dimecres, 28 de setembre del 2011

Noruega: Gaupne-Stryn

Tornem a anar cap al nord i canviem de fiord, deixem els últims braços del Sognefiord per acostar-nos al Nordfjord. És espectacular com el color de l'aigua a cada fiord pot canviar tant. Aquest cop, ens acostem a la muntanya, al terreny de les glaceres. Naturalment anem a visitar la glacera més gran d'Europa, a Noruega no podia ser d'altra forma. Anem a la glacera de Jastedalsbreen.

Ens plovisqueja tot el dia i fins a l'últim moment no ens decidim a intentar acostar-nos a la glacera, és una excursió d'una mica més d'una hora i cada cop plou més. Però al final ho provem i tenim sort, no ens plou fort fins a l'últim quart de la tornada. Ens ha anat molt bé poder estirar les cames.

La glacera ocupa la part superior de les muntanyes però hi ha un braç que sobresurt en una vall, és aquest el que anem a veure, a tocar gel. Hi ha cartells que van marcant fins on arribava la glacera fa anys a mesura que t'acostes. Si retrocedeix sols un xic més el braç de gel desapareixerà i tot el merder turístic que hi ha suposo que també.






dimarts, 27 de setembre del 2011

Noruega: Aurland-Gaupne

Tornem a estar en ruta i per començar el túnel més llarg d'Europa (27 km). Tenen algun complexe el noruecs? No parem de trobar: que si el tren amb més pendent del món, el túnel més llarg...Els deu primers quilòmetres són divertits però després...

Aprofitarem el dia d'avui per veure algunes esglésies de fusta. L'únic país que en conserva, tenen complexe o no? La primera la de Borgund que es conserva gairebé exactament igual de com es a construir l'any 1040. És realment la més bonica de totes les que veiem però l'espai interior és claustrofòbic.


Imatges de l'església de Borgound.




Interior de l'església.


Tinc parents a Noruega?

La segona la d'Urnes abans per acostar-nos hem d'agafar un ferry d'anada i tornada. A simple vista em decepciona una mica però les talles de fusta de la porta i l'interior valen la pena. Aquesta sí que ha estat molt modificada per la reforma protestant. En canvi a Borgound van decidir fer-ne una de nova i per això la vella es conserva tant intacta.

Església d'Urnes.

dilluns, 26 de setembre del 2011

El gentleman comunista. Tristram Hunt.


Aquest llibre no l'acabo de considerar rodó. Crec que no acaba d'explicar bé com Engels i Marx assoleixen la direcció del proletariat. Però sí que m'ha plantejat molt dubtes i reflexions. Comenta que al contrari d'altres autors no es pot salvar a Marx i culpar a Engels de la deriva stalinista del moviment obrer o almenys s'ha d'exculpar als dos. Però perquè m'haig de creure aquest i no els altres? Em falta molt bagatge històric per tenir una opinió personal. Però també altres coses: Com es pot defensar que els líders del proletariat han de sorgir d'aquest i no de la burgesia quan tu n'ets un exemple d'això? I també veure la constatació que les jugades baixes, els atacs personals tant comuns a l'extrema esquerra ja apareixen de bon principi.

Sinopsis: Una biografia d'Engels.

dimecres, 21 de setembre del 2011

Noruega: Flam


Per fi ens oblidem de cotxe un dia i agafem la motxilla de caminar per la Mar; i a estirar cames! Fem una grimpada per un salt d'aigua que està a sols un cinc minuts de càmping. Espectacular les oficines de turisme, a cada poble pots trobar unes quantes excursions de tots els tipus i tot el que vulguis. Després de la caminada ens estirem en un prat al costat del riu. El millor del dia.

A la tarda ens acostem a Flam a un parc infantil perquè la Mar disfruti. Ja era hora de deixar el cotxe aparcat un dia.

dijous, 15 de setembre del 2011

Dia trist, molt trist.

Una forta abraçada a la familia Rovira i a la gent de l'Arboç.

dimarts, 13 de setembre del 2011

Noruega: Bergen-Aurland


Sortim de Bergen per acostar-nos fins a Flam. Depenem d'un túnel que al mapa diu que està en construcció però nosaltres sospitem el contrari. Sinó podem anar pel túnel haurem d'agafar un ferri que sols passa tres cops al dia i triga una hora en donar la volta al fiord. Així que fem via per veure si podem agafar el primer ferri i no quedar-nos dues hores esperant el segon del matí. Al final existeix el túnel, fa 18 quilòmetres! Bé pel mapa! Sort que és d'aquest any!

Això fa que ens trobem a Flam a mig matí. Mirem si podem agafar el famós tren de Flam, surt al cap de deu minuts! Tornem a córrer. El viatge en tren val la pena, quin paisatge! La llàstima és que de planificar-ho millor haguéssim pujat en tren i baixat en bici (en lloguen a tot arreu) i ho haguéssim pogut fer a la tarda sense córrer. Igualment quin paisatge!

