dimecres, 28 de novembre del 2007

Mare de terra. Vicent Andrés Estellés

26/11/2007



Cada cop tinc més clar que no sé llegir. Llegeixo en diagonal, devoro els llibres, passo les pàgines a ritme frenètic i no acabo d'aprofundir la lectura. Llegeixo com qui mira l'acta d'una reunió. Si això ja és un error es transforma en un drama quan llegeixo poesia.

No l'entenc, no la sé valorar i no descodifico el codi propi que té. Malgrat que cada cop penso que es triga més a llegir una pàgina de poesia que una de prosa, quan m'adono ja estic a la meitat del llibre. Així tret dels poemes èpics o narratius o clarament descriptius no tinc gens clar el que ens vol dir el poeta. Però no em vull quedar només en la narrativa em dóna la impressió que em perdria massa coses. Mantinc l'esperança que poc a poc n'aprengui. Així l'únic que em puc comprometre és a anar rellegint i esforçar-me a connectar amb el poema.

A partir de l'Aplec del Puig en endavant m'ha agradat ( són els poemes més descriptius) els anteriors ja ho he explicat no tinc cap fonament per valorar-los.

dimarts, 27 de novembre del 2007

La llista



Avui he trobat la llista de bons propòsits pel 2007. Passo a analitzar la llista ho hauria de fer a finals d'any però potser llavors no hi pensaria i ara no tinc res millor a fer. Si tinc moltes coses a fer però no en tinc ganes.

1.Escriure un blog. Va començar com a fotoblog ( va durar fins el 2 de gener ) i després si que s'ha convertit en aquest blog (1,25p)

2.Escriure un novel·la negra . Per ara porto una tercera part d'un conte i ara per ara està aturat.(0,25p)

3.Aprimar-me. He perdut bastants quilos la llàstima es que els he anant perdent-recupenrant,. Per què no conta el desnivell acumulat com a la muntanya? (0,25p)

4.Estudiar opos. Això ho he fet però tinc l'oportunitat per tres dècimes de tornar-ho a fer.(0,75p)

5.( Estudiar anglès ) això ho deixo pel 2008. Realment això ho he fet, ho he deixat pel 2008. ( 1p)

Així puc considerar que he tret un 3,5 de nota final. Millor del que em pensava!

El curiós del cas es que podria aprofitar la llista pel 2008.

diumenge, 25 de novembre del 2007

Escorxat viu. Edmund White

25/11/2007



Per què les històries d'ambients homosexuals amb la Sida de rerefons em semblen antiquades? Per què crec que són històries dels vuitanta? La Sida no és pas una malaltia curada, la Sida continua matant milers de persones i és un dels principals problemes de l'Àfrica.

A part d'això sembla que totes les històries es repeteixin, com si fossin variacions sobre la mateixa.

Consell: us recomano que llegiu la història Un oracle i si no us apassiona massa passeu a un altre llibre.

dissabte, 24 de novembre del 2007

Coll Formic-Turó del Sui

3 hores 15 minuts



Matinal pel Montseny. Deixem el cotxe a Coll Formic i agafem el GR5.2 en direcció contrària al Matagalls, al cap de dues hores travessant el pla de la Calma ens desviem cap al Turó del Sui, petit turó però que té una panoràmica destacable. Desfem la ruta exactament igual.

Excursió planera, senzilla i gens perdedora.

El GR discorre per pista i tornem pel mateix lloc, però no hi havia temps de res més.

Sempre és curiós sortir amb companys nous a la muntanya, aquest cop amb companys de l'Ies.

dimarts, 20 de novembre del 2007

Fent programacions perdent el temps.

Porto dues hores fent una programació. A l'institut ja tenim un document que va perfecte, on recull quins aspectes, quins temes hem de treballar a cada tema i una petita temporització. Però ja se sap cada any canvien els decrets i els professors ens dediquem a passar hores i hores copiant programacions d'aquí i d'allà, mirant decrets i preguntant-nos que collons volen dir certes frases.

Al cap de perdre uns quants dies elaborem un document immens, que l'inspector encara li trobarà a faltar alguna cosa. Si un inspector ho troba tot perfecte es podria pensar que no ha fet la seva feina. I mirar documents sempre és més fàcil que preocupar-se de com estem fent la docència. I així sempre es pot cobrir les espatlles davant l'inspector d'inspectors, ja que elaborarà un document on hi hagi la carència de les programacions. I ja ho podeu imaginar, l'inspector d'inspectors només mirarà els informes i no com fa realment la feina important l'inspector.

