diumenge, 27 de febrer del 2011

Premià-Badalona

1 hora

Després d'una pila d'anys de tenir-ho en ment, al final ho hem fet. Hem aprofitat que es pot anar de Barcelona fins a Cabrera de Mar en bicicleta per fer una pedalada familiar. Com sempre molts mesos pensant-ho abans de fer-ho i després triem el dia que hem d'anar a corre-cuita perquè tenim un dinar familiar. Som així, ja m'estic acostumant.

Com que ens discutíem des de on es pot començar a pedalar hem decidit anat fins a Premià en tren i no espifiar-la, cosa en què també som experts. A l'arribar a Badalona ens hem aturat a fer el vermut a la Rambla. Encara que vagis en bici, els diumenges són els diumenges. I quan ja estàvem convençuts de tornar hem hagut d'agafar el tren perquè el temps se'ns tirava a sobre, un altre cop com sempre.

Ara només ens falta que algú ens expliqui un camí que no sigui la carretera per acostar-nos des de Mataró fins a Cabrera i poder prescindir del tren.

dimecres, 23 de febrer del 2011

La mort d'Ivan Iltix. Lleó Tolstoi




Els bons autors et fan entrar a l'atmosfera que ells volen crear i et condueixen per on ells volen. I naturalment aquest és un gran autor. Acabes coneixent perfectament el seu personatge.

Sinopsis:
El títol ho diu tot. L'agonia i la mort d'Ivan Ilitx.

diumenge, 20 de febrer del 2011

Em diverteixo a l'aula?

Cap de setmana ocupat per les jornades de Geogebra. Quin vici és aquest programa! I quines coses més increïbles que es poden fer, i quines s'arribaran a poder fer! Doncs enmig d'una conferència sobre les animacions en Geogebra de Gaetano di Caprio en va presentar una titulada Mathematical walk, que ajuda als alumnes a entendre el concepte de funció i de tangent. Doncs quan l'estava presentant es va preguntar: Realment això serveix d'alguna cosa? I va respondre. No ho sé, però m'ha divertit. I un professor que s'ha divertit és molt millor professor pels seus alumnes.

Em va venir present que fa unes setmanes vam passar una enquesta que contenia aquesta mateixa pregunta a l'aula i molts alumnes van respondre que creien que no. Així que vaig fer el viatge de tornada fins a Mataró amb aquesta qüestió ballant-me pel cap i amb una determinació clara: Vull divertir-me encara molt més a l'aula.

PD: Si voleu saber de què va la cosa us deixo l'enllaç d'una vídeo de l'animació però això no és res comparat amb jugar amb l'applet i el programa.

Mathematical walk

dissabte, 19 de febrer del 2011

Música per camaleons. Truman Capote



M'agrada llegir Capote, però sols de tant en tant. Massa m'embafa, per això he trigat més de quatre mesos a llegir aquest llibre de relats. No ho sé, la barreja d'elements massa “posh” pel meu gust amb els criminals més aberrants em descentra. I també em semblen les històries poc creïbles. Encara que com he dit al principi m'agrada, però no em crec les històries. La novel·la curta, Taüts tallats a mà, el millor del llibre pel meu gust. En fi Truman Capote.

Sinopsis: una novel·la curta ajuntada amb petits relats. On poden aparèixer criminals en sèrie en alguns relats o els elements més elitistes de Hollywood en d' altres.

dimarts, 8 de febrer del 2011

Les històries naturals. Joan Perucho


Al principi no m'ha agradat gaire. L'he trobat una mica massa prim, pla, fàcil com si fos una novel·la d'adolescents, juvenil amb personatges sense profunditat. Però després quan l'he agafat amb ganes de passar l'estona m'ha entretingut.

Sinopsis: En plena guerra carlina, un naturalista haurà de perseguir la llegenda d'un vampir que senyoreja Pratdip.

Folgueroles-Salt de la minyona-Castell de Sant llorenç

4h ?

Segona caminada capgrossa que anem aquest any i per ara la més participativa, érem vint·i·quatre. Per ser una caminada capgrossa, ens ho prenem amb calma i sortim vora dels deu de Folgueroles. Ens acostem al Salt de la minyona i després al castell de Sant Llorenç, per tornar a dinar tard al poble. El millor de tot quan els propietaris del castell ens el deixen visitar, tota una sorpresa.


Sortint de Folgueroles.

Diríem una excursió plàcida si no fos per les clapes de neu glaçades que ens feien relliscar de tant en tant. La Mar aprofitava aquestes relliscades i quan baixàvem algun lloc empinat per fer-se una fart de riure. Una bona sortida.
Castell de Sant Llorenç.

divendres, 4 de febrer del 2011

Vimbodí a Les històries naturals de Perucho

Jo que pensava que els meus pares havien nascut en un poble mig perdut entre Lleida i Tarragona. I ara resulta que és el centre de la cultura catalana! Si fa una setmana descobreixo que serveix com a títol d'una obra del Nacional. Aquest dies, que estic llegint Les històries naturals del Joan Perucho, em trobo la següent frase “El príncep Lichnowsky, que vaquejava als afores de Vimbodí...” dues referències en una setmana!

El que em ve a la ment és: Què feia a les afores de Vimbodí un capità carlí?, l'únic poble liberal de tota la Conca. Acabava de saquejar-lo? O preparava alguna cosa? Em sembla que em quedaré amb les ganes de saber-ho.

Sempre fa gràcia veure referències encara que siguin d'esquitllevi i totalment intranscendent.