dimecres, 28 de gener del 2009

El preu de les coses

Cap de setmana a la Cerdanya amb els companys: cartes, jocs, llar de foc i molta xarrera. Parlant de la vida, explicant històries i parlant naturalment de castells. Castells, castells i castells un tema inacabable per a nosaltres.

Cap de setmana a les fosques, sense gaire vent, malgrat que una mica més i s'endú la resta de Catalunya, però nosaltres res; sols a les fosques. I per sobre de nosaltres un cel com mai havia vist. Per la petita finestra es veien més estels que en tot el firmament qualsevol altra nit. Quan tornaré a veure una nit com aquella? Crec que mai més. I llavors vaig començar a pensar en el preu de les coses. En el preu del progrés que no ens permet veure els estels i si compensa o no. Estem disposats a pagar el preu de no tenir estels? Segur que sí, és un preu petit per a les nostres comoditats però és un preu al cap i a la fi.

Vaig pensar en un vell amic disposat a posar-se al capdavant de la colla, més d'una dècada de castells ens acompanyen, moltes alegries i moltes més decepcions. Molts sopars xerrant de castells i discutint de com hauria de ser la colla. Un vell company que demana el suport dels seus amics, que el necessita. Quin és el preu? Què estic esgotat, sense energies, que els castells m'han robat massa coses, que vull descansar, que necessito descansar. Tres anys de castells més no me'ls puc ni imaginar. Però no acompanyar un amic en la seva aventura? Deixar tira't un amic? Això no és un preu massa alt? No me'l puc permetre.

dimecres, 21 de gener del 2009

Spin-off

Quan vaig hivernar el blog jo ho vaig dir, necessitava una segona re-fundació. Començava a cansar-me del meu blog i necessitava buscar-li un nou perfil. Anant donant voltes em va venir la idea, el que necessita era un blog temàtic que m'ajudes a esponjar el meu.

No els volia ensenyar encara però sense voler-ho, fent un comentari, algunes persones me'l van descobrir. Així que una mica abans del que m'agradaria us els presento.

El meu blog ha tingut no un, sinó dos spin-off.

Tinc pardalets al cap

Ja fa temps que era una de les aficions que volia recuperar, la d'observar ocells i aquest blog pretén anar consolidant les coses que aprenc i ajudar a algú si es vol iniciar en aquest món. No em durà molta feina. Explicar el poc que en sé d'ocells m'ocuparà poques setmanes. La intenció és actualitzar-lo només els dilluns al vespre. Estic disfrutant de fer un blog sense preses. I el que em fa més il·lusió és que tot el material és d'elaboració pròpia.

Fem volar coloms


Quan em vaig plantejar el blog anterior vaig pensar en un amic per fer-lo conjunt però no em vaig atrevir, sempre estic emmerdant la gent. Dos dies després m'ho va proposar ell, i enlloc d'eliminar el primer vaig decidir fer els dos. Ja li havia agafat carinyo al pardalets.

La veritat em fa molta il·lusió un blog a quatre mans. Aquí el que volem es descriure els ocells que veiem i encoratjant-nos l'un amb l'altre per aprendre més ràpid. Aquest blog és una col·lecció de fitxes de tots els ocells que hem observat. Tampoc crec que em dugui gaire feina, sols actualitzar-lo quan un dels dos sortim al camp.

I el més important de tots. Ara em diverteix El barranc de l'Argentada. Escric quan vull i més relaxadament. Crec també qua la fase poc lectora i poc viatgera hi ajuda. Malgrat tenir dos fills el pare està més fort que mai.

Conèixer i estimar els ocells. Joaquim Maluquer

20/01/2009



El títol d'aquest llibre està molt ben trobat, l'autor ens condueix a això, a conèixer els nostres ocells però també a estimar-los. Ja explicant curiositats, com explicant la visió de la cultura tradicional té d'ells. L'autor aprofita les seves excursions adolescents o fets que coneix per anar descrivint els ocells de Catalunya, però no és pas una guia sinó un llibre de divulgació.