Doncs els exàmens que haig de corregir, les activitats que haig de preparar i les trucades que haig de fer queden aparcades ja se sap estic fent la programació i dijous ve l'inspector. L'únic consol que em queda és que l'any que ve hauré de tornar a fer la feina. Algú decidirà que enlloc de procediments transversals ara es dirà activitats interdisciplinaries ( no us preocupeu ningú realment entén la terminologia).

A per cert, naturalment quan tinc algun dubte miro aquell document tant senzill i que resulta tant útil, la programació no la consulto en tot el curs.

dilluns, 19 de novembre del 2007

Balanç personal 2007

(Post personal per fer memòria d'aquí uns anys)

Ja ho he estat sempre, però un any en que me convertit de forma definitiva en casteller comodí. No em queixo, m'ha donat més joc que mai però una mica em trobo que no tinc cap posició definitiva, ni pròpia.

Quedarà especialment com l'any que vaig debutar al tres de vuit per la lesió del Jaume Carles i vaig cobrir la baixa . Estic content creia que l'època de pujar als castells s'havia acabat i de sobte va retornar i amb un castell inèdit per a mi. Sé que és un parèntesis, però me divertit. Ningú em treu els cinc tres de vuit, però com deia sóc plenament conscient que ha estat un parèntesis.

També quedarà com l'any en que vaig ocupar cinc posicions diferents als folres de torre en sis folres que he fet ( segon vent, segones mans(2), segons lateral i primer lateral). Ja ho he dit aquest any m'ho he passat pipa cobrint forats!

Però per a mi, quedarà com l'any que m'ha fet menys il·lusió fer castells, que se m'ha fet més llarga la temporada i que he tingut la sensació que em treia de fer moltes altres coses que em venien més de gust. L'any que he estat més absent inclús quan pujava als troncs. Sobretot quedarà com l'any en que he retornat al 98 i he tingut la sensació que tot l'esforç que he donat a la colla des de llavors no ha servit per a res, sinó que la roda torna a ser a sota. Però també quedarà com l'any que malgrat queixar-me i pensar-ho: he descobert que no deixaré els castells, m'agraden massa.

No ho col·loco com a egocèntric sinó que sóc amant dels números i vull tenir el recull.

3d8 (5d) 4d8 (5d) 5d7 (3d) 3d7 (2d) 4d7 (1d) p4 (2d) total 18
4d9f (1c, 2id) 2d8f (3d,2c,1id) total 9

Empedrat Morou

Una mica més d'una hora.



Aprofitem un dissabte al mati per fer una sortida pel Montseny. Realitzem una de les rutes de la diputació: L'empedrat del Morou i anem fins a Santa Fe del Montseny. Fins a Sant Celoni molt bé però després ens costa bastant trobar la carretera cap a Santa Fe i després 20 quilòmetres de corbes. Massa lluny per fer una passejada. Això si es compensa pel paisatge que ens trobem pel camí.

Comencem la ruta molt planera i que es fa amb una hora i poc amb molta tranquil·litat, travessem una fageda tota recoberta de fulles caigudes i anem caminant enmig del soroll de la fullaraca. Un paisatge molt bonic i que m'agradaria tornar-lo a veure en altres estacions, en tots els casos ha de ser espectacular. Ara mateix en plena tardor és preciós.

Una bona passejada pel Montseny, però massa lluny de casa i massa gent però molt agraïda.



diumenge, 18 de novembre del 2007

L'últim do de pit (1a part)

Estimat Xavier..., així? Estimat fill? Que es pensarà de son pare? Com collons començo la carta ? Per què no li dic a la cara? No puc, no puc...

Si almenys callessin aquests tres borratxos podria concentrar-me una mica. De què collons parlen tant riallers? Si van vestits com si anessin a un funeral?

-Sí, home tot per acabar així, ni fumava, es cuidava, mai havia fet excessos i amb trenta i pocs mira que li ha passat.
-Sí, és veritat, cada dia anava a córrer !i de què li ha servit?
-Te'n recordés que la meitat dels dies no volia venir al bar?
-Ara que ho dius, és veritat. Que collons, fem una altra canyeta?
-No que farem tard a l'enterro, va anem a fer un cigarro a fora i anem tirant
-Puta llei del tabac, semblem delinqüents...

