dijous, 28 d’abril del 2011

Lisboa: Alta i Chiado.



A la tarda agafem un elevador per pujar a l'Alta. Un barri popular que recorda per ambient a Gràcia de fa uns anys ( ambient popular i bars). Al costat del qual hi ha el petit barri de Chiado, una espècie de Passeig de Gràcia, per les botigues, ambient i les cafeteries. Ha estat una de les distraccions del viatge comparar barris i ambients amb els coneguts de Barcelona.

dimecres, 27 d’abril del 2011

Un ós panda al pas zebra. Roc Casagran



Segona novel·la que escriu Roc Casagran i segona novel·la seva que llegeixo (és el llibre de Sant Jordi) i la segona bona com la primera. Es nota que l'autor és poeta en com cuida les imatges i les paraules. Una bona elecció.

Sinopsis: En Baljo és un gambià que que té el futur una mica negre. La Blanca és una noia de Sabadell que busca un futur a la seva vida. I hi ha un ós panda (blanc i negre) que somia en creuar un pas zebra ( blanc i negre).

dimarts, 26 d’abril del 2011

Lisboa: Belem

Aprofitem el matí del segon dia per acostar-nos al barri de Belem. Em fa especial il·lusió anar-hi. De petit devorava una enciclopèdia d'història universal que tenia dues grans fotografies en el capítol de l'època dels descobriments: una de la Torre de Belem i una altra del monument al descobridors. Potser vaig llegir els sis volums unes vint vegades ( per què he acabat fent física i no història?).

Agafem el tramvia 15 a la Plaça del Comerç. Un dels errors que fem! A la plaça de Figueira haguéssim pogut seure i ara hem d'anar una bona estona com a sardines. I això que ho hem estat discutint bona estona! I teníem les dues parades igual d'aprop!

Passegem per Belem: Monestir dels Jerònims, monument als descobridors i Torre de Belem. Al monestir no entrem. Hi ha una cua de més d'una hora i amb la Mar ni ens ho plantegem. Això sí, entrem a l'església, és preciosa.





I llavors anem a menjar Pastéis de Belém. Surt a totes les guies i és el més típic de Lisboa. Em quedo garratibat. La gent fent fotos als cambrers, a les guerres on surt el nom, fent-se una foto fent una mossegada a un pastís a l'entrada de la cafeteria-pastisseria. Estem bojos? Això sí, els pastissos estan de mort.

divendres, 22 d’abril del 2011

Lisboa: Baixa



Aprofitem la tarda per passejar pel barri de la Baixa. Quina diferència amb el matí! És com si Nàpols i Viena estiguin separades per dos carrers (agosarat comentari quan no he estat a cap d'aquestes dues ciutats). S'agraeix els carrers plans i no haver d'arrossegar el cotxet costa amunt o baixar-lo per escales a pes. Aprofitem la tarda perquè la Mar corri per les places i es desfogui una mica.

Lisboa: Alfama


Comencen el primer matí lisboeta fent una passejada per l'Alfama. Perdent-nos pels seus carrers i visitant el castell de Sant Jordi. La Lisboa més antiga de carrers estrets, pujades i baixades i ambient popular.

Agafem el famós tramvia 28 per pujar fins a l'Alfama, sembla un secret d'estat esbrinar per quins carrers en concret passa. L'agafem al tram més famós, aquell que passa per carrers tant estrets a tocar de les cases. Llàstima que sempre vagi a rebentar de gent!

Aprofitem per parar-nos a un parell de miradors,visitar el castell de la ciutat i entrar a la catedral. Tenim sort, malgrat la previsió deia que plouria tot el matí, sols ens hem d'aturar un parell de cops a que s'aturi la pluja.







dijous, 14 d’abril del 2011

Què en queda del 14 d'abril?



La plaça, aquella plaça mig buida, on Macià va dir aquelles boniques paraules. Aquella plaça plena a vessar un quart d'hora més tard, on Macià va repetir la seva proclama i la gent va esclatar en un deliri d'esperança, de canvi. Avui la plaça era plena de professors, metges, infermers...de funcionaris cridant per mantenir la qualitat dels serveis públics.

Estic cansat, sense ganes d'escriure. Venen temps durs per la gent d'esquerres, venen temps de lluita per al sector públic. Espero que els meus alumnes puguin guanyar-se un futur millor que els seus pares gràcies al seu esforç. Espero que els hi deixin tenir la oportunitat de fer-ho. Hi tenen dret.

dimarts, 12 d’abril del 2011

Enveja sana, o no.

Avui la Roser necessitava el cotxe. Així que aprofitant que no tenia tarda hem quedat per dinar i he canviat cotxe per bicicleta. La Roser pot anar a treballar en bicicleta fent el passeig marítim de punta a punta. Avui ho he fet jo, quina enveja! Ni el fet de deixar-me la clau alen i anar amb el cul a terra; ni el 700 gr que m'he engreixat la última setmana ( Ai! La calçotada de dissabte!) No m'ha privat de pensar: quina enveja! Just el dia que m'han dit que els meus 7,5426 punts no són suficients per donar-me una plaça definitiva. Avui que he fet els habituals vint quilòmetres d'anada i els altres vint quilòmetres de tornada. Avui havia de fer aquesta passejada. En fi, quina enveja. No podrien donar-me un centre on pogués anar en bicicleta? O més proper?

( Vaig prometre que per escarni si m'engreixo ho hauria de publicar i dir la quantitat. Ha quedat prou amagat? Ara l'amagaré sota un post ja fet).

Últim comentari: sense voler ( només faltaria) he configurat el corrector lingüístic en bosnià. I el títol del post és correcte. Què deu voler dir Enveja sana, o no en bosnià?

dilluns, 11 d’abril del 2011

Indigneu-vos. Stéphane Hessel


Petit pamflet que crida als joves a indignar-se amb el món actual i en conseqüència a lluitar per canviar-lo i millorar-lo. Crida d'un vell militant anti-nazi en contra de la indiferència. Potser els motius no són tant clars com a l'època de l nazisme però existeixen.

Sinopsis: Si mires, trobaràs motius per indignar-te i en conseqüència per moure't per aquest món.

divendres, 8 d’abril del 2011

Asesinatos matemáticos. Claudi Alsina



Realment pensava que estaria millor i sobretot que en podria extreure més coses pels meus alumnes.

Sinopsis: Recull d'errors matemàtics de tots tipus recollits per l'autor.

diumenge, 3 d’abril del 2011

Bellcaire d'Empordà-Castell de Montgrí

4h ?
Tercera caminada capgrossa que anem aquest any. Sortim de Bellcaire enmig de la boira, qui diria que acabarem el dia tots cremats pel sol! L'aigua de la boira fa que les teles d'aranya es vegin molt.N'hi ha un munt, quantes coses deixem de veure per no fixar-nos.


De bon principi ja veiem el nostre objectiu, el castell de Montgrí. El camí és un tranquil puja i baixa carenant per anar a buscar el turó del castell. El romaní florit, la calor i les primeres orenetes i ballesters observats ens demostren que ja estem a la primavera.
Tornem per la vall i ens acostem a l'ermita de Santa Caterina, la que va inspirar a Caterina Albert ( Víctor Català) a escriure Solitud, per dinar.