dijous, 31 de desembre del 2009

2009. Un any intens i profitós.

Fent un resum de l'any:

  • He començat a córrer, ho he deixat, he tornat a córrer, ho he tornat a deixar i ara a final d'any he tornat a córrer.
  • Em vaig presentar a oposicions com fa dos anys, vaig aprovar com fa doa anys. Però aquest, he tingut plaça.
  • M'he comprat un cotxe de segona mà però un cotxe al cap i a la fi. El meu primer cotxe de propietat.
  • He tornat a anar a veure ocells, hi he anat menys del que pensava i no n'he après gaire. Però hi ha tornat a anar.
  • He canviat d'institut després de tres cursos al mateix lloc.
  • Al final m'he apuntat a l'EOI.
  • Després de cinc anys de lloguer ens hem comprat un pis, escandalosament car i a un preu abusiu. Ho sigui molt més barat que fa uns pocs anys.
I em sembla que no em deixo res. A sí: Ha nascut la Mar!

La carretera. Cormac McCarthy


La clau de la història és el final, que els hi passarà als protagonistes. I no és que no m'hagi agradat sinó molt pitjor el veig totalment inversemblant i irreal. A part necessito llegir llibres més animats.

Sinopsis: Encara que en cap moment ho digui, l'acció passa en un món destruït totalment per les guerres. On tot s'ha cremat i la gent sols pot alimentar-se de les restes de menjar que queden o practicant el canibalisme. En aquest món un pare i un fill tracten de sobreviure .

dimecres, 30 de desembre del 2009

Argentona- Castell de Burriac

1h 45'

Com a bona maresmenca la Mar havia de pujar al castell de Burriac, així que aprofitant el bon dia ens hem decidit fer una escapada. Estava segur de recordar el camí des de la font Picant d'Argentona així que no he agafat cap guia per anar-hi. A l'arribar m'adono que la bateria de la càmera està esgotada i que no sé ni per on comença el camí. Igualment ens enfilem amunt. Arribar al Castell és fàcil: sempre amunt, descobrim que hem pujat pel turó d'Oriols enlloc del camí que recordava.

Tornem pel camí que recordava i havent-nos airejat una mica que sempre va bé, però sense cap testimoni gràfic per passar a la posteritat.

diumenge, 27 de desembre del 2009

Cop de bastó!




M'agraden les tradicions i les variants que prenen a cada casa. Per exemple a casa els tions sempre han vingut volant des de Prades, i han tingut forma de porquet o amb la cara afilada. D'on venen els vostres? I com són? Suposo que deu haver diferents races de tions segons la seva procedència.

Per cert el que sempre m'ha fet gràcia és que tothom sap que entre cagada i cagada els tions han de descansar. Què feu vosaltres mentre espereu? A casa meva ens rentàvem els mans (som molts nets naltros), a altres calenten els bastons als fogons de la cuina i altres assagen la cançó.

També m'agrada el fet que es veu que els tions van vindré amb els pobles celtes i els seus cultes a la natura i els arbres (quina il·lusió que t'estovin per adorar-te!) i des de llavors s'han quedat entre nosaltres. Fa tres, quatre mil anys?

M'agrada les tradicions que semblen absurdes. Però que hem de fer a casa si cada desembre ens ve a visitar? I encara que l'estimen molt si per cagar se li ha de donar un cop de bastó, doncs fot-li.

L'home inquiet. Henning Mankell



Llibre típic de l'inspector Wallander, encara que aquest cop no coordina cap equip d'investigació sinó que busca resoldre un cas personal. Llibre on la vida personal d'ell pren molt protagonisme. En aquest cas investiga la sospitosa desaparició del seu consogre ex-capità de submarins de l'armada sueca.

No he llegit tots els llibres de l'inspector Wallander, però si uns quants i reconec que m'agraden. Quan no sé què llegir moltes vegades recorro a ell. He vist com es convertia en pare, es divorciava i els seus mals hàbits de salut i ara al arribar al seu final m'ha entristit. Encara que sigui un personatge de ficció m'ha acompanyat moltes vegades, curiosa sensació.

Com sempre llegir una novel·la de Mankell és una bona garantia d'èxit.

dilluns, 21 de desembre del 2009

Balanç blogaire 2009

Aprofitaré com sempre aquests dies que vaig a Vimbodí i no tinc connexió per fer descompressió blogaire i pensar una mica en els meus blocs. El més important de l'any és que he passat de tenir un bloc a tenir-ne dos i mig.

