divendres, 24 de gener del 2014

Tants caps, tants relats.



Sempre m’ha espantat que en el fons comentem les mateixes pel·lícules, programes de televisió o obres de teatre. En el fons és normal, perquè tampoc no hi ha molta varietat. Però el que realment m’espanta és quan m’adono que tots llegim els mateixos llibres, això m’espanta de debó. M’ha vingut al cap aquesta reflexió recurrent perquè l’altre dia llegint un bloc de llibres, l’autor comentava que ara que s’havia llençat a la lectura, ara estava al corrent de tots els comentaris o refleccions sobre els llibres. Fet que a mi m’espanta. Estar al dia de les novetats? Dels llibres bons? Què ha passat en els llibres obligats de l’any passat? I els clàssics? Què en un mercat amb milers de novetats acabem llegint el mateix m’espanta. Quin és el secret mecanisme que fa que tots llegim el mateix? Tant condicionats estem?

Per cert l’últim llibre que m’he comprat és L’altra de Marta Rojals. Un d’aquest llibres que comentarà tothom i fa temps que tothom espera. Contradicció? Cap ni una. Anar sempre al revés de la gent tambés és estar condicionat per la gent. I per què no l’haig de comprar si amb el primer vaig xalar com un animal?