dilluns, 28 de març del 2011

Don Juan. Memoria amarga de mi.



Hi havia una maledicció amb aquest espectacle. Quan el feien a Barcelona em vaig posar malalt i a Mataró perdem les entrades. Per sort posant cara de pena ens deixen entrar. Sort, feia temps que no podia anar a veure titelles per adults.

L'espectacle ens agrada. Sobretot en l'aspecte tècnic ( il·luminació, titelles, escenografia...) Encara que el text et deixa amb la sensació que podrien haver tret més suc a la història. Don Juan Tenorio moribund en un convent conversa amb un monjo que mai ha sortit del convent sobre la vida mundana de la qual no es retracta i li incita a viure-la. Un bon espectacle.

dilluns, 21 de març del 2011

La proporción áurea. Fernando Corbalán



El tema del llibre no m'atrau massa. No em sento massa interessat pel número d'or i la seva relació amb l'art, així que em feia una mica de recança. Però sí que he vist que estava associat a dos temes que m'interessen molt: la successió de Fibonacci i els fractals. I el que m'atreu de les Matemàtiques, la seva relació amb la natura.

Sinopsis: un treball divulgatiu del nombre d'or.

diumenge, 20 de març del 2011

4t aniversari del bloc

Se m'havia passat per alt! Fa vuit dies va ser el quart aniversari del bloc. Quatre anys amb 541 entrades no està malament. Unes dues entrades per setmana. Estic content el bloc comença a servir pel que volia. Quin dia vaig fer aquella excursió? Quin era aquell llibre que vaig llegir sobre...? Per això el meu afany enciclopèdic sobre tot el que faig. Dels bons propòsits del bloc: el de millorar els continguts estic passota. El bloc va fent. Ara més i ara menys i ara per ara ja estic content amb això.

El que no estic gens content és dels seus dos fills. Un meu i l'altre adoptat amb un company. Els blocs sobre ocells. o espabilo, o es moren!

Cosmocaixa

Avui ens hem escapat a Barcelona, al Museu de la Ciència. Al arribar hem tingut una bona notícia i dolenta alhora. Hem descobert que avui era dia de portes obertes: Bé. La meitat de Barcelona i totes les seves criatures també ho sabien: Malament.
La Mar estava una mica pesada. S'ha adormit al cotxe i no li ha agradat que la despertéssim. Així que no em pogut fer una visita molt extensa. Ja hi tornarem, cap problema.

Al final m'he entretingut mirant les fórmules de l'entrada. L'equació d'ones d'Schrödinger, les transformacions de Lorentz... fòrmules que vaig treballar durant hores i hores a la carrera i ara amb prou feines les sabria escriure. Què ràpid és perd el que no utilitzes!

Al bosc inundat.

dissabte, 19 de març del 2011

Això sembla el paradís! John Cheever


Per mi una història mal lligada. No acabo d'entendre els girs de l'autor i les anades i vingudes de la novel·la. Quina és la història principal, i quines les secundàries. Encara que al principi aparentment sembla molt clar.

Sinopsis:
Un home gran retorna al poble i descobreix que la llacuna que fa servir per patinar s'ha convertit en un abocador.

dilluns, 14 de març del 2011

L'hort dels cirerers.

Potser estic en una fase barrufet rondinaire, però el que per molts és l'espectacle de l'any. No em va acabar de convèncer. Ni el text, ni els actors i especialment com estava plantejada l'obra: els talls, les músiques escollides... El planteig de l'obra, en definitiva. Tampoc és que fos un desastre però per un cop que puc anar al teatre m'esperava alguna cosa més. Em fi no em barrufa...

diumenge, 6 de març del 2011

Dorres-Bell-lloc

1h 35'

Poc després de desviar-nos del camí directe.

Tornem a fer una de les nostres excursions clàssiques, pujar al santuari de Benlloc. Però aquesta vegada decidim fer la volta sencera, evitar la drecera i pujar pel coll de Juel. La veritat ha valgut la pena. Primer per fer una volta circular, segon perquè el camí a través del bosc és preciós. I d'altra banda la nevada d'ahir, fa que el tros de camí desconegut estigui tot nevat, però només dos dits, que ho emblanquina tot però que no ens impedeix fer l'excursió. Una bona passejada i una magnífica vista de la Cerdanya, el Carlit, el Puigmal,la Molina i el Cadí.



