dimecres, 25 de desembre del 2013

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. Jonas Jonasson

Mira que feia temps que estava a les lleixes de casa i m'havia resistit a agafar-lo. He llegit el primer capítol i no he pogut descansar fins acabar-lo.

Sinoposis: un vell a punt de cel·lebrar la seva festa d'aniversari s'escapa per la finestra. I el lector no sap que és més increïble la seva vida o les peripècies que li passen a partir de la seva escapada.

dilluns, 23 de desembre del 2013

El cavaller del lleó. Chrétien de Troyes

Feia temps que tenia ganes de llegir-me alguna novel·la del cicle artúric. És curiós llegir literatura medieval, algunes coses tant diferents i algunes tant semblants!

Sinopsis: Una font màgica condueix al caveller Ivany a encadenar diverses aventures i combats formidables.

dilluns, 2 de desembre del 2013

Castanyer de Can Cuc

Com que no hi ha manera que el tió vingui de Prades, el nostre és d'aquelles muntanues. Anem al Montseny perquè el tió de Can Cuc avisi el de Prades que ja pot venir. Casualment coincideix amb la primera caminada capgrossa.

La mala notícia és que ens fan pagar 3 euros per anar-hi. Si nosaltres som veterans!

Una bonica matinal com sempre.


dimarts, 12 de novembre del 2013

Liquidació final. Petros Màrkaris.

Ahir vaig dir que no em faria res repetir una novel·la del Màrkaris, vaig a tornar uns llibres infantils a la biblio i me'n trobo una. No me n'he pogut estar.
 M'agrada llegir una segona novel·la d'una sèrie, així pots descobrir que hi ha de recurrent en la sèrie i ja comences a fer estima d'alguns protagonistes. Quines coses són de la trama particular de la novel·la i seguir aquelles que es van desgranant al llarg de la sèrie. Amb l'afegitó aquest cop que aquesta novel·la és anterior a la primera que vaig llegint. Per tant jugava amb l'avantatge de saber com acabarient. Ha estat curiós.
 El judici el mateix de l'anterior no és potser la meva saga preferida però m'agrada (cal dir-ho llegint dues novel·les en tres dies?) però trobo una mica exagerant el clima de desesperació col·lectiva, encara que és ha donat renom i sobretot originalitat a aquest autor. I continuo pensant. Per què m'explica tots els reorreguts en cotxe?

Sinopsis: un assassí ha decidit impartir justícia a tots els defraudadors a Hisenda i sembla que al poble grec ja li estigui bé.


dilluns, 11 de novembre del 2013

Pa, educació,llibertat. Petros Màrkaris

Tenia curiositat per llegir alguna novel·la de Màrkaris. Encara que potser he trobat alguns autors millors, la barreja de novel·la negra i una certa política ficció, l'acció es situa en un futur proper, és atractiva. Però com sempre les mànies de cada autor, per què m'explica els seus recorreguts en cotxe? Crec que repescaré alguna de les seves novel·les anteriors que el van fer famós.

Sinopsis: en una Grècia acavada de retornar al dracma apareix un mort sota la consigna de l'antiga oposició a la Junta militar.

dimarts, 5 de novembre del 2013

Les cròniques del déu coix. Joan-Lluís Lluís

Feia temps que no disfrutava tant d'un llibre. Ara entenc perquè sense voler l' he anat seguint desde fa una bona pila d'anys.

Sinopsis: narra la vida d'Hefest després de ser oblidat pels humans i estar a punt de morir perquè necessita els sacrificis per sobreviure i com ha de barrejar-se amb ells per aconseguir aquest propòsit.

València



Aprofitem els tres dies pers escapar-nos a València, a veure la familia i fer una mica de turisme per la ciutat. Per cert, encara haig de comentar les vacances d’estiu! Intentaeré possar-me al dia. 
           
