divendres, 30 de març de 2012
Primera Oreneta i primer ballester.
Coriolà. William Sheaspeare.
dimecres, 28 de març de 2012
Un descobriment: Pau Albajos
dimarts, 20 de març de 2012
Esperant els falciots
Acabant l'avaluació: posant notes finals, fent sessions d'avaluació interminables. Fent feina per a la UNED: acabant les dues PEC i llegint la lectura obligatòria per poder començar a estudiar. Fent sopars,rentant plats, jugar amb la Mar.Poc temps queda per escriure als blocs,llegir, fer fotografies o escapar-se a veure ocells.
Però he decidit una cosa: estar pendent de quan puc tornar veure els falciots. Així almenys m'obligaré a mirar el cel. Que al final m'oblidaré!
dilluns, 12 de març de 2012
5è Aniversari del bloc
Gairebé m'ho passo, avui el bloc fa cinc anys. Encara que últimament està més mort que mai i del seu fill millor no parlar-ne, estic content. El bloc va néixer de les ganes d'activar-me una mica i crec que ha donat fruits. Ara per ara el bloc està moribund perquè tinc tot el temps lliure ocupat en el meu últim projecte. La llàstima és que moltes coses que vull fer no les acabo d'aprofundir en elles. No són pas modes passatgeres però no dono l'abast. Massa temps sense anar a veure ocells o a la muntanya. Dos anys sense fer cap immersió i després del curs de fotografia encara no he fet ni una foto. I buscar temps per aprendre a escriure amb una mica de criteri i sense faltes clamants d'ortografia també queda al calaix.
Per cert, ja fa cinc anys fa ja de l'intent de baixada per l'Ebre en canoa? Una altra cosa pendent.
dissabte, 10 de març de 2012
Aprenentatge significatiu
Hi ha una pregunta que no suportem els professors: I això de què serveix? N'hi ha una altra que ens fem força sovint: I de tot això que ara saben, de què se'n recordaran d'aquí a un mes? O un any? Què han après per sempre?
Diumenge passat, després de un matí plujós, la Mar i jo van sortir a fer un vol. Aprofitant que el carrer era ple de tolls, vam saltar a dintre de tots, vam xapullejar i fer força el burro. De què va servir tot això? No ho sé, segurament de res. El mateix els hi dic als alumnes: que la vida està plena de coses que no serveixen per res, però què són molt útils. El què tinc clar és que l'aprenentatge significatiu el vaig fer a l'arribar a casa. Per què no li has posat les botes d'aigua? No veus que va tota molla? I mira anava tota canviada! Mira els pantalons que porta! En fi, hi ha lliçons per sempre.
dimarts, 6 de març de 2012
Truita de fesols
Em vaig passar una bona pila d'anys anant cada cap de setmana a Vimbodí. I quan hi arribàvem, el divendres al vespre, la meva àvia sempre ens tenia preparat el mateix sopar: arròs bullit i tres truites diferents. Sempre les mateixes: patates, espinacs i fesols. D'aquestes la darrera era sempre la més sorprenent. Crec que era impossible que hi cabés un sol fesol més, a voltes em preguntava si la meva àvia havia utilitzat algun ou per fer-la. Crec que és la cosa més contundent que he menjat mai.
Ho explico perquè avui és un dels contats dies que n'he fet una. I sempre que en faig una, sóc incapaç de cuinar-la sense pensar en aquells sopars de divendres o quan el dissabte al matí ens menjàvem els trossos que havien sobrat per esmorzar. Fredes encara eren millors. I malgrat m'esforci i ho provi; sempre acabo fent alguna desgràcia amb la truita quan intento encabir un fesol cap endins amb la forquilla. És sorprenent quan en un instant pots viatjat vint anys enrere.