dijous, 23 de desembre del 2010
dimarts, 21 de desembre del 2010
Fart de ser un desastre
Avui al matí al posar-me les ulleres he vist que em falta el vidre de la dreta. El meu estigmatisme i la falta de vidre han provocat aquest efecte. Com pot ser que ahir no vaig veure que em faltava un vidre? Quan el vaig perdre? Quan em costarà la broma? Per sort avui m'ha agafat més per riure que per plorar. Però quan deixaré de ser un desastre? Uf, ja n'estic una mica fart. Per què sempre en faig d'aquestes?
dilluns, 20 de desembre del 2010
15è Aniversari arreplegat i una cabrona.
Però el moment estel·lar de la nit va venir per sorpresa. Enmig d'un vídeo amb la música de Carros de Foc, la Mar va decidir que ja no li calia ajuda per caminar i va començar a sortejar les cames de tots els presents i travessar la sala tota sola ( fins ara no havia fet més de tres passes) i llençar-se a l'aventura de caminar. La cabrona no podia ser més teatrera, volia un moment culminant per començar a anar pel món, un moment èpic i el va tenir. Ho havíeu d'haver vist: La Mar agafada de la mà de la Roser caminat, al mig de la cançó li deixa la mà i comença a caminar, ni fet expressament!
Per cert avui dilluns porta un parell de blaus com a conseqüència del perfeccionament de la tècnica que va intentar el diumenge. Espero que pel seu bé i sobretot el nostre aprengui ràpid.
Col·lecció Bassat-Nau Gaudí
El típic art modern que no em diu res. Fred, impersonal i que a mi no m'aporta gaire cosa. Per això ens dediquem a observar la Nau Gaudí, el primer projecte d'arquitectònic que va fer Gaudí. Segons els panells ja s'entreveu la genialitat del mestre. Segons el meu parer m'agradaria veure altres naus industrials de l'època per poder comparar-les i treure conclusions. Jo no veig Gaudí per aquí.
divendres, 17 de desembre del 2010
El tío Petros y la conjetura de Goldbach. Apostolos Doxiadis
És curiós cadascú tira cap el seu àmbit. A mi les referències al teorema de la incompletesa de Gödel m'ha fet pensar ràpidament amb el Principi d'Incertesa de Heisemberg. De com aquest dos fets han transformat per sempre les Matemàtiques i la Física i com deurien afectar als científics que treballaven en aquestes ciències quan van ser descoberts.
Sinopsis: La vida d'un matemàtic grec que dedica tota la vida a descobrir un dels enigmes de les Matemàtiques (La conjectura Golbach).
diumenge, 12 de desembre del 2010
Túnel de Sant Adrián
Decidim fer una excursió fins arribar al túnel de Sant Adrián, pas tradicional del camí de Santiago que va per l'interior del País Basc. El túnel evita passar per dalt de les muntanyes que separen Gipuzkoa i Araba, de fet estava fortificat i tenia una guarnició a l'Edat Mitjana. Fa dos dies la pista estava glaçada i com que des de la carretera ens diuen que hi ha una horeta decidim deixar el cotxe a la carretera per fer una passejada fins al port.
Deixem el cotxe a dalt del port al costat d'una ermita moderna i comencem a caminar per una pista asfaltada. Anem seguint les marques de GR. La pujada es fa feixuga i molt més llarga del previst. Els cotxes ens van passant pel costat. Això sí el paisatge val la pena.
Finalment veiem el túnel i fem una forta grimpada fins a dalt de tot, a la baixada està tot enfangat i realment relliscós. És curiós des de aquí es veu l'Aizkorri molt accessible. Com ha canviat el seu aspecte en aquest tres dies. El primer dia semblava una muntanya alpina i només reservada a alpinistes experimentats. Ahir des d'Arantzazu semblava una bona grimpada i avui sembla força accessible carenant.
Arribem al cotxe força cansats i malgrat ha estat molt interessant no ens deixem de sentir una mica tontos quan els cotxes ens passaven pel costat.
País Basc: Túnel Sant Adrián i Gazteiz
A la tarda ens escapem a Gazteiz. Si Donostia bullia d'ambient a Gazteiz està tot mort, però el centre té molt bon aspecte per fer una escapada en una millor hora.
