dimecres, 26 de novembre del 2008

Del paper a la xarxa

Fa una pila d'anys, un amic d'institut em va convidar a anar a veure ocells. Amb uns prismàtics deixats, una guia deixada i els coneixements del meu company vam anar ja no me'n recordo a on. I m'hi vaig aficionar i durant els anys d'institut i els primers d'universitat quedàvem per anar a la muntanya amb els prismàtics al coll. No vaig aprofitar gaire aquestes excursions, la vergonya no em va deixar aprendre gaire, quina ràbia que em fa ara! Hauria d'haver xuclat tots els coneixements del meu amic. En aquells anys, el seu germà, el seu cunyat i altra gent es va embrancar en un projecte estrambòtic i que molta gent deia irrealitzable: escriure una enciclopèdia amb totes les espècies d'ocells del planeta. El Handbook of the birds of the world.

Me'n recordo de la primera propaganda, i de quan va sortir el primer volum. Ja fa una bona pila d'anys! A poc a poc cadascú va anar per al seva banda i quan ens retrobàvem i anava a veure'l a casa seva i hi veia la col·lecció deia: Ja vam pel volum tres ? I uns anys després... Ja han tret setè i així.

I ara fa uns dies xafardejant vaig descobrir una pàgina web creada per ells que vol posar vídeos de totes les espècie del planeta. La internet bird collection (IBC) http://ibc.hbw.com/ibc/ Caram quina sorpresa! I quins vídeos!

I ara mateix tinc dos pensaments al cap: Per què no et compres un bons prismàtics i tornes a recuperar aquells bells matins mirant ocells? I a veure quan truco al Jordi per fer un soparet, que ja toca.

dilluns, 24 de novembre del 2008

Nepal. Tocat pels mantres.

Ja fa més de tres mesos que vaig tornar del Nepal, tres mesos que m'ha costat escriure els posts del viatge. La veritat se m'ha fet un xic feixuc. Sóc conscient que no he explicat ni una desena part del viatge i que potser m'he deixat les coses més importants: la gent, els colors, les olors, l'alegria de viure,la tranquil·litat en que passejava pels carrers i ni tant sols he anomenat el nostre guia ( Narenguen) que ens ha obert les portes del seu país. Ja ho vaig dir. Mai havia viatjat a un país de tradició budista i he notat més canvis del que inicialment pensava.

Torno amb la confirmació del que em va dir una persona quan buscàvem informació del país: Compte, us agradarà molt i voldreu tornar-hi i hi tornareu ( ell havia anat quatre vegades i encara deia que li faltava una visita). Doncs sí; m'ha agradat moltíssim i hi vull tornar i espero tornar-hi. Només una cosa; mai més un viatge organitzat. No em va per caràcter i torno amb la sensació que he deixat de veure moltes coses. La pròxima vegada lloguem un parell de motocicletes a la tardor per poder fer el trekking de l'Annapurna, anar els festivals, endinsar-se a la jungla....



La millor fotografia del viatge la deixo pel final

diumenge, 23 de novembre del 2008

Marxeta 2008

5h 15'

Si quan em trobo més de tres persones per la muntanya ja començo a despotricar: Això sembla Les Rambles! Que em passarà si vaig amb més de nou centes persones? Doncs la veritat m'ha agradat, suposo que ja anava amb un xip diferent. Fins ara no havia participat mai en cap marxa popular i no està malament. Sobretot això que t'esperin amb un cafè amb llet i donuts és una sorpresa. I a part és una forma de descobrir nous camins i racons que no coneixies encara que estiguin al voltant de casa teva. Així que no m'estranyaria repetir en el futur.

dissabte, 22 de novembre del 2008

Nepal. Katmandú. 16 d'agost

Últim dia al Nepal, nosaltres el passem al Thamel comprant per a tots i totes i el país canvia la seva història a la plaça Turbar.

Nosaltres comprem les titelles, màscares, cd's , algun Bach Chal que ompliran el nostre equipatge i mirem i mirem botigues de muntanya. Quin país més increïble on el regal típic sigui indumentària muntanyista, m'ho emportaria tot. Ens hem de gastar tota la moneda del país que encara portem a sobre, matí de febre consumista.

