dimecres, 25 de juny del 2008

Petites tradicions

Ho vaig fer l'any passat, em va agradar i vaig decidir-ho fer-ho tradicional. Avui després de repartir les notes finals als pares, he enfilat cap a Llavaneres i m'he submergit a la mar amb les ulleres i el tub. Llàstima feia mala mar però ha estat sensacional aquest primer bany de l'any. Encara que m'he tallat amb les roques i no he vist més que un parell de júlies. Quina forma de desconnectar més genial, s'acaba el llarg curs i comença l'estiu. Per poc que pugui em penso que els propers anys continuaré mantenint aquesta tradició.

Sóc amant d'aquestes petites tradicions, costums: de les braves al Tomàs acabat Sarrià , del gelat Barcelona a la Sirvent abans de la Mercè ( aquesta em penso que morta) o de tantes altres ia en tinc una de nova per marcar el començament de l'estiu final de l'Ies.

dijous, 19 de juny del 2008

Aiguaviva quartet

Com sempre m'assabento de les coses per casualitat. Com el Jordi sempre ho sap tot del que es mou a la ciutat? Anem a un concertillo de jazz a la glorieta del parc de la ciutadella. La veritat la nit, la fresca, el parc i el jazz lliguen de meravella. Hi penso tornar però aquest cop a fer el pícnic a la gespa del voltat de la glorieta.

dimecres, 18 de juny del 2008

Coll Fòrmic- Sant Segimon-Matagalls

3h 15'

Aprofito els primers dia que no haig d'anar a l'Ies entre setmana per cloure un deute pendent, pujar al Matagalls per Sant Segimon. Aquests dies en que tothom està treballant i tu et pots escapar són els millors, els que frueixes més. El Montseny apareix emboirat però el cim clar així que dubitatiu encaro la carretera de Coll Fòrmic.

Amb tres quarts d'hora arribo del pàrquing a la fita que senyala el camí de la carena del Matagalls, avui no penso arribar fins a Sant Segimon i després buscar aquest camí, sinó que retallaré per aquí. Ja vaig veure l'ermita l'altre dia. El camí és molt fàcil de seguir fins que arribo a un coll on es mig perd. Els núvols no em deixen veure l'altra vessant així que no em puc orientar per la vista. Segueixo per la carena a veure si trobo el camí. Un excursionista ( un dels únics dos que trobo durant el dia) em diu que vaig cap a Sant Segimon. No he trobat el trencall, retrono per on he vingut i ara fàcilment trobo el camí. Al final descobreixo per l'altre vessant el camí del GR que puja al Matagalls. He trigat una hora i quart des de la fita al Matagalls ( contant el quart d'hora que m'he perdut). Esmorzo envoltat de vaques, avui les ames del massís i en companyia de tres corbs que em van saludar l'altre dia. I retorno pel Gr fins a Coll Fòrmic ( cinquanta minuts).

Malgrat ser un camí fàcil l'altre dia vaig prendre una bona decisió al tornar endarrere.

dijous, 12 de juny del 2008

Això s'acaba.

Demà serà l'últim dia de classes a l'IES. No de feina, queden les recuperacions, les juntes, juntes extraordinàries, les reunions, els comiats i el claustre final, però tot ja anirà al ralentí. Acabo de rellegir el post de l'any passat, el podria tornar a fer igual, fins i tot el títol.(Ja s'ha acabat !!!). No en tinc ganes, ja faré balanços. Sols que aquest any marxen alguns companys amb els quals havia treballat molt a gust, i em sap greu. Així és aquesta feina.

Una bona notícia ja he reservat els refugis per la carros de foc, no us havia dir, aquest juliol toca muntanya, molta muntanya ! No patiu ja us ho aniré contant i ensenyant.

dilluns, 9 de juny del 2008

Un tres molt important

Hi ha moments en una temporada que te l'has de jugar una mica. Avui teníem molt a guanyar per encarar amb forces l'aniversari i treure'ns alguns dimonis del damunt. I ha sortit bé, però ara el que em fa por és que la colla pensi que hem aconseguit alguna cosa. Encara no hem fet res, això no és res, volem molt més. I la colla s'ho ha de guanyar a l'assaig, cosa que no tinc tant clar que ho faci.

