dilluns, 30 de juliol del 2007

El desert dels Tàrtars. Dino Buzzati

30/7/2007



Deixar-se conduir pels esdevediments, o l'encara sóc a temps, o ja decidiré el que vull fer més endavant també es prendre una decisió i al cap d'un temps t'adones que t'ha canviat la vida per sempre.

Consell: no la llegiu en èpoques on tingueu dubtes existencials,us pot deprimir de forma definitiva.

dimecres, 25 de juliol del 2007

L'espectacle de la pena de mort. Joan de Déu Domènech

24/07/2007

Cada cop m'agraden més els llibres d'història que parlen d'un fet en concret i d'una manera amena més com un llibre de divulgació que un estudi rigorós amb set centes notes a peu de pàgina. Aquest llibre ho aconsegueix és amè i de bon llegir i lliga amb comentaris amb l'actualitat, encara que alguns d'aquest comentaris potser els trobo sobrers. Algunes curiositats que desconeixia i que m'han sorprès sabíeu que el botxí saltava sobre els penjats per estrènyer el nus de la corda i la mort fos més ràpida? A part també d'un bon altre nombre de barbaritats que es feien.

Consell: pels amants de les costums i fets de Barcelona.

divendres, 20 de juliol del 2007

L'ase d'or. Apuleu

19/07/2007


Primer vaig pensar que seria un gran text per adaptar per un espectacle de titelles infantil, després que potser per adults i finalment dubto que es pugues adaptar. Primer masses històries i algunes s'haurien d'eliminar i segon algunes no serien correctes actualment ( homofòbia). I a més moltes històries acaben malament encara que potser seria bo per un espectacle infantil que tot no fos tant ensucrat. Però no li veig les possibilitats del principi. Això una novel·la senzilla per passar una bona estona.

Consell: per gent que vulgui conèixer una mica la societat romana d'una forma divertida.

dimecres, 18 de juliol del 2007

Dramaturg d'espectacles de titelles

Sempre m'han agradat de les titelles, tant les de fil com les de mà. Per què ? No ho sé, potser és un reducte de l'infant que tots tenim a dintre, però m'agraden els espectacles de titelles.

No hagués dit mai que tindria enveja del nivell cultural de Lleida, però en tinc. Ells tenen un festival anual de titelles que funciona a la perfecció i un centre de titelles i a Barcelona el festival és bianual i a sobre se l'han carregat amb lo del teatre visual. On puc anar a veure espectacles per adults de titelles aprop de Mataró? Les titelles no només són pels infants, no hi ha espai a Barcelona per una sala de titelles per adults?

L'altra cosa que critico dels espectacles de titelles és que moltes vegades són de companyies auto-gestionades: ells fan els titelles, els interpreten i construeixen l'espectacle i el text; i moltes voltes, em sembla les titelles són magnífics, la interpretació molt bona però el text queda curt o fluix. Demano una figura que no existeix i que suposo que és moriria de gana. El dramaturg de titelles.

Els espectacles de titelles tenen un ritme o unes característiques diferents als teatre d'actors o als textos escrits per tant han de tenir un text adaptat. Per sort per Santes sempre hi ha titelles i aquest any també per adults!

l'Ovidi. Núria Cadenas

16/07/2007


Curiós aquest país on s'ignoren la gent que fa nosa i quan s'adonen que s'està morint o que s'ha mort en l'oblit corrent tots a fer-li homenatges. Tots es planyen pel seu anonimat que havia caigut últimament, per després tornar al cap d'uns mesos a l'anonimat de la seva obra. Potser aquest país no es tant petit com pinten sinó petit de mires. Curiós, curiós aquest país.

Consell: més que aquest llibre recupereu o descobriu les cançons de l'Ovidi, no sigueu curts de mires.

dissabte, 14 de juliol del 2007

A les muntanyes sagrades. Xinran

13/07/2007


Hi ha vides tant intenses i tant extraordinàries, aquí com a antònim de habitual , que semblen mentida. Malgrat el que diu l'autora encara em costa creure que sigui veritat. Si hagués estat una novel·la creuria que l'autora s'ha passat i atenta a la versemblança del seu llibre. Tot i això tinc un pòsit que creu que és una narració de ficció. M' agradaria que em contestéssiu pensant si creieu que és veritat o mentida els fets relatats.

Una novel·la sobre la multicultural i com sent dos pobles tant propers
poden ser tant distants.

Consell: per dies que no us faci por deprimir-vos una mica.

dijous, 12 de juliol del 2007

Vida i aventues del cavaller valencià don Pero Maça. Martí de Riquer

12/07/2007



Sempre hi han coses que et sorprenen d'una època. El viatge del protagonista acompanyant a Ramon de Perellós a Irlanda per entrar a la cova de Sant Patrici que està connectada al purgatori és impagable.

Consell: per saber més de viatge al purgatori. Viatge d'en Ramon de Perellós al purgatori de Sant Patrici (Llegendes de l'altra vida. R. Miquel i Planas Barcelona 1914).