Dos fets m'han sorprès: primer com es feia la identificació abans de la utilització dels prismàtics, a escopetades i segon trobar un Travé aficionat a aquestes coses, un parent?

diumenge, 18 de gener del 2009

Jo corro però els anys volen.

Al Novembre vaig començar a córrer, a la brava com faig sempre. Córrer cada dia, i cada dia intentant un tros nou, una mica més. Naturalment l'únic que vaig aconseguir es tornar algun dia coix a casa i deixar-ho després d'unes setmanes. Però casualment fent un cafè a Montblanc i fullejant una revista d'esports que tenien, vaig trobar una planificació per a gent que no havia corregut mai. I el més sorprenent és que la vaig començar a seguir. I per casualitat ha coincidit el dia final amb el meu aniversari, avui. No era pretés, no me adonat fins a l'última setmana que coincidiria. Ha estat el meu propi regal d'aniversari i m'ha fet especial il·lusió: Córrer 40 minuts sense cansar-me especialment. Una cosa que començo i acabo. Només un desig que la gent que passeja no m'adelanti.

I en el fet de complir anys content perquè ja fa un temps que m'adono que començo a moure'm, a fer coses. No sé si ho estic fent a la brava o ben planificat com el córrer però no m'importa. Tampoc no sé si corro, camino o només m'arrastro però em moc. I sense l'experiència del Novembre no hagués fet el pla del Desembre, així si ara camino ja correré l'important és fer coses i moure's.

Per cert encara que m'esforci a córrer els anys em van atrapant, i cada cop corren més els putes!

Per si algú l'interessa deixo aquí el pla per a gent no iniciada a córrer.


D: dia de descans
Cam: caminant
c: corrent
x rep: repetir l'exercici x vegades

Coses importants:
  • S'ha de córrer a un ritme lent, que es pugui mantenir una conversa sense que es tali la veu.
  • Són tants importants els dies de descans com d'entrenament.
  • S'han de fer estiraments després de cada dia d'entrenament

divendres, 16 de gener del 2009

Galets farcits

Tarda tancat a la cuina, preparant el dinar familiar de demà. Amb música de fons i el fogons fent xup-xup. Ho confesso m'ho passo bé, no hagués dit mai que m'agradaria tant cuinar. La recepta està mig copiada de no sé quin cuiner famós, no me'n recordo.

Ingredients:

Uns galets de nadal comprats al mercat de Rialtto fa més de dos anys! Em penso que no cal confitar la pasta tant de temps

Una botifarra blanca de la Cova, s'ha de fer poble!

Cebes

Parmesà

Crema de llet

Pebre i sal


Bullim els gallets i els refredem, mentrestant daurem les cebes i hi afegim quan estiguin daurades la botifarra blanca tallada a trossos. Un cop al punt la saltpebrem i farcim els galets. Amb la crema de llet i el parmesà preparem una crema. Ho deixem tot preparat per l'endemà sols posar-ho al forn.Així demà podrem jugar amb el nebot i gaudir de la família. Ah, tot això acompanyat pels miols del gat que és vol cruspir la botifarra de la Cova. Com ho sap la puta que aquesta és bona? Un dels típics plats que fan patxoca i que porten poca feina.



dimarts, 13 de gener del 2009

Colla de vagos

Estic cansat, destrossat, fet pols, no m'aguanto dret. Tinc mal de cap i em noto les cordes vocals cascades, algú m'hi ha passat un paper de vidre per dintre el coll. L'únic que vull es estirar-me al sofà o al llit i tancar el ulls. Silenci, silenci absolut és el que vull. Impossible treure'm el bromzit que m'acompanya dins del cap.

I total només he tingut quatre hores de classe, la meitat de la jornada laboral de qualsevol altre persona. Colla de dropos, poc que treballeu i encara us queixeu!