Divendres dia 1 de novembre

Tres cotxes provinents de Mataró, Salou i Vimbodí queden a l’àrea de l’Hospitalet de l’Infant per anar cap a València. Els cosins descobreixen els inflables de les àrees de servei. El matí ens el passem de viatge. Cada cop que parem els cosins juguen i juguen; així és impossible fer via. A la tarda berenar-sopar que s’allarga fins...

Dissabte 2 de novembre

Aprofitem que amb l’hotel tenim l’entrada a l’Oceonogràfic per visitar-lo. La Mar i la Torrents ara són amigues, ara no ho són, ara ho són... El Jofre ho vol veure tot. El Pau a cada aquari diu aigua! Aigua! I així passem tot el dia. Per cert, ja he oblidat els noms dels peixos que coneixia de la meva època de submarinisme. Quin desatre! Com he pogut oblidar les castanyoles!!! Però me’n recordo dels signes que feien amb els dits per explicar-nos les espècies!

Diumenge dia 3 de novembre

 Anem al parc del Turia a cansar els nens, el viatge és llarg. És impossible no es cansen mai!! Matí al parc Gulliver i ens acomiadem dels tiets.

dijous, 17 d’octubre del 2013

Temps, temps

El bloc s'està morint o més aviat està mort.

Només anomeno els llibres que llegeixo, no he explicat les vacances d'estiu, no he anotat algunes excursions... Que són els mínims que sempre m'he imposat.

Però és que tot el temps se l'endú un nou projecte...



Cançons d'amor i de pluja. Sergi Pàmies

Sinposis: contes diversos absurds, divertits i alguns autobiogràfics en el personal estil de l'autor.


( Prometo espavilar-me amb el bloc, això degenera molt ràpid).

dilluns, 30 de setembre del 2013

14.Jean Echenoz

N'esperava una mica més. He llegit alguns llibres sobre la Gran Guerra i m'han aportat més que aquest. Potser és que simplement és una novel·la i no reinvindica res, és una història. També haig de dir que en aquesta última fase que traveso tant crítica és un dels que menys m'ha desagradat.

Sinopsis: la història d'un combatent de la Primera Guerra Mundial junt amb quatre companys o coneguts més dels seu poble.

dimarts, 24 de setembre del 2013

De bar en bar.

No som gaire de sortir a sopar, però sí que habitualment anem a fer una volta i berenar, fer el vermut en un bar. No em preocuparia gaire que ja hi hagi almenys tres cambrers de bars diferents que em saluden pel carrer i em reconeixin.

Però l'altre dia el Pau ( 15 mesos) va començar a cridar i  senyalar el bar on normalment anem a berenar. Haig de canviar de vida?



Victus. Albert Sánchez Piñol

Un gran best-seller però amb tot el que això implica de bo i de dolent.

Sinopsis: la Guerra de Successió i el setge de Barcelona vist per un engenier militar.

divendres, 30 d’agost del 2013

La germandat del raïm. John Fante

Encara no sé perquè em deixo enganyar. Tenia clar com seria el llibre i que no pertany a la temàtica que més m'agrada. Tot i així em vaig deixar endur per una critica d'un diari. No és que no m'hagi agradat, és que hauria preferit un altre llibre.

Sinopsis: un fill traumatitzat per la seva infància acudeix a l'ajuda de un pare alcohòlic per complir un desig patern. I descubrirà a ell i els seus amics.

dijous, 22 d’agost del 2013

França: Souriac-Casavells

Dia de tornada: carretera, carretera, carretera per això fem una parada per visitar el castell de Salses, fet que ja feia molts anys que em feia il·lusió. La llàstima la visita en francès, lo divertit la cara dels francesos quan anava dient el guia totes les qualitats del castell i anava recordant que no era francès sinó català perquè allò abans era la frontera.



El Dordonya el limit nord del nostre viatge.

Souriac-Casavells 444.3 km (Total 1440.8 km)

L'endemà ens acomiadem de la furgoneta a Vic .