El barranc de l'Argentada.


Com he dit altres vegades tinc un afany enciclopèdic per tot el que faig: llibres que llegeixo, excursions, immersions... i per això vaig crear aquest bloc. Com un bloc personal per tenir recollides aquestes dades. En un principi volia fer un bloc d'accés restringit però no ho vaig fer. El més sorprenent és que vaig rebre comentaris i aquest any fins i tot persones que conec l'han descobert i relacionat amb mi. Sorpresa, sorpresa.

Ja no em plantejo com serà el bloc, que vagi fent. Això sí, continuo pensant que hauria d'escriure menys i millor. I no omplir amb post innecessaris com aquest. Bé ja és grandet que vagi creixent.

Tinc pardalets al cap.

Per primera vegada vaig intentar fer un bloc bàsicament temàtic amb un petit component personal. De forma evident es va veure que era massa ambiciós i al cap de dues setmanes ja no sabia que explicar d'ocells. Però m'he divertit molt fent-lo. I malgrat crec que li falta molt gruix, em fa il·lusió que tot el material sigui de creació pròpia.

Aquest és el bloc que vull repensar, no tinc clar el seu futur: si fer un bloc d'observacions meves o aprofundir en l'intent d'un bloc temàtic (encara que sé que fracassarà d'antuvi). El que tinc molt clar és que hi haurà una segona edició del concurs Tinc pardalets al cap.

Fem volar coloms.


Dir que he fet el 50% d'aquest bloc em sembla exagerar molt i molt. He anat a remolc i he aportat poques idees. A voltes m'ha semblat que els temps dedicat al bloc pardalets li robava d'aquest.Curiosa l'experiència de fer un bloc a quatre mans. Un altre bloc a redefinir.

Espero l'any vinent poder anar conservant aquest tres blocs i tinc molt clar que no hi hauran més naixements.

Bones festes a tots els blogaires.

diumenge, 20 de desembre del 2009

Ven enloquece y otros cuentos de marcianos. Frederic Brown



Llibre de relats curts de ciència ficció. Els primers m'han agradat força després crec que decauen una mica. És curiós per això com alguns generes han envellit de forma ràpida, es nota que els relats tenen una bona pila d'anys.

dissabte, 19 de desembre del 2009

Balanç personal 2009

Començo a fer els resums de l'any, comencem pel tema castells.

El meu darrer any com a casteller, o assidu als assajos o com.. no sé. El meu darrer any d'un seguit d'anys de forta implicació. La veritat al principi se'm va fer molt feixuc, no volia continuar. Però el final de temporada m'ha passat volant. El no pertànyer a la tècnica m'ha ajudat força.

En el tema folres n'hem fet pocs aquest any. He tornat a fer de lateral a la torre i de terceres mans al pilar. Això sí, va acabar l'any amb una sorpresa majúscula, fent d'agulla al pilar de set de Terrassa, posició que no havia assajat a la meva vida.

L'any que he fet el quatre amb agulla i la primera vegada que feia un castell inèdit a la colla. Però l'any que tant sols feia el castell punta de la colla, curiós. L'any que vaig pujar a un castell de vuit quan feia dos mesos que no assajava (les opos).

La veritat l'any que m'ha servit per confirmar la meva decisió de fer una parada tècnica ;però també ,ho haig de confessar que en algun moment he pensat: I si continues?

El resum estadístic personal de cada any:

Folres 1d7f (4c), 2d8f (2c) Total 6

Castells a tronc: 4d8 a (5d,1i, 4id) 4d8 (3d, 1i) 5d7 (1d) 4D7a (1D) 3d7 (1d)
Total 17
Fotografia: Mònica

dijous, 17 de desembre del 2009

Jo m'atabalo, ella s'atabala i atabalem tot cristo.

Ma mare s'atabala, tota la vida s'ha atabalat. Es preocupa per tot, vol ser a tot arreu i acaba per no estar enlloc. Sempre que li passa, que es sempre, em poso nerviós, la vull frenar, vull fer el que ella fa i fer el que em toca, vull ser a tot arreu i sí, m'atabalo. Jo també m'atabalo. A vegades sóc jo que m'atabalo poso nerviosa a ma mare, que pateix i acabem els dos atabalats i posant histèrics a qualsevol que hi ha per allà.