Sempre m'han fet ràbia aquest tios però pensar que d'aquí a uns mesos em faran servir com excusa. Mira el Joan tant formal, tant esportista i li van detectar un càncer i al cap de tres mesos ja era al forat. Sí cabró sí, si la sanitat pública no es gastes tots els diners en merdosos com tu, en tractar drogates i fumetes com tu, potser hi hauria alguna cura pel meu càncer. Però clar fill de puta, no sabies que el tabac mata? Oi? Pobret, no t'ho ha dit mai ningú? Almenys podries pagar-te una assegurança mèdica, o morir-te del teu vòmit traient els pulmons per la boca, tu solet, però no, no, d'aquí uns anys col·lapsaràs les urgències i a sobre m'hauràs fet servir d'excusa. Mira el Joan tant que es cuidava. Va vés porta un altre cigarro que pels quatre dies que són. Si pogués et fotria el cigarro, que collons el cigarro... l'encenedor, el cendrer i tot el puto cartró de tabac pel cul!

Sort que marxen que sinó no sé que faig,clar! Els putos marginats perquè ara estan perseguits i no poden fumar al bar, quin drama pobrets, quina pena que em feu. Almenys et quedis impotent com diu al paquet! I el millor de tot és que podria fer-ho! Me'ls podria emportar pel davant! Qui empresona a un malalt de càncer terminal? Com em riuria al judici quan el jutge em condemnés a trenta anys. Joan, tal com va de ràpida la justícia en aquest país no arribes ni a la primera vista preliminar. És veritat, potser m'ho hauré de pensar? I si faig una mica de neteja abans de marxar d'aquest món? per una vegada faria alguna cosa decent a la vida, com desbarro últimament. Va a la feina...

Fill meu, potser creus... així tant directe?

I com li diré tot això al meu fill? últimament el veig cap cot. S'ensumà alguna cosa? No ho crec, sinó no m'hagués demanat anar a la muntanya, o potser sí? La última excursió, on anar? Uf no, ja no estic per excursions, la última excursió ja l'he feta , on va ser ? Quantes últimes coses ja hauré fet? Uf la última cardada si que fa temps! Però com li diré ? L'excusa del refredat ja massa temps que dura, aviat preguntarà. Per primer cop m'alegro de sols veure'l cada quinze dies, si em veies com estic després dels cap de setmana! No em perdonarà, o se'n farà la idea? Li haig d'escriure la carta d'una punyetera vegada per explicar-li, com s'ho prendrà? La trencarà abans de llegir-la o ja només seré un record vague i passat d'aquí a uns anys?

I, a qui li dono? a la Lluïsa? Li hauria de dir alguna cosa a ella? Ella que li explicarà? Quines coses té la vida, vaig compartir set anys amb ella i un fill i ni se m'havia plantejat dir-li res. Per altra banda com li explicaria? Porto ja mitja hora al bar i encara no he escrit ni una sola ratlla i d'aquí poc hauré d'anar a recollir al Xavier. Què li dic ? Déu meu, que li dic? No em podries donar tant sols quinze minuts d'aquí a uns anys per explicar-li ? No, no ja sé que no, un altre fill de puta. Et prometo que al meu funeral li fotré una bufa al primer capellà que es presenti. A la merda tu i els teus!!! Desvariejo com mai, una carta és l'única manera per explicar-li però, què li dic? Com començo?

Bé, dilluns li escric després del cap de setmana amb ell ja em vindran les paraules, Joan et morts però encara tens temps per escriure una carta. Va l'últim cigaló, i del car! que collons! La casa per la barraca, almenys que no diguin: la va palmar i de que li van servir tots els quartos del banc? Ja ho deia jo que el veia canviat i quina pena que feia ? Que va patir molt?

Potser em penso lo d'enviar uns quants pel davant, i qui em carrego? la putada de carregar-me alguns de dretes és que sempre en surten més! com cucs!i no arreglaria res. I si jo els he aguantat tota la puta vida que ara s'espavilin els que queden! Almenys que serveixi per millorar la gent que estimo. I si em carregues un turista amb espardenyes i mitjons? Fent una crida mundial a l'alliberament de Catalunya? Bé, Joan encara tens sentit de l'humor, encara hi ets una mica.

-Hola fill, com va? Preparat per marxar? Com ha anat l'escola? Que has fet avui? Va posa la bossa al maleter i marxem, ja m'ho explicaràs pel camí. Que ha passat alguna cosa ? Et veig pansoi...

divendres, 16 de novembre del 2007

La Balada del soldat. Albert Vinyoli

16/11/2007



Cada cop m'agraden més els llibres de contes. Començo a estar fart de novel·les pretensioses que s'allarguen pàgines i pàgines sense dir res i cada cop més valoro la dificultat de fer un bon conte.

Un conte ha de ser punyent, divertit o fer-te reflexionar i sobretot en un conte és bàsic el seu final. Un gir inesperat, un riure, una fredor que et recorre el cos, un conte t'ha de demostrar que ha valgut la pena llegir-lo, que t'ha aportat alguna cosa.