Casavells-Vic  96 km (Total 1536.8 km)

dimecres, 21 d’agost del 2013

França:Sarlat-Souriac

Visitem Sarlat una ciutat d'aspecte totalment medieval. Ens enamora les seves places, els seus carrers i l'ambient. Entrem en un mercat situat en una antiga església amb la característica que durant la revolució en van destruir la meitat i ara han decidit fer una porta metàl·lica que arriba a tota la volta, curiós i impressionant. Una de les sorpreses més agradables del viatge. Ens l'apuntem a l'agenda per una altra vegada.





Final del viatge demà ja ens tornarà tornar cap a casa aquesta nitr acampem al costat del Dordonya i aprofito l'ocasió per fer-me un bany.

Sarlat-Souriac 33.1 km (Total 956.5 km)



dimarts, 20 d’agost del 2013

França: Ciré-Sarlat

Aprofitem el dia per visitar tres dels pobles anomenats més bonics de França: Autoire, Loubrenac i Carennac estan plens de racons per passejar i descobrir però veure'n tres en un dia ens sembla que anem de poble en poble, turistes totals.


Aprofitem per comprar un pancake i cel·lebrar l'aniversari de la Mar en ruta, a la tarda ens arribem fins a Sarlat.


Ciré-Sarlat 89.7 km (Total 833.7 km)

dilluns, 19 d’agost del 2013

França: Rocamadour-Ciré

Ens llevem i visitem el Santuari de Rocaamadour, ho fem baixant pel camí del Calvari al revés. Així que veiem cada cop Jesucrist amb més bon aspecte: primer mort i crucificat i finalment al principi del seu judici. No m'agraden els llocs barreja de turisme i religió així que no m'acabo de trobar còmode al santuari encara que val molt la pena la seva visita.

La mateixa vista de la nit anterior de dia

Com és aviat decidim acostar-nos a la Gouffre de Padirac, dinem i anem a fer cua. Dues hores de cua al sol, si ho sabem la fem mestres dinàvem. Aconseguim que ens aguantin els nens i com a premi decidim anar a un càmping: piscina, jocs infantils...i per la nit el concert d'un ase que està just al nostre davant.


L'entrada a les Gouffres de Padirac


El nostre acompanyant nocturn.

Cahors-Rocamadour-Ciré  41.8 km (Total 833.7 km)

diumenge, 18 d’agost del 2013

França: Cahors-Rocaamadour

Aprofitem el matí per visitar Cahors, basicament el seu pont i la part antiga. Ens plou és l'únic dia que ens mullem. Després ens acostem a Rocaamadour i l'aparcament per a caravanes ofereix una impressionant vista del santuari tant de dia com de nit.




Cahors-Rocaamadour 112.2 km (Total 791.9 km)

dissabte, 17 d’agost del 2013

França: Cordes-Cahors

Sortim del càmping i acabem la jornada a Cahors. El dia l'aprofitem per visitar Castelnau, una bastida, les poblacions que es van construir arran de la Guerra dels cent anys i que tenen totes la mateixa estructura.: carrers paral·lels i una plaça porticada al mig.  Aquí a l'oficina de turisme ens donen una col·lecció de petits detalls que juguem a buscar per la població. Després ens acostem al castell de Bruniquel on fan una fira medieval. La Mar al·lucina amb els cavallers i jo escolto una dissertació sobre el combat amb armes i l'evolució de l'armament a l'Edat mitjana, llàstima que sigui en francès i no entengui res. Ens prenen la que considero cervesa més gloriosa de l'estiu: sota un Sol de justícia, enmig del pati d'un castell ( una mica atrotinat) i veient passar princeses i cavallers.






Ens acostem fins a Cahors on acampem al costat del riu, descobrim que és l'últim dia de la "Platja de Cahors". Imfables i atraccions pels nens que s'ho passen la mar de bé. Deixem la visita per l'endemà. Per cert a la nit sentim l'espectacle musical del pont. Ja en van quatre!