Mentrestant al centre investeixen president, després de la destitució pel parlament del rei i les eleccions democràtiques han arribat a un acord tres partits per investir president l'anterior lider de la guerrilla maoísta. Com li anirà? Hi haurà canvi? Les il·lusions de la gent seran recompensades? O d'aquí uns mesos tothom estarà desenganyat?

Viatjant per aquest país he vist la Catalunya dels meus avis, la Catalunya rural del masos, la duresa de la vida dels meus ancestres Si nosaltres en cinquanta anys van poder fer aquest canvi radical , per que ells no poden fer-ho? Malgrat la misèria, la precarietat de tot, me'n vaig amb la sensació que en seran capaços, n'estic convençut. Per què? No ho sé, crec que tenen iniciativa.

Nepal. Llegendes nepaleses VII

Diuen que el monzó és una benedicció dels déus, arriba just per saciar els camps i omplir els camps d'arròs acabats de sembrar. Però qui avisa als déus que els camps ja estan plens i pot parar de ploure? Això és tasca dels nens, que enlairen estels per tots el país i així que els déus ho veuen ja saben que els camps estan negats i poder fer que pari de ploure.

Els nens de Nepal juguem amb els estels entre els dos festivals de finals d'estiu per anunciar als déus que pari de ploure la resta de l'any juguen amb altres juguets.


Nepal. Panauti i Dhulikhel. 15 d'agost

Ens llevem de bon matí i anem cap a l'aeroport de Katmandú. No, no marxem encara. Però intentarem per segona vegada sobrevolar l'Everest si avui no podem només ens quedarà demà per intentar-ho. Al final ens enlairem, anem reseguint els Himalaies fins arribar a l'Everest, verdaderament sobresurt. Entenc perfectament la gent que vol grimpar-hi fins al capdamunt. M'he empassat unes quantes novel·les de muntanya abans de vindré, la sensació ha de ser increïble des de el cim.



Sagarmatha ( 8848m !) des de la cabina del pilot

Després ens toca l'últim dia de visites al voltant de la vall de Katmandú, visitem les ciutats de Panauti i Dhulikhel però el més espectacular ho he vist a Godavari al matí: com es despertava la ciutat. Les dones banyant-se a la font, els carnissers espatllant:bous, pollastres, cabres al mig del carrer al costat dels tolls de pluja i envoltat de gossos i mosques i tota la gent que anava i venia. Impressionant, no em deixarà de sorprendre aquest país, fins al darrer dia.




Curanderos nepalesos dansant al mig del carrer

Al vespre ens ofereixen un sopar de comiat tradicional nepalí, el nostre últim sopar al Nepal.

Nepal. Llegendes nepaleses VI

Agafar un taxi ja és una epopeia: regateig, regateig acompanyat per unes dos o tres marxades fictícies dels passatgers a buscar un transport alternatiu i més regateig. Al final aconsegueixes un preu just i ja al taxi et reconeixen que per la meitat t'haguessin dut. Agraeixes aquest sistema de preu fixat perquè et condueixen de la forma més ràpida i directa al teu destí ( ja esta acordat el preu) i de l'altra forma et podrien dur per on volguessin ( estàs totalment perdut). I quan ja estàs mig adormit del cansament de dia t'apaeix al mig de la carretera un paio disfressat i amb una màscara que et fa saltar del seient. I aquest no pensa parar de dansar ni deixar-te passar fins que li donguis diners per poder celebrar el festival de l'endemà. Curiosa forma dels joves del país de pagar-se les festes.

dijous, 20 de novembre del 2008

Els grans viatges de Zheng He

18/11/2008

Avui me aixecat decidit a aprofitar les avantatges del carnet de docent. He entrat a l'exposició del Museu Marítim dedicada a les expedicions navals xineses del segle XV amb una idea al cap: si s'haguessin mantingut només uns vint anys més la història hauria canviat. Nosaltres no haguéssim descobert els xinesos i dominat el comerç d'espècies sinó al revés.

