dimarts, 12 de novembre del 2013

Liquidació final. Petros Màrkaris.

Ahir vaig dir que no em faria res repetir una novel·la del Màrkaris, vaig a tornar uns llibres infantils a la biblio i me'n trobo una. No me n'he pogut estar.
 M'agrada llegir una segona novel·la d'una sèrie, així pots descobrir que hi ha de recurrent en la sèrie i ja comences a fer estima d'alguns protagonistes. Quines coses són de la trama particular de la novel·la i seguir aquelles que es van desgranant al llarg de la sèrie. Amb l'afegitó aquest cop que aquesta novel·la és anterior a la primera que vaig llegint. Per tant jugava amb l'avantatge de saber com acabarient. Ha estat curiós.
 El judici el mateix de l'anterior no és potser la meva saga preferida però m'agrada (cal dir-ho llegint dues novel·les en tres dies?) però trobo una mica exagerant el clima de desesperació col·lectiva, encara que és ha donat renom i sobretot originalitat a aquest autor. I continuo pensant. Per què m'explica tots els reorreguts en cotxe?

Sinopsis: un assassí ha decidit impartir justícia a tots els defraudadors a Hisenda i sembla que al poble grec ja li estigui bé.


dilluns, 11 de novembre del 2013

Pa, educació,llibertat. Petros Màrkaris

Tenia curiositat per llegir alguna novel·la de Màrkaris. Encara que potser he trobat alguns autors millors, la barreja de novel·la negra i una certa política ficció, l'acció es situa en un futur proper, és atractiva. Però com sempre les mànies de cada autor, per què m'explica els seus recorreguts en cotxe? Crec que repescaré alguna de les seves novel·les anteriors que el van fer famós.

Sinopsis: en una Grècia acavada de retornar al dracma apareix un mort sota la consigna de l'antiga oposició a la Junta militar.

dimarts, 5 de novembre del 2013

Les cròniques del déu coix. Joan-Lluís Lluís

Feia temps que no disfrutava tant d'un llibre. Ara entenc perquè sense voler l' he anat seguint desde fa una bona pila d'anys.

Sinopsis: narra la vida d'Hefest després de ser oblidat pels humans i estar a punt de morir perquè necessita els sacrificis per sobreviure i com ha de barrejar-se amb ells per aconseguir aquest propòsit.

València



Aprofitem els tres dies pers escapar-nos a València, a veure la familia i fer una mica de turisme per la ciutat. Per cert, encara haig de comentar les vacances d’estiu! Intentaeré possar-me al dia. 
           
Divendres dia 1 de novembre

Tres cotxes provinents de Mataró, Salou i Vimbodí queden a l’àrea de l’Hospitalet de l’Infant per anar cap a València. Els cosins descobreixen els inflables de les àrees de servei. El matí ens el passem de viatge. Cada cop que parem els cosins juguen i juguen; així és impossible fer via. A la tarda berenar-sopar que s’allarga fins...

Dissabte 2 de novembre

Aprofitem que amb l’hotel tenim l’entrada a l’Oceonogràfic per visitar-lo. La Mar i la Torrents ara són amigues, ara no ho són, ara ho són... El Jofre ho vol veure tot. El Pau a cada aquari diu aigua! Aigua! I així passem tot el dia. Per cert, ja he oblidat els noms dels peixos que coneixia de la meva època de submarinisme. Quin desatre! Com he pogut oblidar les castanyoles!!! Però me’n recordo dels signes que feien amb els dits per explicar-nos les espècies!

Diumenge dia 3 de novembre

 Anem al parc del Turia a cansar els nens, el viatge és llarg. És impossible no es cansen mai!! Matí al parc Gulliver i ens acomiadem dels tiets.