El camí del coll de Juel fins al santuari.


Santuari de Bell-lloc

Una breve historia de casi todo. Bill Bryson



Una obra de divulgació científica molt ben escrita i amena. Sobretot el més curiós encara que anecdòtic: les biografies dels grans científics. La veritat no sé qui és més estrany o grillat de tots.
Encara que al llibre és parli de física, astronomia, química i moltes ciències. Segons el meu parer és un llibre que vol explicar la vida i com és que hem arribat fins aquí. Per això ha d'explicar com és l'univers, la terra i tots els condicionats de la vida.

Sinopsis: Assaig de divulgació científica. I sobretot explicar les dificultats i la precarietat i la multitud de condicionats que s'han de donar perquè existeixi la vida.

Dijous de setmana blanca

Avui, però en a la pràctica tota aquesta setmana, era el dia dedicat a la lectura i l'escriptura. Tenia previst endur-me per rellegir-me un dels títols que més m'ha impressionat i que era adient per emportar-me als Ports: Camí de Sirga. El primer llibre on vaig descobrir què era això d'escriure. Vaig adonar-me que cada paraula, cada signe de puntuació, cada paràgraf estava estudiat, pensat i escrit amb una finalitat. Vaig adonar-me que un llibre amb aquella gran quantitat de salts temporals i que no et perdies en cap moment, havia d'estar molt i molt treballat i pensat.

Cada cop tinc més clar que el meu problema en escriure és que no sé llegir. Devoro els llibres que m'interessen, llegeixo en diagonal i sense fixar-me. Així que quan rellegeixo els post que he escrit, sempre escrits a corre-cuita, em fa una mica de vergonya. Al final com sempre que me'n vaig per quatre dies m'he endut uns cinc llibres encara que naturalment sols he llegit un. El que em van recomanar a últim moment i he devorat, quan era un llibre per anar llegint capítol a capítol o intercalar amb altres lectures. Ho sigui que continuo igual, però és que era tant bo!

Dimecres de setmana blanca

Ha costat, però al final ha arribat el moment. Ja tinc la casa endreçada, hem dinat i la Mar està fent la migdiada. Ho sigui que tinc una estona per a mi i relaxar-me. Acabo de d'agrair aquest fet prenent-me un tallat al pati. Mirant com passen els núvols i escoltant un corb solitari que va donant voltes i emprenyant a tots.

Avui segurament m'hagués acostat a Morella i potser a Catí on no hi he estat mai i d'on era el meu avi. Així que avui tocava turisme i viatjar com l'afició del dia. Avui, com que em puc moure molt, he decidit que seria el dia de la Mar. Hem anant al bosc a buscar fulles, ens hem estat l'estona que ha volgut als gronxadors ( i realment pot ser molta estona). Hem estat molta estona al tobogan (si li hagués deixat tota l'estona que hagués volgut encara hi seria). I finalment hem estat passejant pel llac de Puigcerdà. Entremig de tot això m'ha demanat un descans per fer una crep de pernil i formatge i jo no he tingut més remei que fer-ho. Si ho demana què puc fer?

Aquest vespre arribaran els meus sogres i els meus nebots (ara enteneu perquè havia d'endreçar la casa, no?).La Mar s'ho passarà de conya jugant i perseguint els seus cosins. Serà el regal ideal per acabar de celebrar el seu dia.

Urús-Font de Llebrera.

1h 30´ segons la guia.

A vegades tinc en ment que anar d'excursió amb la Mar és que enlloc d'anar amb una motxilla amb l'esmorzar i una ampolla d'aigua vas amb 12 quilos a l'esquena. Mentida tot és un xic més complicat, has d'estar decidit a canviar el xip o renunciar a l'excursió i reconec que a mi em costa. No ho dic per avui, però avui m'he adonat que has d'estar disposat a quedar-te en una clariana i jugar amb pedres i fulles i mirar el paisatge. I la passejada per un altre dia.