Corders-Cahors 154.3 km (Total 679.7 km)

divendres, 16 d’agost del 2013

França: Albi-Cordes-sus-ciel

Anem fins a Corders una bonica població emmurallada dalt d'un turó. Primer dia que passen en un càmping. Al matí visita turística i a la tarda piscina i fer el burro, són vacances per a tots.Per cert és la primera vegada que veig a la vida una botiga només dedicada als rellotges de pèndol!

A la nit al càmping fan una nit de música country, ja van tres nits amb gresca!



Una imatge de la Penduleria

Al matí els nens van pujar en burro.


Albi-Cordes 27.9 km (Total 525.4 km)

dijous, 15 d’agost del 2013

França: Canal del Midi-Albi

Ens arribem fins a l'Albi. Passejem per la ciutat. Em sorprén la catedral forrada per maons per fora i per dintre? No ho sé, arribem quan s'acaben les visites, ai els horaris europeus.

Anem a la primera zona habilitada per caravanes, ens decepciona però estem al costat del parc i descobrim la zona desbarjo dels habitants de l'Albi, al costat del riu. L'únic problema és que està al costat d'un local de festes i tornem a tenir música fins a les tantes.




 La catedral de l'Albi

 

 Al Pau li va agradar molt l'Albi




Canal del Midi-Albi 118.7 km (Total 497. 5 km)

dimecres, 14 d’agost del 2013

França: Casavells-Canal del Midi

Decidim partir el viatge en dos per no fer-lo tant pesat als nens. La previsió és dinar a Carcassona i després buscar un lloc per dormir. Realment serà tant fàcil com diuen?

Fem una visita a Carcassona, ja hi havíem estat.Que diferent l'últim cop. Aquella vegada era desembre i tota la Citè estava tancada, el castell tancat perquè els guies feien vaga. Ara està tot a reventar de turistes. Primera novetat obrim la furgoneta i ja tenim restaurant a punt!

Busquem lloc per dormir al costat del canal del Middi. Cap problema, uns avis ens indiquen un lloc fantàstic. Passem la tarda saludant la gent que recorre el canal en barca, bicicleta o canoa. Anem a donar un tomb fins a l'enclusa més propera. Veiem una llúdriga? No ho sé. Per què mai portes els binocles a sobre quan els necessites?  Igualment la Mar es fa amiga dels coll-verds.


A l'hora de fer els llits el Pau descobreix el que es pensa que és una sala de jocs i comença a esbalotar-se i còrrer com un desesperat. Després de la matança de mosquits general descobrim que al poble del costat estan de festa major i la música dura fins a les dues.


La vista desde l'"habitació".

 

Els amics de la Mar.


La sala de jocs del Pau durant el viatge.

Casavells-Canal del Midi 235.8 km (Total 374.8 km)

dimarts, 13 d’agost del 2013

França: etapa zero

Algunes vegades hem pensat en comprar-nos una furgoneta camper. Així que aquest estiu van decidir llogar-ne una i anar-nos al País Basc. Però una setmana abans vam canviar per França: el Perigord i la Dordonya. Les avantatges d'anar amb furgoneta.

Així que 20 anys després tornem a conduir una Ford Transit equipada amb cuina i sostre elevable. La lloguem a Vic i anem amb dos cotxes fins Casavells a carregar-la i preparar-nos per una setmana de vacances.

Etapa zero: Vic-Casavells 139 km Total 139 km

diumenge, 28 de juliol del 2013

Sant Bernat al Fitor


Aprofitem que la Mar està amb els avis per fer una excursió amb el Pau i veure com va el tema motxilla. Per no canviar tornem a fer una excursió de la col·lecció dels Camins de l'Alba (Ruta 11 Montseny). Una mica decebuts, sort dels panells que trobem al llarg del camí, si fos per les indicacions de la guia ens haguéssim perdut.

