que he anat llegint i potser després els comento. Poso al final la data en que els vaig acabar. Naturalment també hi ha un parell o tres de llibre que he començat i no els he acabat potser també faré la llista en el futur.

HISTÒRIES DE LONDRES
DORIS LESSING
03/01/2007

EL BLUES DEL DETECTIU IMMORTAL
ANDREU MARTÍN
09/01/2007

LA TEORIA DELS NÚVOLS
STÉPHANE AUDEGUY
11/01/2007

MARLEY I JO
JOHN GROGAN
26/01/2007

L'ILLA MISTERIOSA
JULES VERNE
21/02/2007

PALLASSOS I MONSTRES
ALBERT SÁNCHEZ
22/02/2007

EL CEREBRO DE KENEDY
MANKELL
28/02/2007

ANTOLOGIA BUFA
PERE QUART
01/03/2007

MARINERS QUE SOLQUEN EL CEL
VICENT J. MATÍNEZ
05/03/2007

UN FIL DE FUM
ANDREA CAMILLERI
10/03/2007

L'ILLA DEL TRESOR
ROBERT LOUIS STEVENSON
13/03/2007

LA VEU DEL VIOLÍ
ANDREA CAMILLERI
15/03/2007

divendres, 16 de març del 2007

Riu avall. La idea


Una vella idea i la fascinació pels llibres de l'Espinàs es converteixen en la intenció d'explicar un viatge. Petits apunts de colors, olors, impressions sobre un viatge llargament desitjat seran col·leccionats. Aquells detalls que ajuden a explicar un conjunt o que neixen a la vora del camí.

Apunts a priori i posteriori sobre una baixada en canoa per l'Ebre. Il·lusions i reflexions barrejades.

Ara per ara el viatge tant sols és uns quants mapes de l'Ebre, una reserva de canoes, uns amics que s'han posat d'acord i una petit calendari de bons propòsits

1-2 abril Flix-Benifallet
3 abril Descans i excursió a peu pels Ports.
4-5 baixada des de Benifallet fins al Delta o on arribem, arrossada.

I sobretot el viatge és una petita llibreta i una càmera per guardar aquest petits moments per fruir-los més tard.

dijous, 15 de març del 2007

Recepta d'urgència per un dijous amb classes a la tarda.


-1 pebrot vermell tallat a tires.
-Uns quants xampinyons.
- Molt oli.
-Pasta curta.

Es talla el pebrot a tires tot sencer, que en faràs de l'altre mig? Llences tots els xampinyons que t'han quedat del dia abans. Ni més ni menys, només els que t'han sobrat. Mentrestant escalfes aigua per fer la pasta. No deixes fregir els xampinyons i ni fer del tot el pebrot, treus la pasta abans de fer-se, realment tens presa. Et resisteixes tres o quatre vegades a posar-hi més coses i al final et resisteixes fins i tot a tirar-hi formatge.
Gaudeixes d'un bon plat de pasta sense tomàquet ni formatge ( un record Guiness per a tu) i deixes el vi per un altre dia perquè d'aquí un quart agafaràs el cotxe cap a l' IES.
I al cotxe amb la finestra oberta i el Sol a la cara se t'acudeixen tres o quatre idees per escriure al teu blog sobre el teu plat de pasta i allò que t'evoca, realment estàs disfrutant del dia. I quan surts de l' IES no tens ganes d'escriure res i només se t'acudeix posar la simple recepta del plat de pasta que només era l'excusa per parlar de moltes coses.

dimecres, 14 de març del 2007

Els petits plaers

Fa un temps a una ràdio van preguntar tres petits plaers als seus col·laboradors. Jo he decidit fer el mateix exercici i m'ha sortit aquest tres després d'escollir entre molts.
-Esmorzar tranquil·lament llegint el diari en un bar.
-Fer una dormida a l'ombra d'un prat després d'una bona caminada i en acabat de dinar.
-Llegir al vespre amb música de fons i el gat estirat sobre la panxa.

El que em va quedar d'aquest exercici és que van comprovar per casualitat que la majoria de petits plaers que ells escollien eren en solitari. Suposo que podreu ignorar el gat, els meus plaers també són solitaris encara que dels que he eliminat n'hi havien uns quants que eren en companyia. Una xerrada de sobretaula, el vermut de diumenge amb la parella... Suposo que tothom associa els petits plaers a aquells deu minuts en que et pots escapar una estona i normalment aquestes escapades les fas en solitari.