Avui ha estat un dels dies més gloriosos de la nostra comèdia. Després de tot això sempre em pregunto: per què? Si hi havia temps de fer-ho tot amb calma.

diumenge, 13 de desembre del 2009

Primera nit a la casa nova

Ahir vam transportat el llit, el somier i tots els trastos de la Mar i finalment vam caçar el gat. Pobre anava perdut mirant tots els racons del nou pis.

Al matí he sortit a buscar el diari i els croissants (diumenge burgés) i després de riure'm del gat jo estava igual ;desorientat i sense saber on anar. El que m'ha agradat és que al carrer de l'anterior pis vivia una cotxa fumada i he descobert una altra al meu nou carrer. No ho sé, em dona bona espina aquest ocell, és com si digues aquest és un bon lloc per viure.


La Puck va descobrir al cap d'una
hora que hi havia un segon pis.

dissabte, 12 de desembre del 2009

Sí senyor sí.

Un és com és. Com que no vol acabar el tema de presa i malament ha programat els exàmens del tema el primer dia de permís i el quart. Com que un ha estat substitut doncs li dóna els enunciats al substitut i queda per anar-los a recollir i corregir-los. Així que ja tinc previst uns dies de feina extra encara que estigui de permís (uns 120 exàmens i uns 80 dossiers). No m'importa els hagués hagut de corregir d'igual forma.

Doncs aprofito el primer dia de relax per esmorzar amb els meus antics companys de l'anterior IES. Trucada del director: És que l'inspector ha dit que vindrà a avaluar el proper dimecres i encara que estiguis de permís, ha demanat sinó podries vindre? Ha dit que enviarà un correu amb la documentació que us demanarà. Què has de dir ? Doncs, sí senyor, encara que fa tres mesos que vas avisar de la teva situació.

Doncs ara per ara aquests dies de permís són un dels més feina de l'any. La veritat millor així . Ja m'ho trec de sobre i feina feta. Però del correu res de res. Així que estic preparant el que em sembla que em demanarà, si demana una altra cosa ja sé que li diré: Sí, senyor sí.

divendres, 11 de desembre del 2009

122 dies per a la Mar i alguna estona per a mi.

Treballar per a la Generalitat té alguns avantatges, ningú et discuteix els permisos. Qualsevol treballador té dret a la reducció 1/3 de jornada amb el sou íntegre durant el primer any de vida d'un fill. Aquesta reducció es pot compactar i fer-la tota seguida. 365/3 dóna 122 dies de permís. No em puc ni imaginar la cara del meu antic cap si li comentes aquest fet, crec que es feriria però abans m'hagués despatxat. Ja ho dic, treballar per la Generalitat té moltes coses bones.

Avui he començat els meus 122 dies de permís. La llàstima és que no et deixen triar quan començar a fer-los. Si hagués pogut hauria esperat que la Roser fes les seves vacances pendents i els dies d'alletament i gairebé ens podríem haver oblidat de les guarderies el primer any de la Mar. Bé ara queden més de tres mesos que ja veurem que fem. La veritat és que també m'he queixat del fet que perdo les vacances de nadal, vint dies més m'anirien de conya. Però després de pensar que tots els treballadors fan quinze dies i prou. I jo ja vaig fer quatre setmanes i ara 122 dies em cau la cara de vergonya.

El que tinc molt clar que aquest dies són per a la Mar i perquè descansi la Roser, que ja li convé. Però crec que quedarà algun moment per dedicar-me'ls una mica a mi. Ja fa temps que tinc ganes de fer una parada i posta a punt. Hi han força coses que em vull plantejar i crec que ha arribat el moment.

diumenge, 6 de desembre del 2009

El primer post des de el pis nou.

L'ordenador ja viu a la nova casa, nosaltres encara no. Tot gràcies al lampista que fa tres setmanes que diu: Demà vindré. Ara ja ha vingut i la nova frase és: Demà tindré les peces.

Així que la meva vida consisteix amb una muntanya immensa de coses al pis vell i una muntanya immensa de coses al pis nou. I viatges amunt i avall transportant. Voldria dir que la muntanya de la casa vella disminueix però en aparença no ho sembla.


La muntanya de merda de la casa nova.