dimecres, 17 de desembre del 2008

És hora d'hivernar el blog

Ja fa uns mesos que veig que el meu blog navega amunt i avall sense un criteri clar. Ja el vaig voler redissenyar fa uns mesos sense una idea clara. I continuo sense tenir clar el seu perfil, potser és que no en vull de perfil ?

Tinc un afany enciclopèdic de totes les activitats que faig. I a poc a poc he anat afegint més coses: llibres, excursions, immersions, concerts, teatre, viatges... Però això provoca un problema: em condueix a escriure massa, depresa i en conseqüència malament. I el que em preocupa més, a no fer altres tipus de posts. Fa mesos que no tinc cap post d'opinió, ni en un any he acabat el conte que tinc pendent. En un any!

Així que aprofitant que vaig al poble a passar el Nadal i no tinc connexió, el deixo reposar. Hiverno, de forma forçosa però també volguda. Hiverno per retornar a la primavera ( gener) amb més força.

dilluns, 15 de desembre del 2008

Torno a començar

No m'espero a principis d'any per exercir els bons propòsits. Tinc decidit tornar a l'observació d'ocells seriosament. I aquest cop penso aprendre. Anava a dir que haig de millorar el meu coneixement de limícoles, passeriformes, aus marines, rapinyaires... però bàsicament això vol dir que haig de millorar en tots.

Així que penso desempolsar la vella Peterson i penso apujar l'aposta . Ara no és tracta de mirar els ocells sinó d'aconseguir fotografiar-los. Tornar a començar. On cada ocell, era un nou ocell, un ocell mai vist. Retornar a l'emoció dels quinze anys. I ara no tinc vergonya de la meva ignorància com fa una pila d'anys. Com més ignorant millor, més podré progressar i més n'aprendré! I no penso anar al remolc de ningú. Què fàcil que és quan algú sempre et diu de que es tracta!

I el pitjor de tot és que m'ho crec, crec que aquest cop estic decidit com aquesta puput.



De fet aquest post només és una excusa per possar aquest foto, m'agrada molt!

La fotografia està extreta del flick de l'usuari Elsa66

Dèsir

11-12-2008

Vaig a un espectacle de dansa. Ho confesso, em mig obliguen a anar-hi. No m'atreu gaire la dansa contemporània i la no contemporània tampoc, perquè negar-ho. Però tot i les meves reticències inicials m'ho vaig passar bé i em va agradar. El que em va quedar clar és que cada forma artística té el seu llenguatge i el seu codi i aquest món desconec totalment i que em queda una mica llunyà i no l'acabo d'entendre.

diumenge, 14 de desembre del 2008

Delta del Llobregat. 14-12-2008

Matí al delta del Llobregat. Moltes coses a dir i poc temps, així que ara us deixo un tast de fotografies i ja escriuré en un futur.


Al arribar ens trobem que el guaita està alliberant els ocells capturats i anellant-los i aprofita per donar explicacions dels ocells. Mai havia vist un blauet tant de prop !


Blauet

A la primera llacuna, primera sorpresa del dia. Martinets de nit! I cinc exemplars, un dels quals immadur. Bimbo !, bimbo !, bimbo ! I que prop que estant. Llàstima no tenir un objectiu sols un xic més potent! Només un xic.


Adult i immadur de Martinet de nit, si semblen una làmina d'una guia !




Corb marí possant-se

A la segona llacuna un estol de fredeluges impressionat. Ara ja ho tinc decidit, vull un objectiu més potent!!

Tots aquests ocells acompanyats de: cabussons, coll-verds, cullerots, ànecs blancs, xarxets, corbs marins, martinets, bec planer, ànecs xiulador, polles d'aigua, gamba roja.. i tots els ocells que encara no reconec.


Cada punt negre és una fredeluga i n'hi havia el doble!


Ho tinc decidit des de fa uns dies i avui m'ho ha recomfirmat. Penso tornar a anar a mirar ocells. I m'ho penso prendre aquest cop seriosament.