El que m'ha preocupat és que molts dels meus petits plaers van associats al menjar. Després estic com estic. Tant associat al plaer hi tenim el menjar? Tant mediterrani sóc? Tant influeix en nosaltres la cultura que em heretat ? Quines són les mostres aficions i quines ens han estat imposades per la tradició o per l'hàbit?

dimarts, 13 de març del 2007

Compra!, compra!






L'altre dia xafardejant llibres a la Setmana del Llibre en català vaig tornar a trobar L'illa del tresor que feia uns anys havia mirat. Ja explicaré algun dia la meva fixació per llegir els grans clàssics. Indecís, vaig obrir la primera pàgina i em vaig trobar aquesta introducció. Quina manera més elegant de demanar l'autor que li compris el llibre.
Cent any després de mort l'autor encara es dirigia a mi. No ho sé vosaltres però jo darrera aquest text hi veig.
-Ep nois deixeu-me una oportunitat que la meva família té gana. O potser, -Que jo em vull guanyar la vida en aquest negoci! O fins i tot un: -He estat un any escrivint aquesta novel·la almenys dona-li una oportunitat!
Quina diferència amb els llibres del costat on hi havia les típiques faixetes de tants exemplars venuts, quin premi tenien o que després del tal llibre ( que tu ja no et vas poder acabar) és el millor que s'ha publicat.
Naturalment només us diré que estic disfrutant com un boig amb la novel·la. Ja veus la publicitat centenària encara funciona. D'altra banda que fàcil de convèncer sóc en qüestió de llibres.

dilluns, 12 de març del 2007

“ El més incompressible de l'univers és que sigui comprensible” Einstein





He trobat aquest opuscle damunt de la taula de la sala de professors. La iniciativa em sembla perfecta : fer una camí que uneixi els Països Catalans. Però el que m'ha cridat l'atenció és el següent: “ El Camí troncal dibuixa un 8 irregular, símbol de l'infinit, de renaixement i de regeneració...” Per què es complica tant la gent? No podrien dir que ens ha sortit en forma de vuit? Per què tot ha de tenir una explicació? Tot ha d'estar tant pensat? La veritat m'agradaria haver estat a la reunió on es ve redactar l'opuscle, crec que m'ho hauria passat bé. Mirant l'opuscle he vist que el cinturó del vuit està a Manresa centre de Catalunya, també està pensat?



Per últim proposo una altra versió per fer un vuit. “ Volíem fer un camí en forma de 988 any de naixement de Catalunya però després de fer el primer vuit vam descobrir que s'havia acabat el país i no era qüestió d'anar a Espanya!!! i de l'altra banda ja estàvem tant cansats!!!!”



Deixo apuntada la webb d'aquesta gent, ja que la idea és molt bona i els hi desitjo ànims: www.elcami.org

Perquè no fas allò que t'agrada si t'agrada tant?


És una frase que em vaig plantejar l'altre dia tornat d'una excursió al Pirineu. Si t'agrada tant anar a la muntanya, perquè feia tants anys que no hi anaves?
I a poc a poc es va fer més extensa si t'agrada tant... observar ocells, la meteorologia, la ciència, la lectura, les titelles, ... com és que fa tant temps que no li dediques el teu temps?
I al final em va venir l'última reflexió, si t'agrada tant escriure, inventar històries, crear personatges i situacions perquè mai ho fas? La resposta és obvia i me la conec des de fa temps. Perquè a la teva edat em faria vergonya escriure com escrius!
Doncs ja tinc resposta!!! Si ja ho sabeu és aquest blog!
La veritat és que escric realment malament. Però, perquè no fas allò que t'agrada si t'agrada tant? Detesto els escrits que a mi m'agrada escriure per avorrits i insípids. Sóc contradictori, doncs sí, ho sóc! o no?
Així amic que has llegit aquest text només volia dir-te sense ofendre't que aquest no és un blog per a tu, encara que no em fa res que ho llegeixis; sinó un blog per a mi. Per tant pots prescindir d'escriure comentaris. Només penseu que darrera d'això hi ha un paio que s'ho està passant bé sense fer mal a ningú, només a la llengua.