La veritat m'ha decepcionat no crec que hagi après molta més cosa que la que vaig descobrir llegint la crònica del diari. M'ha faltat que aprofundís una mica més i no fos tant visual.

dimecres, 19 de novembre del 2008

Nepal. Dakshinkali, Kirtipur. 14 d'agost

Tornem a la dinàmica de principi del viatge: visita, autocar, visita, autocar... però cada cop surten més comentaris de la tornada i de com ens rebran. Al matí visitem un temple dedicat a Kali però enmig de la natura. Tornem a veure els sacrificis d'animals i l'ambient d'un santuari hinduista.



Això a l¡exterior del temple a dintre un toll de sang de les bèsties sacrificades.

Després podem visitar un monestir budista tot nou. Qui paga tot això? Aquí trobem nens monjos jugant, rient... com pot ser l'ambient tant diferent. Per què els monestirs hinduistes semblen tant foscos tràgics i els budistes tant lluminosos i alegres? És com si els hinduistes pensessin que la vida és una condemna i els budistes en canvi que és un regal dels déus.


Nens jugant, és igual que siguin monjos són nens.


Ens aturem al pont de Chovar i després visitem la ciutat de Kirtipur on els nens ens tornem a perseguir ( com tot el viatge) cridant: FOTO, FOTO i quan els hi ensenyem es fan un fart de riure. Després de dinar ens revelem ens volien deixar ja a l'hotel! Ens deixen a Patan amb el compromís que ja ens espavilarem per anar agafar un taxi. Anem de compres riem i ens tornem a quedar xops. És que només plou a Patan?


Foto! foto! foto!

Balanç personal 2008

Un any diferent pel fet d’estar dintre de la tècnica. Encara que m’he queixat de forma contínua de les reunions i l’obligació d’anar a tots els assaigs, ha fet que aquests passessin volant. No sé si l’any que ve es faran eterns.

Un any personalment tallat en dos: fins a la Mercè i després de la Mercè. El principi d’any enfocat a folrar-me pel tres de nou i després l’abandó del propòsit pel fracàs estrepitós de la Mercè. Surto del tres perquè hi ha canvis però els continuo fent tots ( menys un ) per preparar el cinc de vuit. Tot una mica estrany, quan el canvi va demostrar que funcionava. Malgrat tot no accepto ser el màxim responsable del fracàs del tres, crec que en la mesura del temps que vaig disposar vaig respondre a les expectatives.

I un any també que de forma habitual he parat castells de set, cosa que sempre reclamava. Un any que no he fet cap quatre de vuit i en que ja porto més tresos que quatres.

En quan al folre i al contrari de l’any passat he tingut una posició habitual, segones mans i he fet tots els folres en aquesta posició. I un any que m’he perdut els primers folres de castell de nou de la colla, havia anat a tots fins ara.

Un any que crec que servirà per ser més pacient amb les tècniques i no ser tant crític i que he après que sóc clarament un casteller de folre no de tronc. Sortir del folre és el que em treu la son.

El resum anual per l’estadística:

Castells a tronc:

3d9f (1i,1id) 3d8 (13d,1c,1id)
5d7(7d) 4d7a (4d) 3d7 (2d) 2d6 (1d) P4 (1d) total 35

Folres:

4d9f (3 id) 2d8f (5d,2c,1 id) total 11

dimarts, 18 de novembre del 2008

Nepal. Godavari. 13 d'agost


Godavari, vida de poble.

Ens passem tot el mati i part de la tarda per anar des de Chitwan fins a Godavari a la vall de Katmandú on tornarem a passar els últims dies de viatge. Arribem destrossats a l'hotel i l'únic que fem és anar a donar un tomb pel poble abans no sigui massa fosc. És un poble camperol i a totes les cases hi pengem unes grans rastreres de bitxos per assecar-se. Ja en poden assecar bastants ja que n'utilitzen a tort i dret. Aquests dies hem pogut descobrir la cuina nepalesa, la xinesa i la índia, estar al mig de tot té les seves avantatges. Algunes coses ben recomanables com les pakodes, momos o spring rolls i les sopes. Ah, em deixava la cervesa Everest i la Gorkha!! Els licors tradicionals imbevibles per això!




L'element clau de la cuina nepalí.

El que no ens podem treure de sobre és la sensació que el viatge ja s'acaba.

La forma de les coses.

14/11/2008

Realment l'autor ho aconsegueix. Ho diu al principi i ho aconsegueix. Crear un personatge femení totalment cruel i manipulador i no descobrir en quin grau fins al final de l'obra. Un moment que impacta a l'espectador i el deixa glaçat.

