divendres, 30 de juliol del 2010

Botxan. Sôseki Natsume



Una d'aquelles novel·les curtes que et fan somriure.

Sinopsis: un ingenu botxan (senyoret) de la capital és enviat a fer de professor a una remota provincia del Japó. Un nouvingut que no sap adaptar-se a alumnes ni companys.

diumenge, 25 de juliol del 2010

Fi. David Monteagudo.



L'autor aconsegueix crear molt bé el clima d'angoixa i de tensió que envolta el grup i la por dels fenòmens que succeeixen. Però en llibres d'aquest estil el final del llibre és la clau de tot. I jo he decidit que si tenia un dels dos finals que m'imaginava era una solució massa fàcil per l'autor. I lamentablement en té un dels dos que havia suposat.

Sinopsis:
Un grup d'amics que han perdut el contacte fa molt de temps decideixen tornar-se a reunir. Un fet ocorregut fa molts anys els envolta i angoixa i més quan comencen a succeir fets molt estranys al seu voltant.

dissabte, 24 de juliol del 2010

Maletes perdudes. Jordi Puntí



Una petita referència castellera incorrecta o millor dit agafada en pinces, totalment intranscendent, i sense importància en el text; me'l va fer seguir una mica de gairell. Però el fet que en un altre capítol, una altra referència totalment intranscendent, tractés a la Gauche Divine com a fills de papá, m'hi va reconciliar. És curiós, com petits elements que no arriben ni a secundaris en una narració et facin conciliar-te o enemistar-te amb aquest. Per cert molt bon llibre i recomanable.

Sinopsis: En Chistof, en Chistophe, en Chistopher i en Cristòfol descobriran que són germanastres. La recerca del seu pare transportista desaparegut fa molts anys endarrera i la recerca dels misteris que envolten el seu pare.

diumenge, 18 de juliol del 2010

La dona de verd. Arnaldur Indridason


Fa temps que he sentit a parlar d'aquest autor de novel·la negra islandès i en tenia curiositat. Al veure que en Xavier Moret recomanava aquest títol no en vaig dubtar. Realment ha valgut la pena. He trobat certes claus o construccions de la novel·la ben aconseguits per no descabdellar la trama abans de temps. Això sí, la vida familiar desestructurada de l'inspector, que m'havien parlat, no t'anima gaire.

Sinopsis: la construcció d'un nou barri a Reykjavic porta l'aparició d'un cos. De forma paral·lela l'inspector rep una trucada interrompuda de la seva filla drogadicta. Tot això portarà a indagar a la vida d'Islàndia dels anys quaranta.

diumenge, 11 de juliol del 2010

No ens vam poder manifestar. No hi cabíem!


Intentant entrar a la confluència de València i Passeig de Gràcia.

Gran Via de les Corts catalanes.

dimarts, 6 de juliol del 2010

Una part del tot. Steve Toltzmh


Em vaig deixar enganyar. La solapa i la faixeta del llibre deien: un llibre divertit, d'humor irreverent... la veritat no he trobat res de tot això. Un llibre trist, avorrit i sense suc. No sé perquè m'he entestat a acabar-lo. Em fa ràbia pensar en tots els llibres interessants que hauria pogut llegir en aquest mesos que m'he quedat encallat en aquest.
Sinopsis: ara que per fi l'he acabat em fa mandra fins i tot fer això.

diumenge, 4 de juliol del 2010

La Mar al mar.

Al final va arribar el dia! La Mar ha conegut el mar. Al costat de les ruïnes d'Empúries, al port romà. La Mar va tenir el seu primer dia de platja (més aviat horeta curta). Es va banyar, va xapotejar, saltar i riure dins l'aigua gelada. Va fer castells de sorra a la platja i al final es va menjar una galeta totalment enfarinada de sorra, que feia rac-rac al menjar-se-la.

Quatre dies a l'Empordà

He aprofitat els primers quatre dies de vacances. Fals, de formació per escapar-me a l'Empordà. Tenia ganes d'una desconnexió ràpida i efectiva de l'institut. És curiós m'adono que he escrit poc de l'Ies aquest curs encara que n'he tingut motius de sobres. Ja no estic en pràctiques ara ja sóc funcionari. L'inspector em va donar el seu apte a la visita, però el fet que coincidís amb una de les meves pitjors classes del curs i una petita crisis professional, qui no s'ha plantejat mai això de la docència? No va ajudar gaire a alegrar-me el dia. També ha estat un any rar, malgrat els quatre mesos de permís se m'ha fet llarg, llarg...i m'adono que he estat més rondinaire i queixós que mai. Això l'any que ve s'ha de canviar. No vaig poder mantenir la meva tradició d'una capbussada a Llavaneres l'últim dia de classes com tampoc tantes altres coses, havia de tornar ràpid a casa a cuidar de la Mar. Així que més que un any dur, un any rar adaptant-me als canvis.

Encara tinc la sensació per això que demà haig d'anar a l'Ies.