dimarts, 28 de juny del 2011
La part que ens toca. Frederic Manning
Novel·la de ficció d'un participant a la Gran Guerra, per tant podria ser veritat tot el que s'hi narra. Encara que no fa cap apologia de la guerra, tampoc la critica amb gran vehemència. Uns soldats que malgrat consideren que és injust la seva situació i que hi ha gent que s'aprofita. Ho assumeixen com “La part que els toca.” Sincerament, em va agradar més La Por.
Sinopsis: Després d'unes ofensives a la batalla de Somme, uns soldats anglesos són enviats a segona línia per recuperar forces i poder tornar al front. La vida quotidiana d'uns soldats que han assumit com a natural la guerra i les seves circumstàncies.
dimarts, 21 de juny del 2011
Adéu a Parpers?
Ja fa cinc anys que travesso cada dia el túnel de Parpers per anar a treballar. Cinc anys que treballo al Vallès Oriental, comarca que desconeixia pràcticament del tot abans de treballar-hi i la qual m'ha sorprès. Déu n'hi do la quantitat de massa forestal que conserva i la proximitat que té a les poblacions. Però ara que haig de triar destí pels propers anys intentaré apropar-me a casa. Intentaré treballar al Maresme.
M'ha costat prendre la decisió perquè en aquest centre estic bé però l'esperança de proximitat ha decidit. Tindré sort? On em tocarà? La he cagada simplement? Diré adéu a Parpers? Ja ho veurem.
Per cert dies pesats a l'Ies, sense alumnes amb un munt de feina de memòries i de reunions absurdes. Les hores es fan llargues, llargues.
M'ha costat prendre la decisió perquè en aquest centre estic bé però l'esperança de proximitat ha decidit. Tindré sort? On em tocarà? La he cagada simplement? Diré adéu a Parpers? Ja ho veurem.
Per cert dies pesats a l'Ies, sense alumnes amb un munt de feina de memòries i de reunions absurdes. Les hores es fan llargues, llargues.
dilluns, 20 de juny del 2011
divendres, 17 de juny del 2011
III Concurs fotogràfic "Tinc pardalets al cap"
No tinc perdó. Ja tenia els premis del segon concurs empaquetats i preparats per enviar cap a Reus, i llavors van arribar l'Arnot i la Georgia i els vaig convidar a menjar un premi. I el segon els hi vaig donar a l'aeroport per a la tornada a Bèlgica. Decidit a tornar a la Riffacli i a Can Graupera a buscar més premis em vaig oblidar de fer-ho. Fins que m'he adonat que ja són dates de convocar el tercer concurs.
Ara que ja he enviat els premis em veig amb cor de convocar el III Concurs fotogràfic " Tinc pardalets al cap". Aquest any fotografies d'ocells al vol.
Apa que hi hagi sort!
dijous, 16 de juny del 2011
Via verda: Olot-Girona
5h?
Després de gairebé un any de tenir la idea, aconseguim fer la nostra primera via verda.
Entre una cosa i una altra sortim d'Olot a les 11:00 hores i comencem el camí que ens ha de portar a Girona abans de les cinc de la tarda (sortida del bus). Descobreixo al cap de poc que el plat mitjà em dóna problemes i haig de fer la pujada al coll amb el plat i pinyó petit, una combinació estranya. Després del coll arriba la part més bonica i la part amb més pendent de baixada. Ens aturem a dinar de presa a Amer i descobrim que hem d'anar contra-rellotge per arribar a temps a Girona. El fet que la segona part de la via l'hem de fer a corre-cuita i que passi la majoria del temps al costat de la carretera ens fa que no ens agradi tant com la primera. Els nens per això s'han portat de conya.
Després de gairebé un any de tenir la idea, aconseguim fer la nostra primera via verda.
Entre una cosa i una altra sortim d'Olot a les 11:00 hores i comencem el camí que ens ha de portar a Girona abans de les cinc de la tarda (sortida del bus). Descobreixo al cap de poc que el plat mitjà em dóna problemes i haig de fer la pujada al coll amb el plat i pinyó petit, una combinació estranya. Després del coll arriba la part més bonica i la part amb més pendent de baixada. Ens aturem a dinar de presa a Amer i descobrim que hem d'anar contra-rellotge per arribar a temps a Girona. El fet que la segona part de la via l'hem de fer a corre-cuita i que passi la majoria del temps al costat de la carretera ens fa que no ens agradi tant com la primera. Els nens per això s'han portat de conya.
dimecres, 15 de juny del 2011
Sant Privat d'en Bas-?
Ens acostem a la vall d'en Bas i volem arribar-nos al Salt de Sallent des de Sant Privat d'en Bas. El salt es veu des de lluny ben carregat, les pluges han estat profitoses. El que no contem és que no ens atrevim a travessar la riera sobretot portant els nanos a l'esquena. Així que fem mitja volta i berenem a la zona de pícnic. Això sí, l'Arnau i la Mar aprofiten per baixar per la pista caminant.
Una altra excursió que queda a la col·lecció de pendents.
Una escapada a la Garrotxa
Aprofitant que teníem ganes de fer la Via verda Olot-Girona, ho allarguem per passar un cap de setmana de tres dies a la Garrotxa en companyia de l'Arnau, l'Elena i el Jordi. Al final una mica passat per aigua, encara que només ens va espatllar el dilluns. Una bona escapada per desconnectar i agafar forces pel final de curs.
La primera volta que la Mar va de càmping, a repetir en el futur.
dijous, 9 de juny del 2011
Necessito un mappy-nen
Ho havíem intentat evitar al màxim, però al final ha arribat l'inevitable. Al final la Mar ha pujat als llits elàstics i als cavallets de la plaça Santa Anna. Un altre lloc de Mataró que a partir d'ara s'haurà d'evitar. Ja n'hi han uns quants: el parc infantil de les Tereses i els de la plaça de les muralles... A més de tots els dofins,cavalls,cotxes i motos que hi ha a les portes de les botigues i dels bars per fer pujar la canalla. Qualsevol descuit pot produir un retard de més de mitja hora.
Naturalment la Mar ja no vol anar cotxet sinó caminant als llocs però sempre en sentit de baixada del carrer. Així que urgentment necessito un mappy que em dissenyi recorreguts entre dos llocs, sempre de baixada i evitant tots els parcs infantils! O que em perdoneu per arribar sempre tard .
Naturalment la Mar ja no vol anar cotxet sinó caminant als llocs però sempre en sentit de baixada del carrer. Així que urgentment necessito un mappy que em dissenyi recorreguts entre dos llocs, sempre de baixada i evitant tots els parcs infantils! O que em perdoneu per arribar sempre tard .
dimarts, 7 de juny del 2011
Piulades i miols.
dijous, 2 de juny del 2011
La promesa. Friedrich Dürrenmatt
dimecres, 1 de juny del 2011
Cargol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)