Les fotografies són de la Roser, no m'ha deixat agafar la càmera ! Ha disparat a tot el que es movia.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Rojals-El Pinatell de Rojals

2h 15'

Ens escapem a fer una passejada pels voltants de Rojals, el poble de la meva àvia. Els trets dels caçadors ens fan desistir de la primera intenció que teníem i al final seguim un camí marcat ( verd i blanc) que va des de Rojals fins al Pinatell. Ha estat una passejada agradable i una bona forma d'estirar les cames.

És curiós passejar per llocs que coneixes de sentir-los per tradició familiar i que no hi hagis estat mai. Una barreja de desconegut i proper alhora molt estranya. Noms com els Cogullons ( a Cal Gat va viure la meva àvia ) i masos com La Bartra, Mas del Mateu.. .i molts altres em són perfectament assimilables com a llocs dels meus ancestres però em són desconeguts. Són paratges i referències per a mi una mica màgiques i situades en un altre context que el de la vida real. Així que em sorprèn molt trobar-me'ls de sobte enmig del camí. Una caminada estranya.

Molt sorpresos també per la quantitat de gent que veiem que seguia la ruta del Brogit de la Vall que es va inaugurar el setembre i ja la segueix un munt de gent.

dijous, 4 de desembre del 2008

Roma. El Vaticà

30/11/2008


Últim dia a Roma ens acostem al Vaticà. Visitar la Basílica de Sant Pere, la columnata i el castell de Sant Ángelo ens ocuparà tot el matí que és l'únic que tenim aquest dia. Ni museu, ni capella Sixtina, ni catatumbes, ni bocca de la veritâ. Ens hem deixat moltes coses per veure, hi haurem de tornar però això no era un viatge sols una escapa per desconnectar.







Una de les coses que més m'agrada de viatjar descobrir racons

La interpretació del crim. Jed Rubenfeld

4/12/2008



Hi han llibres que els associo a pel·lícules, em semblen més guions que llibres en si. Us imagineu la típica pel·lícula de diumenge tarda que sabeu que el protagonista mai morirà encara que passi per mil perills? Doncs ja m'heu entès. Això sí , després reconeixeu que us ha entretingut però l'oblideu només tancar la Tv. Doncs ja sabeu que penso del llibre.

Roma. La ciutat habitada

29/11/2008
Comencem retornant a la Roma romana, teníem dret a anar al Palatí i al Fòrum i no ens ho volem deixar perdre. La mateixes sensacions del dia anterior. En aquesta ciutat hi viu algú? Després ja passegem per la ciutat habitada. La plaça del Populi, la plaça Venècia, la d'Spagna i la Fonatna de Trevi. Ho haig de reconèixer m'atreu molt més aquesta banda de la ciutat. Encara que continuo preferint el Trestevere, on tornem a anar a sopar. Una mica de vidilla home!

Al Pantheó ens claven la clavada del segle per dos cafès i dos croissants ( 19 euros) a Venècia anàvem amb les defenses alerta aquí no. El que més m'ha agradat del dia són les fonts, la de Trevi i especialment la de la plaça Navonna. Llàstima que estigui en obres.


La font de la plaça Navonna, aquesta figura té por que li caigui l'esglèsia del davant que va construir un arquitecte rival al que va fer la font.

dimarts, 2 de desembre del 2008

Roma. La ciutat sense gent

28/11/2008    
        Aprofitem que tenim un dia de vacances per escapar-nos tres dies a Roma. Ja ens tocava l’escapada que fem cada any. Tres dies a Roma per encarar el final d’avaluació. Així que després de dos hores de vol, un aterratge frustrat i una quasi vomitada pel mareig aterrem a la ciutat Eterna.
 
            Dediquem el matí a passejar. Visitem Santa Maria la Majore, El Colisseum i donem la volta al fòrum imperial. Com sempre no hem encertat el costat bo de ciutat i ens passem el dia patejant per anar del B&B als llocs. Roma em dóna la sensació d’una ciutat abandonada ( només hem vist la part romana) Una explanada on fa molts i molts anys hi havien edificis molt importants però ara en prou feina queda res.



El Forum imperial o el que queda d'ell

Al vespre ens acostem al Trestevere. Aquí començo a descobrir la Roma habitada. Uns bons pennes all’ arrabbiata i un tiramisú d’escàndol m’alegren el vespre.



Almenys hi passariem 20 vegades en tres dies, però algun problema ?