Primera Oreneta i primer ballester.

Anar en bicicleta té les seves aventatges. Primera oreneta comuna observada anant a l'institut i primer ballester per cel·lebrar les vacances. Esperant igualment els falciots.

Coriolà. William Sheaspeare.

En diré relectura, però amb la meva memòria de peix, en podria dir perfectament lectura. No és una de les obres que més m'ha agradat de Shaespeare.

Sinopsis: Coriolà es proposat consol després d'una victòria que salva Roma. Però el seu orgull i l'odi de les masses el conduiran a l'exili.

Un descobriment: Pau Albajos

Ara mateix que no tinc gaire temps per llegir, almenys encara puc tenir molt agradables sorpreses i descobriments. Molt recomanable.

Esperant els falciots

Acabant l'avaluació: posant notes finals, fent sessions d'avaluació interminables. Fent feina per a la UNED: acabant les dues PEC i llegint la lectura obligatòria per poder començar a estudiar. Fent sopars,rentant plats, jugar amb la Mar.Poc temps queda per escriure als blocs,llegir, fer fotografies o escapar-se a veure ocells.

Però he decidit una cosa: estar pendent de quan puc tornar veure els falciots. Així almenys m'obligaré a mirar el cel. Que al final m'oblidaré!

5è Aniversari del bloc

Gairebé m'ho passo, avui el bloc fa cinc anys. Encara que últimament està més mort que mai i del seu fill millor no parlar-ne, estic content. El bloc va néixer de les ganes d'activar-me una mica i crec que ha donat fruits. Ara per ara el bloc està moribund perquè tinc tot el temps lliure ocupat en el meu últim projecte. La llàstima és que moltes coses que vull fer no les acabo d'aprofundir en elles. No són pas modes passatgeres però no dono l'abast. Massa temps sense anar a veure ocells o a la muntanya. Dos anys sense fer cap immersió i després del curs de fotografia encara no he fet ni una foto. I buscar temps per aprendre a escriure amb una mica de criteri i sense faltes clamants d'ortografia també queda al calaix.

Per cert, ja fa cinc anys fa ja de l'intent de baixada per l'Ebre en canoa? Una altra cosa pendent.

Aprenentatge significatiu

Hi ha una pregunta que no suportem els professors: I això de què serveix? N'hi ha una altra que ens fem força sovint: I de tot això que ara saben, de què se'n recordaran d'aquí a un mes? O un any? Què han après per sempre?

Diumenge passat, després de un matí plujós, la Mar i jo van sortir a fer un vol. Aprofitant que el carrer era ple de tolls, vam saltar a dintre de tots, vam xapullejar i fer força el burro. De què va servir tot això? No ho sé, segurament de res. El mateix els hi dic als alumnes: que la vida està plena de coses que no serveixen per res, però què són molt útils. El què tinc clar és que l'aprenentatge significatiu el vaig fer a l'arribar a casa. Per què no li has posat les botes d'aigua? No veus que va tota molla? I mira anava tota canviada! Mira els pantalons que porta! En fi, hi ha lliçons per sempre.

Truita de fesols

Em vaig passar una bona pila d'anys anant cada cap de setmana a Vimbodí. I quan hi arribàvem, el divendres al vespre, la meva àvia sempre ens tenia preparat el mateix sopar: arròs bullit i tres truites diferents. Sempre les mateixes: patates, espinacs i fesols. D'aquestes la darrera era sempre la més sorprenent. Crec que era impossible que hi cabés un sol fesol més, a voltes em preguntava si la meva àvia havia utilitzat algun ou per fer-la. Crec que és la cosa més contundent que he menjat mai.

Ho explico perquè avui és un dels contats dies que n'he fet una. I sempre que en faig una, sóc incapaç de cuinar-la sense pensar en aquells sopars de divendres o quan el dissabte al matí ens menjàvem els trossos que havien sobrat per esmorzar. Fredes encara eren millors. I malgrat m'esforci i ho provi; sempre acabo fent alguna desgràcia amb la truita quan intento encabir un fesol cap endins amb la forquilla. És sorprenent quan en un instant pots viatjat vint anys enrere.

La guerra de Jugurta. Sal·lusti

Ideal per conèixer com funcionava la política romana i les crítiques del seu autor a la corrupció dels membres del Senat Romà poc abans del final de la República i el pas a l'Imperi.

Sinopsis: La guerra dels romans contra el rei Jugurta (115-109 aC) per apoderar-se del seu regne de Numídia.