Aquest és un llibre de contes que sense acabar de ser rodons et fa passar una bona estona.

dijous, 15 de novembre del 2007

Balanç de la temporada 2007

Una altra vegada l'èxit o el fracàs de la temporada ens la jugarem a una última carta, com sempre a Terrassa. Abans d'això i perquè naturalment tot el balanç final estarà condicionat pel resultat del quatre de nou m'agradaria fer una mica de balanç de la temporada.

Valoració positiva de la tècnica, dintre del balanç natural entre encerts i errors considero que han predominat els primers. Vist com estava la cosa a principis d'any que s'havien de tornar a fer les alineacions de quatre, tres i torre s'ha acabat l'any amb tres alineacions que funcionen i descarregant un nombre considerable de quatre i tres de vuit i de torres de set. I a part, a mitja temporada quan les lessions ho han requerit han estat capaços de treballar noves alineacions de circumstàncies. En qüestió de torres de vuit s'ha millorat notablement la confiança dels folres però no s'ha consolidat la torre de vuit, a dia d'avui la torre de vuit encara és un castell fràgil, i que ens pot donar ensurts.

En quan als errors crec que molt d'aquests són errors històrics de la colla (calendari, funcionament de la dècada dels setanta, amiguisme, comportament no digne d'alguns components, crides a la mobilització permanent...) per tant la tècnica-junta no en té la culpa ja que són heretats però tampoc considero que no s'ha fet res per corregir-los. Potser no es podia exigir la seva solució definitiva però si una certa millora i no el seu estancament.

D'aquest paràgrafs es podria deduir que estic mig content però no és cert, crec que la tècnica aquest any ha mig funcionat però la colla no. La assistència i sobretot la regularitat de la colla deixa molt de desitjar. El dimarts són dies d'assaig perduts, i després de la Mercè la gent desapareix, sembla que la feina estigui feta. Moltes vegades em sembla que molta gent exigeix molt a la colla però dona molt poc. Això sí, aquests són els primers a queixar-se. No es pot ser colla de nou assajant només un dia per setmana.

I per tancar la sensació que no em puc treure de sobre que malgrat tota la feina i ganes que li he dedicat a la colla els últims deu anys tornem a estar al mateix lloc.

dimarts, 13 de novembre del 2007

Quina ràbia!

He decidit fer algunes coses noves, quina novetat ! Sempre amb el mateix. Així que estic escrivint alguns contes amb el propòsit d'anar-ho fent d'una manera sistemàtica. La veritat m'ho passo molt més bé ideant històries que escrivint-les, quan ja he pensat tota la història i la considero rodona em fa molta peresa escriure-la. Suposo perquè costa molt donar el to que vull a una història. Així que més que escriure el que m'agrada més és idear històries, desenllaços sorprenents, o girs inesperats.

Doncs bé. Aquest matí he tingut una d'aquelles idees senzilles però bones. Una idea que em permetia fer un conte punyent en tres o quatre paràgrafs. Començar a publicar algun conte al blog avui mateix i amb una mica de gràcia.

Doncs me oblidat de la història! Porto tot el matí donant voltes a que estava pensant quan l'he pensada i tampoc no me'n recordo. Quina ràbia, quin bon començament oi?

diumenge, 11 de novembre del 2007

Altres realitats

Avui per casualitats de la vida he tornat a veure un dels primers instituts on vaig anar a treballar. Vaig estar-hi molt bé i el centre i l'alumnat estava bé, però no deixava de ser un barri obrer de Barcelona, però no marginal ni degradat, us ho dic perquè no us feu una imatge que no correspon amb la realitat per l'anècdota.

En aquella època, pels passadissos vaig saber que la mare d'un alumne havia mort atropellada per un camió, al comentar-ho a la sala de professors i interessar-me que havia passat, em varen mirar amb aire de: que innocent ets o que novatillo ets; i em varem explicar que quan algú mor atropellat per un camió vol dir que ha mort a causa de les drogues. És molt dur per un alumne o una família explicar que algú ha mort així per això tot el barri fa servir aquest eufemisme.

Aquest fet em va fer reflexionar que malgrat el que ens pensem som molt classistes. Tota la gent amb la que ens relacionen aproximadament més o menys pertany a la nostra classe social. Els barris estan dividits per classes, les escoles pertanyen als barris, la nostra família, la nostra feina està determinada pels factors anteriors i els nostres amics o els coneixem a l'escola, a la feina o al barri. Penseu una mica en tots els qui us relacioneu i ho veureu que succeeix molt més del que us penseu. I al final de tot pensem que la nostra realitat és aproximadament la de tothom i al sortir d'aquí com li passa a un interí d'ensenyament topem amb altres realitats que ens impacten.

divendres, 9 de novembre del 2007

Massa tard, com sempre.