Sols dues coses: l'obra hauria d'acabar cinc minuts abans, l'allargament crec que no li aporta res, hauria d'acabar al final de la presentació de la tesina i els actors no m'han acabat de convèncer. Uf, que exigent que m'he tornat!

El salvatge dels Pirineus. Pep Coll

10/11/2008



Quan vaig començar a llegir aquesta història no m'esperava això, la situava en els temps actuals o més anterior a la carlinada com quan succeeix. Tampoc no m'esperava que el personatge tingués tant contacte amb altra gent com té. Bé no hi fa res, és una novel·la curiosa.

Quart tram: Balanç temporada

Ja s’ha acabat, hem arribat al final i és l’hora de fer els balanços oportuns. Un any difícil d’avaluar. Crec sincerament que ha estat l’any que millors assaigs ha fet la colla, no només un, sinó en general. Hem sortit més d’un cop i més de cinc dient: Collons quin mega assaig que hem fet avui , amb bones proves, variades i en clau de futur. Però tot això no ho hem pogut mostrar a plaça. Tres pilars de sis (1d, 2c) i dos quatre de vuit amb l’agulla carregats semblen un balanç bastant pobre, vist les proves al local. Crec que no estem sobrevalorant els assaigs, realment han estat molt bons.

Què hem de millorar? Què ens falla? Jo crec que la nostra estratègia i la nostra tàctica a plaça. Saber dosificar els esforços, saber prioritzar, deixar algun dels objectius per assegurar els altres això són coses que hem de millorar. Crec i ho vaig dir que fins ara els Castellers de Barcelona sabem gestionar el fracàs ara haurem d'aprendre a gestionar l’èxit, cosa que no és tampoc fàcil. Ja que estic convençut que si l’any que ve continuem treballant com hem treballat serà un any d’èxits.

El balanç personal a la tècnica ? aquest tram ha estat el desavinences personals, de decisions que no tots han sabut entendre i d’alguna enganxada amb algun segon, la part menys agraïda de la tècnica però que en forma part. Algunes d’aquestes coses no m’han permès disfrutar dels èxits de la colla (també n’hi han hagut). I analitzant el meu treball no crec que hagi evitat cap merder al cap de troncs o al cap de colla. Per tant no valoro gaire positivament la meva feina i això amb el fet que no m’agradi massa manar i que ja dedico prou temps als castells i vull fer altres coses. Considero que deixo la meva estada a la tècnica per sempre, o almenys aquesta és la meva visió actual.

dijous, 13 de novembre del 2008

Nepal. Llegendes nepaleses V

Això és el que ens va explicar el nostre guia abans de fer la caminada per la selva.

Rinoceronts: teniu varies opcions si veieu un rinoceront: O us podeu enfilar a més de tres metres d'un altre o buscar un arbre gros i començar a donar-hi voltes fins que us cansi de perseguir-vos o començar a córrer en ziga-zaga entremig dels arbres.

Tigres: mai li doneu l'esquena ja qua ataquen pel darrera i si el veieu aneu retrocedint molt a poc a poc sense deixar mai de mirar-li els ulls.

Ós: si veieu un ós feu soroll perquè s'espanti.

Després d'aquesta explicació en anglès macarrònic i preguntar-nos: Si veiem un rinoceront, pugem a l'arbre? Correm? El mirem als ulls o que fem? Has entès alguna cosa? Comencem a caminar pel camí i contemplem que esta ple de vegetació i que ja m'explicaràs com corres per entremig d'aquests arbustos de tres metres i com collons es pensa que ens podem enfilar a aquests arbres? Així que amb la concepció clara que si ens ataca un animal ens destrossarà comencem la nostra passejada.





Petjada de tigre.

Nepal. Chitwan. 12 d'agost

Segon dia a Terai, sortim a fer un passeig per la jungla caminant. Només a cinc minuts de les habitacions ja ens trobem amb un rinoceront en una bassa. Com que al costat hi ha el grup que va en elefant ens podem acostar molt. Impressionat, un rinoceront salvatge a deu metres de distància! Continuem el passeig i ens trobem una petjada de tigre, ja en van dues amb la d'ahir. Trobem un altre grup de rinoceronts a uns tres cents metres i el guia els espanta ( no aconsegueixo veure'ls) es nota que no hi ha els elefants per cobrir-nos les espatlles.