Bonica excursió pel Montseny, un castanyer curiós, travessar un rierol fent una mica l'animal i una bona col·lecció de castanyers centenaris. Prova superada amb el Pau, ara només falta afegir-hi la Mar.



El dinosaure

dimecres, 12 de juny del 2013

Converses de natura amb els alumnes

Avui tocava als alumnes identificar dos arbres i dos arbustos en un bosc de ribera pel crèdit de síntesis:
-Toni, no coneixem cap arbust.

-No coneixeu els esbarzers ?

-No.

- No heu anat mai a menjar mores?

- No, però a la escola de primària teníem una morera.

-Bé... Aneu a fer l'altra activitat.

Un any!


Avui el Pau ha fet un any. Ha estat el dia d'anar recordant... Ara estàvem deixant la Mar a casa del avis, en aquesta hora li vaig veure per primera vegada la marca de naixement que té a la parpella. Més o menys es quan vam portar la Mar a conèixer el seu germà... Bé hem celebrat el seu aniversari més o menys com ha anat l'any: amb antibiòtics.

dissabte, 4 de maig del 2013

De sobte truquem a la porta. Etgar Keret



Sinopsis: recull de contes, una mica subrealistes, sobre la vida quotidiana.



dimarts, 30 d’abril del 2013

Dies llargs, nits encara més llargues.

No sé si els meus fills són bons o són dolents el que tinc clar és que coordinen la seva estratègia. El Pau ha estat malalt i en febre de dijous a dissabte. La Mar a partir de dissabte fins ara. A les nits la Mar està queixosa i ploramiques fins a les dues del matí, el Pau comença a les tres.

No sé si queden per no deixar-nos descansar mai i són uns... O al contrari. Ja que hem d'estar malalts i ploraners no ho fem els dos alhora que els pares es col·lapsen. L'únic que sé és que tinc son, molta son.

diumenge, 14 d’abril del 2013

dilluns, 8 d’abril del 2013

Comptant morts

Aquest dies em dedico a comptar morts per un projecte que tinc entre mans. I competeixo amb un mossèn per veure qui compta més morts violentes. He guanyat 73 meus per 69 del mossèn. I de morts en porto 429 (141 homes, 84 dones, 105 nens i 99 nenes).

No us espanteu estic revisant les estadístiques de l'estudi de Mossèn Bergadà sobre els morts a Vimbodí durant la Primera guerra carlina (1833-1840). Així que aquest dies em dedico a fer aquestes coses.

dimarts, 12 de març del 2013

Contes infantils.

Avui he anat a la biblioteca amb la Mar i hem xafardejat dos llibres, els primers que hem trobat.

El primer:

Vam pujar una muntanya, vam baixar una muntanya, vam fer un forat, vam enterrar l'avi, vam fer una casa a sobre. Ara vivim tots junts. Eh?

El segon:

El Bruno és una ovella que es pensa que té mala sort però potser no és veritat.

Primer es veu que comença a ploure i quan va a aixoplugar-se sota un arbre no hi ha lloc per a ella perquè hi és tot el ramat i quan s'allunya cau un llamp i els mata a tots. Segon vol anar a patinar però tot el ramat està patinant i no s'hi cap, quan s'allunya el gel es trenca i tots moren ofegats. Després s'equivoca de camí i es veu com tot el ramat el porten a un camió i a l'escorxador i...Tots els contes infantils són així d'optimistes?

dilluns, 4 de març del 2013

Guerra de les Gàl·lies. Comentaris de la Guerra Civil. Juli Cèsar


El tastet dels primer tres capítols de la Guerra de les Gàl·lies es vàrem quedar curts i he aprofitat per completar tots els capítols quan he tingut ocasió. El mateix comentari que l’altra vegada, es llegeixen d’una tirada. En canvi els Comentaris de la Guerra Civil se m’han fet una mica feixucs, potser empatx?