Tot això ve donat que avui me assabentat que la Generalitat vol voluntaris que treballin tres hores més de classe remunerades. En principi bé, però ja sabem com funciona: primer voluntàries, després...? I ja sabem que diran total amb les poques hores que treballeu i les vacances que féu... Algú d'aquest s'ha tancat a les cinc de la tarda amb trenta alumnes de setze anys? Em penso que no. Però el missatge sempre és clar. Colla de vagos i a sobre es queixen! I després diran que ens falta autoritat.

dilluns, 12 de gener del 2009

La mort d'Amalia Sacerdote. Andrea Camilleri

12/01/2009


Segona novel·la que llegeixo del Camilleri la primera no em va agradar aquesta sí. Malgrat que és una mica perdedora. Totes els cognoms italians em semblen iguals cosa que em dificulta diferenciar personatges. Llegeixo massa ràpid!


Una bona novel·la negra, tampoc no excepcional.

dissabte, 10 de gener del 2009

Històries de Paradís. Xavi Sarrià

9/01/2009

Contes curts, molt curts de temàtica social. Denúncia de les situacions d'extrema pobresa o d'injústicia i una crida a la revolta. Malgrat no ser una obra d'art està prou ben escrit.

El que m'ha agradat dels contes és que m'imagino quan i on se li va acudir la idea, que estava fent l'autor o on era. Ha estat un divertimento.

Consell: al ser contes molt curts, dues o tres pàgines. Ideal per petits desplaçaments en bus o metro o per un altre lloc on llegim molt i no ho diem.

dimarts, 6 de gener del 2009

Dia de reis

Avui han passat els reis per casa. Que m'han deixat? Doncs 200 places de secundària en l'especialitat de matemàtiques. S'han portat bé els reis? No ho sé. El que implica ara per ara són set mesos d'estudiar, de preparar memòries, informes... i sobretot de nervis, molts nervis i molts, molts remordiments quan no faci la feina.

Ara que el cap em bull d'idees i projectes, de voler fer moltes coses ho hauré d'aparcar tot fins a l'agost. Tot just començar l'any tot queda aparcat fins l'agost.

Ja us ho diré si els reis s'han portat bé amb mi al setembre. Si m'han portat carbó o sols era carbó ensucrat que passa molt bé.


Els reis han portat regals a tots els membres de la casa.

dilluns, 5 de gener del 2009

LA REVOLTA POÈTICA DELS TITELLES. ANTOLOGIA



Anem a veure la companyia del Jordi Bertran. Com sempre increïble, quin domini té de les titelles. Però és el mateix espectacle de sempre, les mateixes titelles, els mateixos números. Sí, increïbles però els mateixos de sempre. Potser hauríem d'anar a veure els altres espectacles que em sembla que és on presenta les novetats.

En prou feines som deu persones al teatre, però riem, aplaudim i passen una gran estona. La titella del Pep Bou em té el cor robat des de fa una pila d'anys, és increïble el que li fa fer.

diumenge, 4 de gener del 2009

Comença el desglaç

La veritat la hivernada del blog, encara que curta, m'ha anat molt bé. I ara comença el desglaç i s'acaba el temps d'hivernació. Però aquest cop em sembla que no actuaré com les bèsties que es desperten dels seus caus i ràpidament volen recuperar tot el greix que han perdut. Sinó més aviat com els fruiters que poc a poc comencen a rebrotar, amb calma, aprofitant fins al màxim els últimes fredors reparadores.

El meu afany recopilatori em fa a vegades angoixar-me amb el meu blog. Per això he decidit canviar una mica. Anomenaré, per exemple, tots els llibres que llegeixi, continuo tenim ànima d'escrivent. Però, per què haig de comentar aquells que no m'han agradat? O no m'han aportat res? Només comentaré allò que em sembli, no tot. I altres coses potser fins i tot desapareguin; ja ho decidiré.

A part, un parell de projectes, encara verds, em fan especial il·lusió i m'ajudaran a esponjar el meu blog. Ja els comentaré en el seu futur.

I per últim per què dono explicacions? És el meu blog i faig el que vull.

Bon any a tots els blogaires.