Una mica més i el toco!

Al migdia ens toca la gran, gran turistada ens banyem amb els elefants. Ho haig de confessar m'ho passo bé però no per dir com altres que és millor del viatge.




Apa a banyar-se tots al riu, encara que riu amunt hi ha cocodrils.


A la tarda tornem a fer un passeig en elefant, no ens tenien res preparat! Estic en un lloc increïble i m'haig de quedar a les habitacions a descansar? Llàstima que el nostre guia no decideixi travessar el riu i veure un paisatge nou com els nostres companys. Quin lloc més increïble per estar-s'hi una temporada.


Encara que no ho sembli aquesta fotografia està feta des de dalt d'un elefant.

dilluns, 10 de novembre del 2008

Segon regal de la temporada.

Aquest cop acabaré ràpid els precedents i els intents anteriors, no n'hi ha. Encara que recordo alguna prova a assaig fa un munt d'anys. Comencem a treure-li fruit a l'assaig de pilars. QUATRE DE VUIT AMB AGULLA carregat, un tros de castell. Tinc gravat a la memòria el el primer descarregat per la colla Vella una Firagost de fa una pila d'anys. Des de llavors que n'estic enamora i aquest cop l'hem fet nosaltres!


Fotografia Àngels Goenaga ( Arxiu colla)

dijous, 6 de novembre del 2008

El que em faltava

Avui he arribat mig adormit a l'Ies, com cada dia, quan he entrat, el director, la cap d'estudis i el coordinador m'han mirat i han començat a riure. Bé comencem bé, m'han cridat i m'han preguntat si anava guapo, eh? I llavors m'ho han explicat.

Es veu que el programa entrelinees vol gravar un reportatge d'una menor en un centre d'acollida i li faran un seguiment des de que es lleva fins a la primera hora de classe a l'Ies. I qui li fa la primera classe del dia? Doncs sí, jo. Així que dimarts que ve em vindran a gravar els de TV3, ja us ho explicaré. El que ja ha començat són les conyes del companys. Des de que surts a la tele que vas amb uns fums... mira l'estrella televisiva. Uf, el que em faltava. I lo que durarà.

Nepal. Chitwan. 11 d'agost

Cinc hores de viatge per fer cent quilòmetres, més o menys la mitjana nepalí. Arribem al parc nacional de Chitwan a la jungla. Primera vegada que trepitjo una jungla, no fa tanta calor com ens han dit, podria ser pitjor, això sí arribem sota un diluvi. Per entrar al parc hem de travessar un riu en barca. La sensació d'estar aïllats i sense poder poder sortir de les instal·lacions ens durarà els dos dies.



Atravessant el riu per arribar al parc.



El camí cap el ressort, intentant evitar les sangoneres.



Dinar i ràpidament a fer el passeig amb els elefants, una de les coses que hem sobrava del viatge, la turistada més gran que farien fins la del dia següent, estem en silenci al damunt perquè podem veure moltes coses. Al final després de dues hores “només”un paó. Llàstima els altres han vist rinoceronts al matí. Això va com va. A la tarda em distrec mirant els ocells que es poden veure des de l'habitació cadascun dels quals és un bimbo . On són els meus prismàtics!? I la guia d'ocells del Nepal que volia comprar? i em va fer mandra! Maleeixo les meva estupidesa i quan torni retornaré al meu hobby de joventut que tinc tant abandonat.
Un lloc increïble a dues passes i que no pots sortir de l'habitació.



La turistada, si almenys serveix per garantir un futur a les bèsties i els seus amos.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Nepal. Llegendes nepaleses IV

Bagh chal (salt del tigre) 20 cabres contra quatre tigres qui guanyarà? Els tigres s'han de menjar les cabres ( saltant per sobre) i les cabres acorralar els tigres ( perquè es morin de gana). En principi el joc sembla fàcil però ens vam endur les pitjors bronques dels portadors, del guia i de tots els nepalesos en general per no jugar bé.

