dimecres, 31 de desembre del 2014

Propòsits d'any nou.

Ja fa uns quants anys que vaig establir un pacte amb els bons propòsits d'any Nou. No els compleixo mai i així no cal que cada any els renovi. Els mateixos de l'any anterior em serveixen pel nou any. Però aquest any m'he proposat una variació, fer algunes coses senzilles que fa una pila d'anys que vull fer o que fa una bona pila que no faig. Com que sóc cap-quadrat he decidit proposar-me 12 bons propòsits a complir un cada mes del proper any. Sí, un dels bons propòsits del proper any és escriure més al bloc i això serà una bona font d'entrades absurdes.

1. Fer una foto 

Sembla senzill però el que vull dir és fer una fotografia de paisatge amb cara i ulls. Buscar un paisatge, buscar l'enquadrament adient, trobar la llum adequada, provar diferents obertures i... El resultats és el de menys però fer tot el procés.

2. Banyar-me al mar

Sí visc a dos minuts del mar però no m'agrada la platja i fa almenys uns tres anys que no em banyo al mar. Que no m'agradi la platja no vol dir que no m'agradi submergir-me al mar però no ho faig.

3. Preparar arròs al forn.

Segurament és el plat estrella familiar i li he demanat la recepta a ma mare unes tres vegades però mai m'he llençat a provar-lo de fer. Segur que no serà el mateix però...

4. Copeta d'Oporto

Vaig tenir una companya ja fa uns deu anys que deia que cada divendres al migdia a l'arribar a casa abans de dinar es prenia com a vermut una copa d'oporto; que li anava perfecte per desconnectar i deixar les cabòries de la feina a l'institut. Des de que m'ho va dir vaig pensar que algun cop ho hauria de provar.

5. Bivac

Fa molts anys que no dormo una nit al ras a la muntanya, despertar-se amb la sortida del Sol i l'esquena destrossada. Quants records!

7. El Senyor dels Anells

Una sessió triple de Senyor dels Anells, la trilogia complerta en una sessió o programar una sessió setmanal amb crispetes i tot el necessari.

8. Anar a buscar amfibis.

Planejar una expedició nocturna a la bassa o riu més proper a la caça de l'amfibi despistat.

9. Llegir l'Odissea d'Homer.

Això ho tinc pendent des de la meva lectura de la Ilíada ja fa uns quants anys.

10.Fer una cata de vins.

Fer un curset per descobrir els meus gustos.

11.Netejar els vidres de la façana.

No és tant fàcil necessito escala nova i neteja-vidres amb un pal per arribar-hi. Però ja fa cinc anys que tenim el pis i mai ho he fet. Ja toca o ja tocava fa temps.

12.Participar a tots els concursos del meu voltant.

Aprofitar el concursos del Sàpiens, Descobrir Catalunya, Nescafè... que sempre dic que haig de fer per veure si hi ha sort i mai ho faig.

Fa temps que també tinc pensat rellegir-me tots els llibres de la saga de Cançó de Foc i Gel ho penso cada cop que surt un nou llibre. Però el proper any no un altre!

dijous, 18 de desembre del 2014

Va de claus.

Ja fa cinc anys que vam venir a viure on som ara, 59 quotes d'hipoteca per ser més precisos. Porto cinc claus al clauer: la d'entrada a l'escala, les dues de la porta d'entrada, la de la bústia i...Porto una cinquena clau que mai he sabut perquè servia, quan em van entregar les claus venia amb les altres però no l'he fet servir mai i no sé perquè serveix. S'assembla a les tres primeres però no és cap d'aquestes. I quan obres a les fosques és una clau més a descartar al fer la ronda de totes les claus. Igualment no m'atreveixo a llençar-la. I si la necessito encara que no sàpiga perquè?

dimarts, 16 de desembre del 2014

El que queda...

Ja són cinc temporades sense fer castells, tret d'alguna escapada. L'any sabàtic s'ha convertit en lustre sabàtic, ja ho deia jo que no em prenia un any sabàtic sinó una dècada sabàtica. Que en queda de tot allò cinc anys després?

Primer: vaig decidir regar les plantes dos dies a la setmana, la decisió va ser fàcil dimarts i dissabte. Fàcil de recordar: els dies d'assaig. Encara que ja fa uns anys que m'oblido de regar-les, impensable els primers anys.

Segon: Les grans diades de la colla són fàcils de recordar, quedem amb els amics per esmorzar a la Pallaresa.

Tercer: acumulo una gran quantitat d'articles de diades castelleres des de l'any 89 que vaig començar a recopilar-les. I ara no sé que fer, llençar-les? Ordenar-les? No les vull per res però em fa molta pena llençar-les- Suposo que hauré d'esperar encara cinc anys més.

Per cert...

Encara que no ho sembli a simple vista aquest bloc comença a estar actiu. El que passa és que hi havia molta feina pendent. Ja hi han les entrades dels viatges a Suïssa (estiu 2014 )  i França (estiu 2013). Encara queden les fotos de València, no les trobo! I l'escapada a l'Alta Segarra (estiu 2012). A poc a poc, però ja tornem a caminar.

dimarts, 9 de desembre del 2014

Un tió sapastre

El tió de casa nostra és una mica sapastre, suposo que és de la família.

A l'agost quan estàvem traient una taula del traster, la Mar va descobrir que estava allà tancat, el pobre havia marxat després de cagar i s'havia quedat tancat al traster. Ho vam atribuir al fet que havia perdut una pota i els dos ulls en aquelles festes de Nadal. La Mar se l'emportava amunt i avall com un ninot i fins i tot alguna nit va dormir amb ella.

Unes setmanes més tard el vam descobrir a l'armari de les olles que no fem servir gairebé mai, per sort s'havia curat de la cama i ara només li falten els dos ulls. El divendres passat abans d'anar cap a Vimbodí la Mar el va veure per casualitat dalt d'un armari. I vam deduir que aquest any havia vingut abans de Prades, els tions familiars venen de Prades, encara que nosaltres pensàvem que encara trigaria un parell de setmanes. Així que m'espera un llarg advent de menjar mandarines perquè el tió es pugui menjar les peles.

Per cert dues coses.

La Mar no estén com s'ho fa el tió per cagar regals embolicats, que menja paper? El fet que un tronc de fusta cagui regals ho troba totalment normal, només no estén com s'ho fa per embolicar-los.

Segona cosa la Mar ajudat del Pau es va passar tot el gener i febrer de l'any passat jugant a tions. Agafava el que feia de tió,el tapava, possava coses a sota, cagava el tió i feia cara de sorpresa quan el destapava. I va començar a cridar quan  va veure el tió dalt de l'armari.


dimarts, 2 de desembre del 2014

Dies de pluja, dies de tolls.

Els dies de pluja poden ser una llauna amb nens tancats a casa, però després són genials: la roba més vella que hi hagi, que es pugui embrutar i mullar i un parell de botes de pluja, I a fer l'animal!!! I jo que no en tinc, quina enveja!