Barceló CaixaForum
Al final hem discutit quins dels quadres posaríem al nostre menjador. Ja sé sap no hi entenc gaire i amb alguna cosa m'haig de distreure.
divendres, 10 de desembre del 2010
Arantzazu-Campas d'Urbia
Sortim d'Arantzazu i seguim els senyals que ens indiquen Urbia i Aizkorri amb la intenció d'arribar al primer i sense possibilitat per causa dels dos temps de veure Aizkorri. Remuntem per una fageda en plena tardor i abans d'arribar als prats de las Campas d'Urbia decidim fer mitja volta. El temps no acompanya i hem sortit massa tard per la Mar. Això sí, el paisatge és increïble i ens quedem amb les ganes d'acabar una de les excursions més típiques de Gipuzkoa. El tastet que hem fet ja ha valgut la pena. Carregant el cotxe ens cau un aiguat, hem donat mitja volta just a temps.
Un santuari curiós al principi, una fageda amb alguns exemplars considerables, uns prats alpins i un pic al final. Estem convençuts que hi tornarem per acabar-la.
País Basc: Arantzazu, Oñati, Segura.
Com que el dia es va arreglant una mica .Al final, però una mica tard, ens atrevim a endinsar-nos bosc enllà. Ens sorprèn veure els excursionistes bascos amb polaines, jaquetes i caputxes que per protegir-se de la pluja, tots a més a més, porten un paraigües a la motxilla. Si el porten deu ser per alguna cosa.
La pluja que reapareix, el vent i la Mar reclamant el dinar ens fan tornar abans del previst. Malgrat aquesta mini excursió no he tingut sensació de descans i recarregar piles fins que ens hem perdut una mica pel bosc. Reconec que em faig una mica pesat proposant caminades i mirant muntanyes.
A la tarda ens deixem perdre pels pobles de la Vall: Oñati Segura.
dijous, 9 de desembre del 2010
País Basc: Donosti i Tolosa
A la tarda anem a Hernani a la Fundació Chillida però els diumenges està tancada ( sempre ens passa el mateix) i poc després al diari descobrim que tancarà de forma definitiva al gener, un altre lloc que ens perdrem. Fem una passejada per Tolosa abans d'arribar-nos aviat a Zegama perquè la Mar corri una mica per la casa rural i ens deixi dormir.
dimecres, 8 de desembre del 2010
País Basc: Quilòmetres i rapinyaires
I com sempre moltes coses que queden en el tinter per una altra ocasió:
Pujar al Aizkorri des de Aranzazu, alguna de les rutes des de Zegama que no hem fet.
Aquella fotografia de dos milans reials sobre un caserio de Legazpi que la peresa de treure la càmera del maleter i el fet de no trobar un lloc on parar el cotxe es va quedar sense fer. I encara ho continuo maleint tres dies després.
Aquells pinxos o aquells gots de txacol·lí a Donostia i Gazteiz que no vam fer...i tantes i tantes coses.
I amb la sensació que quan anem de viatge ens movem massa, que volem abarcar massa territorri i que per properes ocacions reduïm el cercle.
diumenge, 28 de novembre del 2010
Castanyer de Can Cuc
Després de dos anys sense anar a cap caminada capgrossa hi tornem. L'escollida és la quasi clàssica del castanyer de Can Cuc. La nostra sorpresa és quan la Mar és la única criatura que ens acompanya. Normalment al ser senzilla i d'un matí hi ha un bon grapat de canalla.
Ens passem la caminada mirant el calendari de caminades: a quines anirem i a quines no anirem. Aquesta per dates no pot ser,aquesta no la podem fer amb la Mar...i amb les que al final ens oblidarem... esperem poder anar-hi a alguna més abans que s'acabin.
diumenge, 21 de novembre del 2010
Coll de Can Benet-Santa Maria del Montnegre
Fem una escapada pel Montnegre. Donem una volta a una castanyereda jove però força extensa, ja amb gairebé totes les fulles caigudes. No m'acabem de convèncer les excursions pel Montnegre, perquè la majoria són per pistes forestals. Aquesta ho ha estat en la seva totalitat. Malgrat tot no ens ho hem deixat de passar-ho bé. Hi havia unes boniques vistes del Montseny i uns boscos molt interessants.
dimarts, 16 de novembre del 2010
Ja som patrimoni de la humanitat!
Sí, m'ha fet especialment il·lusió per aquells companys que dediquen hores i hores a una de les coses més absurdes i meravelloses que hi ha: els castells. Hores i hores per aconseguir una fita totalment efímera, sense cap recompensa que el fet d'haver-ho aconseguit.
Ja som tant importants com la dieta mediterrània!
dilluns, 15 de novembre del 2010
Unitats de xoc. Pere Calders
Quan a l'epíleg veus que el llibre va passar per la censura militar de la República entens una mica el deix del llibre. Cau una mica en el panegíric als soldats de la República. No deixa de ser interessant per això.