El tren de Flam.

Una parada anant amb el tren.

Després de dinar ens acostem al mirador de Stegastein. Algún graciós se li va acudir fer un pont de fusta cap al precipici i posar al final de tot un vidre. El meu vertigen va a tot drap. Passem la resta del dia a Aurland passejant.

El mirador d'Stegastein.

El port d'Aurland.

Números pares,impares e idiotas. Millás i Forges


Un divertiment que he decobert buscant activitats pels meus alumnes. Això sí, potser serveix més per tutoria que per la classe de matemàtiques.

dilluns, 12 de setembre del 2011

Mi montaña. Eider Elizegi.

Sempre és curiós descobrir que representa treballar en un refugi de muntanya i en aquest cas d'alta muntanya. Però he trobat que al llibre li faltaria potser alguna cosa més.

Sinopsis: l'experiència de passar una temporada, quatre mesos, en el refugi de Goûter a 4000 metres d'alçada per part d'una excursionista basca.

dissabte, 10 de setembre del 2011

Per un país de tots. L'escola en català.


19h 12 de setembre davant del teu ajuntament.

divendres, 9 de setembre del 2011

El carácter de la ley física. Richard P. Feynman


Sinopsis: set conferències sobre com són, es troben i es validen les lleis físiques.

dimecres, 7 de setembre del 2011

Noruega: Eidfjord-Bergen

Un altre dia llarg de cotxe, aquest no ens l'esperàvem. Al final agraïm haver fet els cent quilòmetres de més el dia anterior. Encara que ens sap greu no haver-nos aturat una estona al parc. Arribem al primer fiord del viatge i agafem el primer ferri. És com anar de creuer al fiords per pobres. Ens ha calgut agafar molt menys ferris dels esperats i en aquest mateix estan construint un pont al costat, crec que a poc a poc desapareixeran la majoria.

Decidim continuar per la carretera turística E-7 que voreja el fiord al costat del mar i que realment és preciosa, però estreta i amb molt revolts, això fa que arribem al càmping molt més tard del previst. A la tarda en acostem a Bergen, ens decep una mica. El barri hanseàtic amb prou feines té vint cases, totes ocupades per comerços i com hem arribat a les sis, tot tancat i buit. Sense ningú que hi visqui. No sé, de saber-ho potser no haguéssim planificat el viatge per uns altres indrets.

dilluns, 5 de setembre del 2011

Noruega: Oslo-Eidfjord


Gairebé acabats d'arribar a Noruega ens toca travessar el país per començar la nostra ruta, uns 350 quilòmetres de carreteres. Aviat descobrim que circulant a 80 km/h i reduint als revolts o al passar pels pobles a 60 o 50, els quilòmetres es fan molt llargs. Clar que el paisatge fa que no ens faci recança. L'únic que ens fa por és que porta des de ahir al vespre plovent i no sembla que vulgui parar. Només començar el viatge passem pel costat d'una petita illa que s'ha fet tristament famosa aquest estiu, sembla mentida que en un lloc tant bonic pugui ser l'escenari d'una matança tant animal.

Enfilem cap el nord per la famosa E-7 que uneix Oslo amb Bergen amb presa perquè anem molt endarrerits segons els nostre càlculs i encara ens queda molt de camí. Ens aturem a fer un descans després de dinar al Salt d'aigua d 'Steinsdalsfossen famós perquè es pot passar pel darrera. Com que al final anem força bé de temps i ja estem arribant a Geilo, final de l'etapa, ens decidim a fer una parada a l'església de Torpo. La primera església de fusta que podem contemplar. Truquem al càmping per saber la seva localització exacta i ens diuen que ens hem equivocat que no estan a Geilo sinó a Eidfjord més de cent quilòmetres més. Així que ens tornem al cotxe i a fer carretera.

Església de Torpo.

Passem pel costat del parc nacional de Hardangervidda., una planícia pedregosa plena de llacs i rius. Un dels paisatges més bonics que he vist mai i no ens podem aturar! Passem pel costat del famós salt d'aigua de Voringsfossen. I no ens podem aturar! Teníem previst dedicar-hi tot el matí. Llàstima. Miro amb odi les autocaravanes que s'han instal·lat per passar-hi la nit. Nosaltres poguéssim.

Dues imatges del Salt d'aigua de Steinsdalsfossen

Comencem a perdre en dos quarts d'hora tota l'alçada que portem guanyant tot el dia. Ens endinsem en un túnel que sembla que porti a l'infern; fa molta baixada, és estret i a sobre fa volta. Mai havia fet una volta sencera dintre d'un túnel i la nostra impressió és que en fa un parell. Al final ens arribem al càmping. Ens guanyem un merescut descans i a sobre para de ploure!