Villa y Zapata. Margarita de Orellana

12/07/2007

Primera aproximació, una mica parcial, a dues figues de la revolució mexicana. És curiós veure les fotografies o que Pancho Villa tenia un acord amb els estudies americans per filmar algunes batalles.

No tornarem mai més. Ramon Solsona

12/07/2007

Per què sempre de totes el llibres que t'endús d'una biblioteca, o que t'emportes d'una llibreria, el que dubtaves o no volies agafar resulta el millor? Aquell que llegeixes per semi-obligació és el que et fa disfrutar més? L'altra reflexió, d'aquí uns anys la gent no entendrà el llibre. Per què feien el soldat si no volien? Qui els obligava? Com el pas del temps, ho
canvia tot, fins i tot allò que semblava que no canviaria mai.

Consell: una bona novel·la sobre el pas del temps i d'un món molt proper però ara extingit.

dimecres, 11 de juliol del 2007

El guardimarina Bolitho. Alexander Kent

11/07/2007


M'agraden les sèries de novel·les però sempre tinc un problema amb la primera. És realment així tota la sèrie o anirà millorant al llarg de la sèries. No us estranyeu això passa molt sovint. Puc jutjar totes les característiques amb una novel·la sola? Aquesta per exemple m'ha semblat una mica infantil, les altres seran així?

Consell: si us agraden les novel·les de l'armada britànica millor la sèries de Patrik O'Brian.

Ruta de l'Esquirol. Premià de Dalt

2 hores


Recorregut marcat per la diputació, corresponent al Parc de la Serralada Litoral. S'agafa al final de tot de la pista asfaltada que des de Premià de Dalt va a la Cadira del Bisbe. Igual que altres recorreguts de la diputació trobo que va massa per pistes forestals, sols el tros de Sant Mateu que segueix el GR deixa la pista forestal i és el millor de l'itinerari.. Tret d'una pujada inicial forta la resta de l'excursió és plana o fa baixada. Per fer una passejada de matí.
Enllaça amb una ruta ornitològica.

dilluns, 9 de juliol del 2007

Pujada a la Pena

Menys de dues hores.



He aprofitat el diumenge al matí per fer l'excursió més típica del bosc de Poblet, últimament la veig a totes les guies. Per mi, sempre que dic que vaig a muntanya la primera idea és aquesta excursió. Per dir-ho d'alguna manera és la meva passejada pel bosc. L'hauré fet un munt de vegades, i és la que em serveix per saber com estic de forma. Això va quedar clar patètic, totalment patètic!!

Ara des de fa un any han posat un punt d'informació i han marcat uns itineraris. Allò que sempre m'ha agradat quan vaig a zones que no conec ara em sobra. És la meva muntanya !! no vull que la marquin de dalt a baix, no vull que es converteixin en unes rambles, però en el fons sé que estan fent una bona feina.

En fi pujar des de Poblet pel barranc de l'escolta i baixar pel camí del mata-rucs, al final sense pujar a la Pena. És curiós que malgrat que he pujat moltes vegades encara em falten per descobrir camins i cada cop descobreixo nous racons. Total una passejada de dues hores o menys. Us poso en lila la ruta que vaig seguir el proper dia baixo per la senda de Colom ( em fa vergonya però encara no la conec) i us marco en verd el plataner ajagut que vaig trobar, ben curiós, creixent totalment horitzontal, no té dos troncs són dos plataners independents.


Torna el Tour


Una de les coses que més em va alegrar al tornar a tenir els juliols de festa es poder contemplar les etapes del tour. Sempre he associat els juliols a la filera de ciclistes escalant els Alps o els Pirineus. Aquells ciclistes envoltats de verd i de milers caravanes i espectadors.

Molta gent em pregunta com puc mirar el ciclisme per la televisió que no hi ha cosa més llarga i avorrida. Tota aquesta gent no entén l'esforç que representa el després de cent quilòmetres començar l'ascensió de tres o quatre pics que nosaltres ni tant sols podríem fer ni les primeres rampes. L'èpica del ciclisme i la bestiesa que representa aquest esport.

No hi ha esport que un grup lluiti per objectius tant diferents, i que totes aquestes lluites s'han de saber canalitzar. Els que lluiten per la general, els que lluiten per l'etapa, els que lluiten pel gran premi de la muntanya o d'altres maiots i els que esperen simplement per acabar l'etapa esperant dies més propicis. Tot això es barreja en el ciclisme, totes aquestes lluites les han de considerar els corredors per saber si han de treballar, reservar-se o és el moment de patir i donar-ho tot.

Jo encara m'emocionaré amb aquell fugat que ha fet 150 quilòmetres en solitari i a cinquanta metres es atrapat i mejat pel grup sense contemplacions, o per aquell maiot groc plorat per què se li escapen els competidors en un port i no podrà dormir de groc. O per aquells que es llencen per una meta volant per poder cobrar el premi i ser professional un any més. O pels gregaris que ho donen tot a canvi de ben poca cosa.