Sinopsis: Les experiències bèl·liques de Pere Calders fins arribar al front de Terol.
divendres, 12 de novembre del 2010
L'home del llac. Arnaldur indridason
Segona novel·la que llegeixo de l'autor i encara que el desenllaç sempre el veig més o menys previsible m'agrada. Encara que de tant en tant alguna alegria en la vida del protagonista no aniria malament.
Sinopsis: el cadàver aparegut en un llac d'Islàndia porta a l'inspector a endinsar-se en els estudiants islandesos que van rebre beques per estudiar a l'Alemanya de l'Est. Aquest fet permet a l'autor descriure l'ambient fosc dels anys durs de comunisme a l'Alemanya de l'Est.
dimecres, 10 de novembre del 2010
Dibuixant arbres
Avui ha estat una d'aquelles sessions que tenim per reflexionar, posar coses en comú i discutir sobre l'educació entre tots. Ho sigui ens han preguntat durant deu minuts la nostra opinió i després durant una hora cinquanta minuts ens han explicat la normativa i el que els prestigiosos pedagogs formulen i ens han il·luminat amb la seva llum la nostra ignorància.
Així que jo he pres apunts, ho sigui he estat fent dibuixets i esperant que s'acabessin les interminables dues hores ( hi ha dies que no pots i avui era un d'aquells). I m'he adonat que sempre faig les mateixes tres classes de dibuixos: arbres, pobles o figures geomètriques en volum i amb ombres. Avui m'he dedicat als arbres, no sé el perquè. Però el que m'ha sorprès és adonar-me, que des de potser fa més de vint anys, que quan m'avorreixo faig les mateixes tres classes de dibuixos. Curiós.
dilluns, 8 de novembre del 2010
Passejant belgues
Una setmana molt curiosa. On els hi expliques una excursió planera pel Montseny i et diuen: preciós sí, però pla... I penses clar viuen a Bèlgica. O quan estàs mitja hora explicant la dificultat de la torre de vuit sense folre ,I Vilafranca la descarrega d'aquella manera!
Ara que han marxat encara ens queden unes setmanes atapeïdes. Has de tenir convidats a casa per adonar-te de la multitud de coses interessants, museus, llocs, propostes... que es poden fer i que tu no has fet mai. Ara cal posar-se al dia!
dijous, 28 d’octubre del 2010
La Mar ja fa el pilar de cinc.
dimecres, 27 d’octubre del 2010
I els hipopòtams es van escaldar vius. William S. Burroughs. Jack Kerouac
No m'agraden els llibres escrits a quatre mans i en aquest llibre ho he tornat a constatar. I no em sento identificat amb la generació beat ( drogues,alcohol...) Tot i això no m'ha desagradat del tot, encara que no el recomanaria.
Sinopsis: els dos autors descriuen l´asesinat d'un amic seu des de el punt de vista de dos personatges diferents.
divendres, 22 d’octubre del 2010
El vicari de Wakefield. Oliver Goldsmith
Aquesta novel·la del segle XVIII m'ha sorprès perquè al principi semblava molt moderna, i potser fins i tot una mica còmica per la beneiteria del vicari. Fins als últims capítols; on l'ensenyament i el final fàcil i previsible apareixen. És molt curiós llegir aquest tipus de novel·les de lo planeres, obvies que són. I amb un rerefons moral, que ells intenten amagar però tant evident, que et fa somriure. M'he divertit, sobretot quan malgrat els seus sermons sobre l'aparença i la humilitat la seva dona i les seves filles van a la seva.
Sinopsis: la vida d'un vicari es veu afectada per les desgràcies però ell intenta trobar felicitat en totes aquestes circumstàncies.
dijous, 21 d’octubre del 2010
El Nadal d'un nen a Gal·les. Dylan Thomas
dimarts, 19 d’octubre del 2010
En honor a Mandelbrot
Fa uns dies ha mort Benoit Mandelbrot autor de la formulació de la Matemàtica fractal i creador del terme fractal (trencat).
Gràcies per tanta bellesa.
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Pineda de Mar-Sant Pere del Riu
Bonica passejada per l'Alt Maresme. Sortim del centre de Pineda de Mar i en cinc minuts ja estic envoltat de camps de conreus. Poc després ja entro al bosc. Llàstima de trobar-me uns caçadors al mig del camí. La veritat no em fa massa gràcia. Enfilo cap amunt i arribo a Sant Pere del Riu on ja havia estat fa anys, rodant una pel·lícula del dia de la colla amb els Castellers de Barcelona.