            Sinopsis: Les campanyes de Juli Cèsar a les Gàl·lies i la Guerra Civil que l’enfronta a Pompeu, descrites per ell mateix.


dissabte, 23 de febrer del 2013

Stoner. John Williams


No he pogut evitar fer una comparació amb un dels darrers llibres que he llegit. Passi-ho bé, senyor Chips. Els dos són les biografies de professors universitaris. Però el to és molt diferent, aquest té un to més negre i trist i l'anterior narra de forma blanca la vida de un professor entranyable.


Sinopsis: La vida d'un professor universitari anodí, i sense cap característica entranyable i amb una trista vida personal.

dijous, 21 de febrer del 2013

El guardià invisible. Dolores Redondo


Al principi m'ha decepcionat una mica, després poc a poc he entrat en la història. I encara que alguns girs no m'han acabat de fer el pes, o els he trobat massa típics o massa inversemblants. O més aviat no enfocats com m'hagués agradat i algunes coses de la investigació trontollen un xic. No la deixo de considerar una molt bona primera novel·la negra, no rodona del tot. Però de les primeres novel·les d'una sèrie que et fan esperar a la segona entrena per veure com evoluciona tot.
Sinopsis: Una sèrie de pre-adolescents apareixen assassinades enmig del bosc de Bazan, sembla que l'autor segueix els rituals propis de la mitologia basca. Una policia navarresa originaria de la zona serà l'encarregada de l'investigació.

diumenge, 17 de febrer del 2013

Collita hivernal


Després de quatre mesos hem collit els raves, en teoria deia que es feien en dues setmanes, però ja sabem que al nostre pati no toca el Sol que faria falta. Així ja podem fer balanç de la collita hivernal: les pesoleres mortes, els enciams els va podar a ras de terra la Mar un dia que ens vam despistar i els quatre raves que avui hem collit. Llàstima que a ningú de casa li agraden els raves. Ara a deixar descansar la terra per a la propera plantada. I vigilar les plagues (el nostre gat i la Mar amb tisores).

dimarts, 12 de febrer del 2013

Geografia II (Geografia Humana).

Contingut: Demografia, sectors productius, estructura del poblament.


Una altra assignatura que no volia fer, jo vull fer història i no Geografia però no hi ha més opció que fer-la.Tot i així alguns dels continguts han estat interessants com la demografia però és una de les assignatures que menys m'ha interessat i això s'ha vist clarament reflectit a la nota final. I que és la primera assignatura que no realitzo les pràctiques.


6 Crèdits

Nota pràctica 1: no feta.
Nota pràctica: no feta.
Nota examen:
Nota assignatura: 5 Aprobado.

dijous, 31 de gener del 2013

Prehistòria I

Contingut: Les primeres estapes de la humanitat fins al Neolític.
No m'interessa massa la Prehistòria, mai m'ha apassionat. Junt amb el fet que després de llegir la introducció del manual on diu que els manuals per l'educació a distància han de ser clars i sobretot atractius, li segueix un exemple justament del contrari. Més unes pràctiques que he fet llegint les intervencions dels companys al fòrum, jo seria incapaç de resoldre-les. Queda clar que no la he disfrutat massa.

6 Crèdits
Nota pràctica 1: 7,75
Nota pràctica 2: 8

Nota examen: 6

Nota assignatura: APROBAT (6)

dimecres, 23 de gener del 2013

Un diumenge qualsevol


Quarts de nou al matí, no hi ha faci estar els nens al llit, que és diumenge! Esmorzem tots. La Mar decideix fer de cuinera, és a dir, davantal i tovalló al cap. En Pau juga a terra amb una joguina. La Mar comença a repartir sopes per a tothom. - No encara! Que crema! Qui vol croquetes? ( sempre fa croquetes o macarrons). I en Pau, que quan veu una cullera obra una boca de pam, és el còmplice ideal. I jo mig adormit, m'ho miro de lluny.