Aquest juliol tornaré a asseurem al sofà a contemplar l'èpica del ciclisme.

diumenge, 8 de juliol del 2007

Deixeu estar els nens. Donna Leon

8/07/2006



Quan segueixes un personatge de ficció al llarg del temps sembla que no et podrà sorpendre. Sempre m'han agradat els llibres de Brunetti per passar a Venècia, per la gastronomia o per la seva relació familiar o amb els companys de feina. Però trobava que no m'agrada com investiga o com condueix els casos. Però trobo que en aquest ha millorat, encara que trobo que deixa moltes coses obertes.

Consell: per apassionats de Venècia i dels seus misteris.

El retorn de Voltaire. Martí Domínguez

7/06/2007





Llàstima em pensava per la coberta que el llibre tractaria de si Voltaire és retracta i es confessa o si manté les seves postures filosòfiques fins al final però l'autor ens enganya parlant de la importància de l'escriptura i de la posteritat. Podria haver estat un llibre interessant i es converteix en la simple anècdota de la mort de Volteire.

Consell: per curiosos de la història o de Volteire.

divendres, 6 de juliol del 2007

Ja he acabat les opos!!!

Ja he fet l'últim examen com sempre un deix que podria fer les coses millor o que no acabo de saber mostrar tota la feina que faig. No tinc ganes de pensar-hi més, ni en l'informe de l'inspector, ni en el tema i per descomptat la programació que acabo de defensar i crec que m'ha fet suspendre les oposicions. En fi, ja estan passades. Esgotat i emprenyat.

Història de l'esforçat cavaller Partinobles

6/07/2007



Mai generalitzis t'equivoques a la primera. Si deia que els textos medievals són un conjunt d'històries separades( El cavaller del Lleó), arriba aquest i té un inici, un desenvolupament i un desenllaç que sap tothom. La gràcia del text és que podria ser una novel·la juvenil escrita fa deu anys però en té més de vuit cents. Això si com l'altre no deixa de ser avorridíssim fora de les seves curiositats.

Curiositat: “Va veure llavors, que els cavallers aragonesos i els sicilians combatien contra els espanyols, això és, contra els castellans”. Espanyol com a sinònim de regne de Castellà i independent d'aragonès.

Consell: pel lector jove o per algú interessat en llegir una novel·la del segle XII.

dimecres, 4 de juliol del 2007

El cap perdut de Damasceno Monteiro. Antonio Tabucchi

4/7/2007




A vegades et quedes amb petites anècdotes dels llibres, i no saps perquè. A mi sempre em queden els paisatges i els llocs on passen els fets i m'agrada allò tant ximple de les rutes literàries per racons on han passats els fets d'una novel·la. M'agrada barrejar els lloc reals amb aquells llocs ficticis de la literatura. No sé perquè però ja tinc un altre lloc quan vagi a Portugal. Janas aprop de Lisboa amb la seva església circular i la seva festa gitana. Encara que no tingui cap factor rellevant a la novel·la. Poc a poc m'estic deixant envair per la melangia portuguesa.

Consell: una bona novel·la d'un assesinat des de el punt de vista d'un periodista.

Final de curs

Ja s'ha acabat el curs, les reunions, les sessions d'avaluacions interminables i mal organitzades on les coses més importants sembla que és decideixin a la lleugera. Els cabrejos per les injustícies o les decisions que no comparteixo. Els comiats amb gent que saps que no tornaràs a veure mai més, és així aquesta feina. La inseguretat dels interins, dels suplents i els que tenen plaça provisional per la seva nova destinació i la tranquil·litat i el fins l'any que ve dels que tenen plaça al centre.

Ara és el moment del balanç, del meu balanç personal al llarg de l'any i no deixa de ser el mateix que sempre, potser una mica millor. Hi ha moltes coses que podria fer molt millor i totes relacionades amb la programació, no deixa de ser irònic jo per convicció àcrata a la vida i amant del desordre que valori les aportacions de l'ordre. Com sempre hauré de començar de zero el proper curs, quan seré organitzat amb tota la feina que genero ? I així no caldrà repetir any rere any? Però el curs ja s'ha acabat és el moment d'oblidar i desconnectar de fer tot allò que no podia i esperava a les vacances, però com és que porto tres dies a casa sense fer res?

dimarts, 3 de juliol del 2007

El cavaller del lleó. Chrétien de Troyes

3/07/2007



Sempre és curiós llegir textos d'altres cultures o d'altres èpoques. Així descobreixes que hi ha moltes formes de narrativa o de textos, molts més dels que normalment penses. Així veus que les novel·les medievals són un calaix de sastre on hi cap tot. Aquest podria ser una successió de diverses històries amb un fil conductor ben prim, més sembla que està pensada per llegir un tros, una aventura, cada nit a la vora del foc.

Consell: ben avorrit, hi ha moltes millors lectures però si penses que durant 800 anys ha estat la lectura de divertimento té la seva gràcia.