Per altra banda no planyo gens la soledat del cap de colla decidint si tirar el tres o el quatre després de les dues torres desmuntades. Jo ho confesso m'he arrugat.

En los límites de la tierra. Reinhold Messner

9/6/2008

Llibre avorrit i repetitiu, potser ja és hora que canviï la temàtica dels últims llibres. Al ser un recull de les ascensions del Messner, només conté els atacs als cims. Tots els articles són semblants, intento una ascensió mai abans plantejada, l'aconsegueixo amb molt de patiment i al descens estic a punt de morir i torno triomfant. Crec que hagués disfrutat molt més d'un llibre en concret, on hi hagués els preparatius i introduís millor l'ascensió. Igualment sóc una mica injust potser és que ja porto uns quants llibres de temàtica muntanyenca i haig de canviar de gènere.

diumenge, 8 de juny del 2008

Coll Fòrmic-Sant Segimon

2 h 35 minuts

Els últims dos caps de setmana no havia pogut fer aquesta ruta perquè plovia. Així que malgrat els núvols i que el Montseny apareixia tapat estava decidit a intentar-ho, perquè els dos caps de setmana anteriors al final el dia s'havia arreglat.

La intenció era fer la ruta Coll Fòrmic-Sant Segimon-Matagalls i baixar a Coll Fòrmic pel camí habitual (GR).

Només arribar a Coll Fòrmic trobo tot l'aparcament ple i fins i tot un autocar. Un seguit de formigues es dirigeixen en processó cap al Matagalls enmig de la boira. Jo em desvio poc després del camí habitual i enfilo cap a Sant Segimon. Com pot ser que cinc minuts després em trobi absolutament sol enmig de la natura i en un camí molt més bonic que l'anterior ? La boira baixa fa que el lloc encara sigui més fantàstic. Em perdo una mica però trobo fàcilment el camí. Arribo a un lloc fantàstic. Jo que estic obsessionat amb els faigs a la tardor, a la primavera són preciosos. Ja ho deia la guia, però hi ha una raconada amb un enorme faig, un riu i un prat increïble. Un lloc que tornaré a visitar per fer una migdiada perfecta. Poc després d'aquest racó hi ha una enorme fita que indica el camí de la carena del Matagalls, em trobo dos excursionistes que diuen que han desistit de pujar-hi perquè hi ha molta boira però que el camí val la pena. Jo estic decidit a arribar fins a Sant Segimon i llavors pujar a buscar aquest camí. Arribo a Sant Segimon ( 1h 35 min m'he perdut) i trobo una mica abans del Santuari una altra fita que indica el camí a Sant Miquel de Barretons i cap al Matagalls, just al coll amb les tres creus de ferro. M'enfilo grimpant fins a l'ermita i llavors em trobo la boira i la impressió que està baixant.

La boira, la humitat de les roques, una relliscada anterior, els comentaris dels dos excursionistes i sobretot la mandra de la pujada em decideixen a desistir i acabar la ruta per on he vingut. No em fa res tornar a passar pels mateixos llocs increïbles. Només presa la decisió de tornar enrrera dos corbs apareixen de la boira gruant. Em volen tentar? Em diuen que sóc covard? O que he fet ben fet? Després sé que els bombers van venir a buscar algun excursionista perdut pel Matagalls, així que vaig fer ben fet, però el que no sé si els corbs em volien avisar o volien que fes una imprudència.



Sant Miquel de Barretons

Galetes Franklin

Cada lloc i cada moment necessita la seva música. I això és el que va passar al concert de les Galetes a l'aniversari, no sonaven pas malament, però no era el grup adient a una festa de castellers.

Llàstima per a ells i pels espectadors, tots dos crec esperaven un altre ambient.

divendres, 6 de juny del 2008

Cesk Freixas

A vegades estàs obert de ment i busques coses noves. Trobes el nom d'un cantautor en un diari, després el busqués per Internet i escoltes algunes de les seves cançons. I de sobte et trobes en un concert d'aquest paio. Moltes vegades em lamentaria de tot el que m'he perdut per no estar atent, avui no, només frueixo del concert i feliç d'haver-lo descobert.

Llàstima que la pluja faci que només siguem una trentena de persones i que aquest només s'animi fins als visos, estaven tots una mica freds. Però la veritat una estona agradable i la sensació alleugeridora que no sóc l'únic espècimen estrany que escolta l'Ovidi.