diumenge, 26 d’abril del 2009

La por. Gabriel Chevallier

26/04/2009"¿Hi pot haver res de més rídicul que un home tingui dret de matar-me perquè viu a l'altra banda del riu i el seu príncep té disputes amb el meu, encara que jo no en tingui cap amb ell?"

Pascal

Resum perfecte del llibre, que és la història narrada pel protagonista de la seva experiència a la Gran guerra. Relat cruel i dur de la guerra de tritxeres, un relat molt interessant i de la visió romàntica i irreal de la reraguàrdia.

divendres, 17 d’abril del 2009

La ciutat del lliri roig. Josep Valls

17/04/2009



No m'acostumen a agradar els llibres de viatges. Suposo que em fan enveja, o els trobo massa personals o els autors tenen una fascinació pel lloc que ratlla el fanatisme o et volen demostrar que ells són viatgers i tu un turista. Bé a excepció del Moret que em diverteix costa que un llibre de viatges m'atrapi. Però com que aquest estiu no viatjaré, em vaig agafar un de la biblioteca.

Bé ni m'ha agradat ni m'ha desagradat té les característiques anteriors, però el culpable sóc jo. Ja sabia que les tindria així que aquest cop no em queixo. Aquest cop he viatjat a Florència.

dijous, 16 d’abril del 2009

3.58

200 places de matemàtiques per secundària, 716 candidats a l'especialitat. En total 3.58 per plaça, la veritat és una xifra bastant bona. Segurament estic en les especialitats amb més bona mitjana.
Però em comença a fer ràbia tota la gent que diu: aquest és el teu any, ho tens guanyat, segur que les aproves. Massa confiat estic i el pal serà contundent si em confio sols una mica.

dimarts, 14 d’abril del 2009

La Glòria

La Glòria quan era petita la van portar a una nova escola. Era una escola diferent, hi anava amb nois, tenien un hort que cuidaven entre tots, reien i cantaven i no tenien por del mestre. Era una escola nova amb un nom nou es deia Institut-escola.

Però tot d'una tot es va trencar i tot aquella joia va desaparèixer i la Glòria va anar a parar a una nova escola, una nova escola que era molt vella. I la Glòria va prendre una decisió que la marcaria tota la vida es faria mestra i crearia una nova escola com la que ella havia conegut. Diria que va esperar quaranta anys de foscor però seria mentida, només uns trenta. Hi han coses que s'han de fer encara que siguin il·legals perquè hi han coses il·legals que són justes. I la Glòria amb altres companys va crear una nova escola: laica, catalana i moderna, com l'escola que li varen robar.

Anys després, quan la Glòria estava a punt de jubilar-se, hi va córrer per aquella escola un nen alt i esprimatxat. Hi va riure, hi va créixer i el més important hi va aprendre un munt de coses. I malgrat no ser professor per vocació, es va trobar per circumstàncies de la vida donat classes a un institut de secundària.

I un 14 d'abril aquest ja no nen; igual d'alt, no va créixer més i no pas prim té dues coses que li ballen pel cap i les escriu al seu bloc.

Hi ha alguna cosa de l'Institut-escola a les meves classes? Li agradaria dir que sí, que hi alguna cosa però no ho té del tot clar. I la segona, per què no va anar a la festa de comiat de la seva escola? Sí de comiat, perquè encara que els temps canviïn hi han persones amb molt poder que no els hi fa patxoca una escola laica, catalana i moderna. Per què no hi va anar? Quina excusa es va buscar? En el fons sap que li sap greu tancar aquella etapa. Hi va ser molt feliç, però sap que els mestres es mereixien que els hi dones les gràcies.I es va lamentar l'endemà, però ja era massa tard i encara li sap greu.

divendres, 10 d’abril del 2009

Perdut pel Barranc de l'Argentada.

2 hores?

Dues vegades he intentat resseguir el camí que travessa el Barranc de l'Argentada un des de dalt i l'altre des de baix, ambdós sense èxit. Així que em proposo el tercer intent, aprofitant que vaig sol i no em diran de tot si em perdo. La intenció és sortir de Castellfollit arribar a la Creu de l'Ardit resseguir el GR i baixar pel Coll de la Caldereta fins a Castellfollit per tancar la volta.

M'interessa trobar el camí del Barranc de l'Argentada. M'agradaria trobar un camí per anar de la Pena a Castellfollit que no fos per l'avorrida i interminable pista forestal. A part és un dels llocs més increïbles del Bosc de Poblet.

Començo a resseguir el camí des de baix, camino per sobre la calçada romana i amb sorpresa m'adono que han desbrossat el camí. Aquest cop serà fàcil! Falsa alarma, de sobte em torno a trobar perdut, em sembla que al mateix lloc de sempre així que tiro un tros camp a través. El camí en teoria ressegueix el barranc i més tard o d'hora haig d'aparèixer a la pista. Trobo un altre camí, on va? On neix? Ho hauré d'investigar. Però torna a desaparèixer i just quan m'haig de treure la motxilla per passar per sota uns coscolls i vaig xop perquè els bosc està tot moll; apareixo arrossegant-me a la pista forestal. Sort que no em veu ningú!

Tinc la idea de tirar pista amunt a veure si trobo la sortida del camí, no ha de ser tant difícil! El mapa marca un revolt molt pronunciat i una casa. Però comença a ploure, així que decideixo tornar a Castellfollit per la llarga i avorrida pista.

Decebut? Gens ni mica, passejar pel Bosc de Poblet sempre és un plaer i encara tinc una excusa per tornar-hi. Hauré de probar de fer la volta a l'inrevés a veure si tic sort.

Guia d'ocells de l'Àfrica Oriental. Nicholas Drayson

08/04/2009



L'havia vist recomanat en un bloc i el fet de trobar-lo a la biblioteca em va fer fixar-me en ell i endur-me'l a casa. Al principi em va decebre una mica però després he passat una bona estona i m'ha servit per burlar-me de mi mateix una mica, cosa que sempre va bé. Sóc tant patètic amb el meu barem 100 com ells amb seva aposta?

Un bon llibre agradable i entretingut tant si ets aficionat al món dels ocells com si no. Per cert, ja tinc un altre lloc que vull visitar: la depuradora d'aigües de Nairobi.

diumenge, 5 d’abril del 2009

El xinès. Henning Mankell

05/04/2009


El millor llibre de Mankel que he llegit fins ara i en són uns quants. Sembla que alliberar-se del Wallander ( el seu detectiu de la seva saga) li ha anat bé, li ha donat llibertat. Un gran llibre.

divendres, 3 d’abril del 2009

Per berenar: una cafè amb llet i un mapa.

Per fi ja estic de vacances, ja era hora, aquesta segona avaluació és fa eterna, ni una trista festa, però ja estic de vacances, deu dies de descans per tornar a carregar les bateries i acabar el curs amb força.

Acabo de berenar amb un mapa al davant i el cafè amb llet al costat. Imaginant-me trescant per les muntanyes. Una mica d'aire! No sé al final que faré, res d'especial, un matí per aquí, una tarda per allà i s'haurà acabat. També m'hauré d'endur el portàtil, la maleïda programació l'haig d'acabar. Però per una vegada crec que tot es pot combinar. Matins de plaer, tardes de feina; quatre dies per aquí, tres per allà: descansat i amb la feina feta.

Me'n torno a mirar muntanyes sobre el paper i sucar un parell de magdalenes.