A la tornada una mica avorrida per pista asfaltada però serveix per poder veure les restes de l'aqüeducte romà.
Un altre cop començaria l'excursió des de Sant Pere i aniria endinsant-me cap el bosc però ha estat molt curiosa a nivell de geografia humana. De la costa turística als camps i les fàbriques de la franja costanera per arribar al bosc.
És la ruta 18 del guia del Montnegre i Corredor de la col·lecció els camins de l'Alba,
Bicicletada a Casavells
Una volta de menys d'una hora. Casavells-Matajudaica-Castell de l'Empordà-Corçà i tornada a Casavells. Durant molta estona anem seguint el riu Daró. Hi tornarem, i tant! Això sols ha esta una primera presa de contacte!
Com sempre la Mar aprofita les excursions per fer una dormida.
dissabte, 16 d’octubre del 2010
Els onze. Pierre Michon
M'he tornat boig buscant el quadre, emprenyat per la meva poca cultura, que me'l feia desconèixer del tot. Fins que he descobert que era un quadre inventat. Encara però no acabo d'entrendre el llibre. L'escriptor anomena a dos personatges com un de sol, totalment incongruent perquè és impossible que lliguin. Com si hagués unit dos llibres i no els hagués revisat per veure les incongruències. El que més m'ha agradat és com crea l'ambient del Terror de la França revolucionària.
Sinopsis: La síntesis de l'obra pictòrica més famosa del Lovre: els Onze.
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Bretanya: Chateaugiron i Rennes
Últim dia a la Bretanya. Al matí fem una escapada ràpida a Chateaugiron i aprofitem l'últim dia per passejar per Rennes i pel parc Talbot.
A Chateaugiron el castell està en obres així que ens limitem a donar un passeig per la ciutat. Ens deixem perdre per Rennes i al vespre anem a estirar-nos a la gespa del Parc Talbot amb la promesa que a Mataró ens acostumarem a fer pícnics al Parc Central amb la Mar ( Com és que han passat dos mesos des de Bretanya i encara no ho hem fet?). La llàstima és que li volem fer una foto al nostre gaiter i no hi ha manera de trobar-lo!
dilluns, 11 d’octubre del 2010
Anna Édes. Dezsó Kosztolányi
Sinopsis: al final de molt de temps una família acomodada de Budapest troba la criada perfecte. Què faran per retenir-la? Segur que no tindrà res de dolent?
Gorgues del Segre.
Continuem fent les excursions de la guia els Camins de l'Alba de la Cerdanya. Aquest cop una de curta, no sigui que ens atrapi la pluja. Sortim del poble de Llo i donem una petita ruta circular que ens porta al castell de Llo i a les Gorgues del Segre.
Fem la ruta com marca la guia, sentit horari i no seguim les indicacions de l'itinerari francès que la marquen en l'altre sentit. Una bonica passejada. La guia marca només 200 metres de desnivell, el que no diu es fan tots de cop al principi! Un cop ben suats, la resta de la ruta és una bonica caminada que va perdent alçada a poc a poc. Una volta molt maca. El primer tros amb una bona vista de les gorgues i la tornada una agradable caminada al costat de la frescor del Segre.
La llàstima és que ens deixem la càmera a Mataró. Així que ens quedem sense: panoràmiques, fulles grogues i roges, sense fotos de la Mar, ni campanars, ni creus de terme... Haurem de tornar. Doncs perfecte!
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Bretanya: Saint-Michel
A la tarda descobrim el parc Talbot a Rennes, una delícia i al vespre veiem el nostre gaiter sopant en una terrassa. Naturalment amb la samarreta i les bambes de sempre.
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Ai! Els pares i les mares
La primera va acabar quan li vaig dir que al cap d'un mes li tornaria a trucar i li vaig dir que sinó estigues atent ell de recordar-m'ho. Em va contestar: Uf! Truca'm tu que jo tinc molta feina i m'oblidaré. En conclusió, vaig descobrir que tot el que havia estat parlant durant mitja hora no serviria de res.
La segona, de la setmana passada, va començar amb tot els tòpics dels professors: poc pencaires, els primers de fer vaga, les vacances, les sortides...jo sí que treballo, em va dir. Em fa gràcia quan avui no puc escriuré ni un petit post fins a quarts de dotze del vespre. No, no tranquils, avui no faré de profe ploramiques, ja hi hauran altres ocasions. El que m'emprenya és que vaig aguantar un quart d'hora de retrets com si fos part la feina, fins que vaig poder parlar una mica de la seva filla. Com si em toques! Per què no em vaig plantar? Per què sóc tant carallot? Per què aguanto tant?