Amb quatre pedres, bé no, amb 24 pedres, o 24 trossos de papers es pot jugar a tot arreu. En vam veure gravats a la pedra fins i tot.

Apa una pàgina per si us voleu viciar: www.ludoteka.com/baghchal.html



La Roser jugant contre el megacrak local, ens fotia unes pallisses increïbles, acompanyades amb bronques fenomenals.

Nepal. Pokhara. 10 d'agost

Després del trekking de tres dies retrobem l'autobús. Abans d'això hem de travessar el llac Begnas amb barca, una turistada més. Ja en portem unes quantes. Tres dies sense autocar, era massa maco. Avui anem a Pokhara que és el centre de trekking i d'expedicions cap els Himalàies. Quina diferencia amb el trekking quer acabem de fer. Ara mateix enfilaria cap el santuari de l'Annapurna.


Pescadors al llac Begnas

Enlloc de fer això continuem amb la nostra activitat normal de viatge en grup. Visita -bus-visita. Anem a veure un camp de refugiats tibetà, la majoria porten mocadors negres ( senyal antixinès) i estant resant karmes pels morts a la revolta pre-olímpica. Ja m'havia oblidat de les olímpiades. Em sap greu però ho tenen bastant pelut. Compre'm una catifa, és una altra turistada però almenys ajudem a mantenir el camp de refugiats. No em sap tant greu.




Padrina tibetana amb el vestit típic, el mocador de protesta i filant mentrés recitava mantres.


A la tarda ens deixen temps lliure a Pokhara .Ja comencem a estar una mica farts de tant temps lliure, lloguem unes bicis atrotinades però no anem gaire lluny; en una hora una punxada i un canvi trencat però ens fem un fart de riure. I al vespre no ho puc evitar entro a una agència de trenkkings per preguntar preus, unes 30 dòlars al dia tot inclòs. Algun duia tornaré a fer el trekking de l'Annapurna, ho tinc claríssim.


El nostre grup ciclista

dilluns, 3 de novembre del 2008

Prades-Titllar-Les Colònies

4 hores.

Aprofito un dia de festa per escapar-me pel Bosc de Poblet. La intenció és anar seguint el Gr des de Prades fins a la Pena i després baixar per la senda de Colom. Primera alegria del dia, se'ns creua un cabirol jove a la carretera. Fa dos anys vaig trobar una femella prenyada al mateix lloc, serà la cria? La imaginació és lliure.

En 45 minuts estic al Tossal de la Baltasana després em trobo als bombers netejant la pista, Quina eficàcia! He trobat un bon grapat de pins arrancats de soca-rel per l'esclafit. I després em perdo. Com em puc perdre seguint un GR ? Doncs fàcil Si un és cabut i mai torna enrere i a sobre es pensa que per ser fill de vimbodinencs du el mapa del Bosc de Poblet al genoma passen aquestes coses.

Així que després de continuar per un camí durant un quart, encara que sabia que m'havia equivocat decideixo fer mitja volta. Al mig del camí veig una cosa, blanca, circular de pam i mig d'ample. Això és un pebràs ? I com no l'he vist? Ressegueixo els voltants i una quinzena s'afegeixen. Bé som-hi o no tindré temps de fer la ruta , enfilo cap abaix quan em passa una cosa que sols m'havia passat una altra vegada a la vida. Tinc la febre dels bolets. Jo? la febre dels bolets? Així que torno al lloc on he trobat els pebrassos i decideixo escurçar l'excursió. En trobo un altre al cap de poc, la meva sentencia definitiva. Perdo més d'una hora, naturalment sense trobar-ne cap altre.

Després naturalment em perdo i trigo una estona a situar-me, enfilo cap avall i arribo a la casa forestal del Titllar, que per cert estant arreglant. Volia baixar per la Senda de Colom però els dos camins són increïbles, així que no em fa res canviar els plans. Del Titllar a les colònies està ple de cireretes d'arboç , em recorda de les fotos de l'any passat amb el terra ple de cireretes, molt xules però avui m'he oblidat la càmera! Arribo a les Colònies pensant que em torna a quedar aquesta excursió pendent.

PD a la tarda vull anat a veure l'exposició de les fotos del Concurs del PEIN del Bosc de Poblet però naturalment està tancat, quan s'espavilarà el poble?