Per què sempre m'entero de les coses quan ja han passat? Per què els diaris fan les crítiques quan ja no hi ha temps d'anar a veure l'espectacle? M'acabo d'assabentar per casualitat d'un espectacle que pinta molt bé de titelles. L'armadura de l'absolut de la companyia Buchinger's boot marionettes , teatre surrealista de titelles. En fi, com sempre haig d'estar més a l'aguait de les coses. Una altra vegada serà, però dubto que aquesta companyia torni a passar Barcelona.

dijous, 8 de novembre del 2007

Marmitako

Ingredients: tonyina, pebrots vermells i verds, cebes, alls, patates i tomàquets.

Ataco el marmitako com si fos un estofat que enlloc de carn hi va tonyina, és això o sóc un heretge?

Fregeixo la tonyina fins que es comenci a dorar, le tallat a trossos petits, amb el mateix oli fregeixo la ceba tallada fina i un parell d'alls, quan es comença a dorar els pebrots tallats a daus i al cap d'una estona els tomàquets trossejats i pelats ( quin invent més bo pelar els tomàquets!), quan els tomàquets alliberen l'aigua hi introdueixo la tonyina i les patates roges que abans he mig fregit i deixo que es vagi fent. No m'ha calgut posar-hi aigua.

Com disfruto que s'acosta l'hivern i puc començar a fer suquets, encara que tots acabin tenint el mateix gust! Com disfruto quan la feina de l'Ies em deixa disfrutar dels petits plaers!

dimecres, 7 de novembre del 2007

L'endemà de l'endemà.

Sempre em queixo que no tinc temps, que els castells o el que sigui no em deixen fer res. I quan tinc temps no l'aprofito, deixo passar les hores sense fer res útil. I llavors dic que serà la última vegada, que a partir de demà aprofitaré les hores i en treure el màxim suc. I l'endemà el mateix, espero a l'endemà.

Sempre em fixo un termini o espero que algun fet em farà canviar i vaig esperant i esperant aquest fet extraordinari que em farà diferent. I el fet més extraordinari que em pot passar és que algun dia decideixi aprofitar totes les hores. Però ara ho tinc clar, a partir de demà canvio.O potser espero fins a dilluns? o per una setmana puc esperar que acabi la temporada castellera, o per què no espero fins a principis d'any? No és quan tothom fa els bons propòsits?

dilluns, 5 de novembre del 2007

Montseny

5 hores



Aprofitant que és la tardor ens acostem al Montseny per buscar castanyers. Fem una ruta al voltant del Castanyer de Can Cuc sense passar pel seu costat. Intentant evitar tota la gent possible.

Iniciem la ruta una mica abans del pantà de Vallfornès, hi ha una cadena que impedeix el pas dels cotxes i només entrant al pantà agafem una pista que va cap a Sant Salvador de Terrades sense intenció d'anar-hi sinó de remuntar fins al Sui i després entrellucar el pla de la Calma.

Dos pebrassos ens criden i ens obliguem a entrar al mig del bosc després la mandra de tornar enrere ens fa perdre una bona estona camp a través fins que retrobem la pista, ja se sap, abans rebentar que desfer camí. Portem una hora i estem al començament i no hem vist ni un castanyer. Per cert, tres rossinyols ens acompanyen junt els dos pebrassos, pobra companyia.

Al arribar a la carena del Sui veiem un parell de fagedes amb els seus colors de tardor. I contemplem una magnífica vista del Turó de l'Home, les Agudes i el Matagalls. Puguem al Sui amb gran esforç meu, si és un turonet!!! que penós! I continuem planejant fins enfilar la pista que condueix a la masia de Valldfornès. Tot i ser pista és molt agradable i vèiem una gran varietat d'arbres, algunes teixos i boixos ben bonics. Abans dinem fins que unes ovelles ens obliguem a marxar i iniciar la tornada.

Després del mas trobem els únics tres castanyers que veurem en tot el dia! En fi, bonica excursió tardoral pel Montseny, contemplant un munt de bolets no comestibles en un perfecte dia de tardor.

diumenge, 4 de novembre del 2007

El carrer estret. Amadeu Cuito

3/11/2007



A vegades no entenc quines intencions tenen certs escrits, amb aquest llibre m'ha passat això.