He esperat a la tercera per escriure. Ha estat una entrevista normal, com la majoria, per sort. Però de les altres cada cop n'hi ha més. I em preocupa.
dimecres, 29 de setembre del 2010
Ferida de guerra
dimarts, 28 de setembre del 2010
Reunions,reunions i actes i actes.
Al migdia escric les actes i aprofitant els forats preparo les activitats. De sis a vuit toca jugar, banyar i sopar la Mar i al vespre després de sopar, corregir. Així que no us estranyi que tingui els blocs una mica abandonats. Em sap greu ja trobaré algun forat.
divendres, 10 de setembre del 2010
Bretanya: Fougeres
Malgrat que la pluja ens fastigueja uns mica la visita, almenys ara ja sembla que estem a la Bretanya. A la tarda veiem passejar el nostre gaiter amb una bicicleta amb carretó per nens petits. Naturalment amb la samarreta lila i les bambes roses.
dijous, 9 de setembre del 2010
La Mar ja va a la universitat
L'altra cosa, què faré amb tant temps lliure?
dilluns, 6 de setembre del 2010
Sant Mateu-Cadira del bisbe
Mira que hi ha rutes al món i quan uns amics ens proposen fer una excursió ens porten a la ruta de l'esquirol que ja havíem fet!
No passa res ha estat divertit, a veure si ho repetim de tant en tant. Sempre és curiós anar a la muntanya amb gent que no hi havies anat mai.
dijous, 2 de setembre del 2010
Bretanya: Karnac
Quan tornem a Roazhon ens trobem el nostre gaiter passejant en bicicleta amb la seva samarreta lila i les bambes roses. Ja estem a casa.
dimecres, 1 de setembre del 2010
Bretanya: Saint Malo i Dinan
A la tarda ens acostem al poble medieval de Dinan, massa per un dia. Els propers dies una mica més de calma, Això sí, la visita val la pena.
Quan tornem a Rennes ens trobem el gaiter del dia abans sopant amb uns amics amb la seva barba, la samarreta lila i les bambes roses. Són les set de la tarda. Molt tard per tocar, no queda ningú als carrers.
dimarts, 31 d’agost del 2010
Travessa Borges-Montblanc
Ja feia temps que em venia de gust participar en una caminada de resistència. Així que quan vaig descobrir aquesta que passava per Vimbodí vaig pensar que era la oportunitat. Per dates també em vaig apuntar amb el propòsit d'aprofitar els dos mesos d'estiu per preparar-me una mica,mentida no he fet res.
Sortim de les Borges a les set del matí. La càmera de fotos no té piles, bé! Entro a l'Albi amb les campanades exactes de dos quarts de deu per esmorzar. Durant aquest tros m'he notat molèsties al genoll, comencem bé! Una hora i quaranta minuts i entro al Vilosell, ja sense cap molèstia. El poble amb la meva Festa Major preferida, de les ruta que fèiem de festa major en festa major, als estius ja fa una bona pila d'anys. I ja enfilem cap a Vimbodí!
En unes dues hores més arribem a Vimbodí, la veritat fer-la sol és una mica pal. El tros de del Mas de la Cova ( el mas de la meva àvia) fins a Vimbodí és el que se'm fa més pesat, tinc ganes d'arribar a dinar. Malgrat passar a cent metres de casa no tinc temptacions de plegar, vaig bé. Ara ja jugo a casa, la resta del camí me'l conec. Al passar pel poble saludo un parell de parents i llavors m'assabento que el participant del meu darrera també té parents al poble, que petit és el món.
Torrents, Milmanda , Poblet, les Masies es fan en un instant. I les dues pujades fins a la Santíssima Trinitat i Sant Joan ja me les conec i les enfilo bé. La baixada de Sant Joan em ratlla bastant, no sé que em passa a les baixades. Entro a Montblanc sentit les campanes de les cinc, uns minuts i arribo a Sant Francesc, missió acomplerta. La primera caminada de resistència acabada.
Content l'he acabada i més bé del que em pensava. Però a mi que no m'agrada caminar per pistes forestals, fer més de quaranta quilòmetres per pistes... Què voleu que us digui?
dimecres, 25 d’agost del 2010
Bretanya: Rennes
Només arribar ens trobem un jove amb barba de monjo ortodox, samarreta lila i bambes roses tocant música celta amb el sac de gemecs. Realment hem encertat el lloc.
Regal d'aniversari
A la tarda hem sortit els tres ha fer una volta i provar-la. Que es preparin tots les vies verdes del país! Que ja estem preparats!