Hem sortit d' Úrus per fer un tros del camí que va fins a Coll de Jou. Anar fins a la Roca d'Urús o la font de la Llebrera, segons les ganes. Camí marcat, ja que segueix el PR-C-126. Sortim del poble i comença una d'aquelles pujades que t'agafen mig adormit i t'aplanen. S'ha fet feixuga esperant el tros de camí pla a l'arribar al collet de Jovell . A mitja pujada la Mar s'ha començat a queixar i hem fet una parada tot mirant el paisatge. S'acaba l'excursió? No, només una parada per menjar una galeta i continuar grimpant. El tros pla s'ha fet agradable, tot i les plaques de gel que s'havien de passar amb cura. El camí per mig d'una pineda de pi roig és molt agradable. Al final certs passos m'han portat de forma instantània als Ports a les Gúbies del Parrisal, una de les excursions més boniques que he fet i que potser avui estaria repetint ( La veritat ho havia pensat però el proper cop que hi torni m'agradaria anar per entremig de les Gúbies i potser ara fa un xic de fred per mullar-se, així que tenia altres opcions). També he recordat aquell parell d'alzines davant d'un mas abandonat al barranc de l'Espasa.

A la tornada han començat els problemes. La Mar s'ha començat a queixar. Sort que només han estat cinc minuts i s'ha adormit ( A vegades li costa reconèixer que té son i s'hi resisteix) però en algun moment m'ha donat la impressió que seria tota la tornada. Ha estat poca estona però he pres una determinació: No tornaré a sortir d'excursió sol amb ella. Primera perquè si vas dos i li passa alguna cosa és molt fàcil donar-li el xumet o un tros de pa o dir-li alguna cosa i si vas sol l'has de baixar-la amb tot l'enrenou que suposa. Segona ja sé que a la muntanya no s'ha d'anar sol. Jo hi vaig, sóc gran i assumeixo els meus riscos i les seves conseqüències. Però la Mar no pot decidir per ella i no em sembla ètic que jo decideixi pels dos.

Dilluns de setmana blanca

Dilluns de setmana blanca, segons els meus càlculs hauria d'estar en una habitació a Calaceit després de passar tot el dia al Delta de l'Ebre. Això segons els meus plans, a la pràctica estic una mica més al nord, a la Cerdanya, a la casa dels meus sogres. Però els plans canvien o te'ls fan canviar com en aquest cas. Segons els meus plans la Mar estaria anant a l'escola-bressol però el divendres ens van dir que al final ells també feien setmana blanca. Així que estic a la Cerdanya acompanyat, no em queixo, és bona companyia. Però ja havia fet plans, per un cop d'anar a la meva. Així si al Nadal deixava per una altre cop el Montsant aquest cop deixo per una altra oportunitat els Ports. Espero que les Gúbies del Parrisal, Les Roques de Sant Benet o Morella no es belluguin i tingui una altra oportunitat d'anar-hi o repetir anteriors visites.

Feia ja unes setmanes que ho tenia plantejat i m'havia reservat un dia a cadascuna de les meves aficions, avui em tocava ocells al Delta. Tampoc no puc anar a Vimbodí; ja és mala sort que després de vint anys els meus pares s'hagin decidit a fer obres per aquestes dates. Per això sóc aquí dalt.

No ho sé, ja fa temps que tenia ganes de passar uns quants dies sol i anant a la meva. Digueu-me egoista, sí una mica, però en tenia ganes. Ara la Mar s'acaba d'adormir. Jo estic davant la llar de foc amb la ràdio de fons decidint que faig: Obro un dels llibres que m'he emportat? Escric un dels post que tinc en ment des de fa unes setmanes? Em miro quina caminada podem fer demà? O netejo els fogons, on per segon cop avui se m'ha sobreeixit la llet? Simplement d'això és el que en tenia ganes. La llàstima és que demà-passat puguen els meus sogres amb els dos cosins de la Mar. Què s'ha de fer per estar uns dies sol ?