diumenge, 30 d’agost del 2009

Els amics de la Mar: Enbabes

Avís aquest bloc es pot tornar molt carrincló en el futur, però com és el meu bloc faig el que vull.


Enbabes acompanya a la Mar en els seus somnis. El que li passa és que és molt inquiet . Ara va amunt, ara va avall i com que la Mar sempre vol dormir mirant Enbabes. Ara dorm girada cap a la dreta, ara dorm girada cap a l'esquerra, seguint el seu amic. I si wel perd de vista perquè s'ha mogut, la Mar es desperta i ens avisa. I l'hem de girar perquè vegi el seu amic.

dimecres, 26 d’agost del 2009

La nit dels pèsols.

Si mai us doneu un cop i no teniu les modernes bosses per refredar el cop. Sempre podeu recórrer a la solució clàssica: la bossa de pèsols congelats.

Si mai us doneu un cop mig adormits a les dues de la matinada, us dono un consell. Vigileu que la bossa no estigui oberta. Sinó us podeu trobar recollint milers de pèsols a les dues de la matinada amb el mal del cop i sentint-te bastant idiota.

Segon consell: tanqueu el gat. Sinó us podeu trobar recollint milers de pèsols a les dues de la matinada amb el mal del cop i sentint-te totalment idiota. Mentrés un gat s'ho passa pipa amb la nova joguina: Escampar boles verdes per tots els racons de la vostra llar.

Us parlo per experiència pròpia.

dilluns, 24 d’agost del 2009

La MAR de feliç

Vam marxar el divendres a les sis matí els dos cap a l'hospital. I avui hem tornat amb un petit cabasset i sent tres.

Vam marxar convençuts per tothom de tenir un nen gros i pelut. I tenim una nena, petita i sense gaire pèl. Visca les àvies!

Mar

21 d'agost 2009 13:08 h
2860 gr i 49 cm



Hi ha hagut molta expectació a casa per veure la Mar.

dissabte, 15 d’agost del 2009

556 Brigada mixta. Avel·lí Artís-Gener




Sinopsis:la experiència de milicià de l'Avel·lí Artís-Gener i la transformació de les milícies en exèrcit regular.

Escrit en el llenguatge planer del Tísner fa de molt bona lectura.

divendres, 14 d’agost del 2009

Narayama. Shichirô Fukazawa.


Sinopsis:una àvia espera amb delit l'hora del seu pelegrinatge al Narayama al Japó rural de principis de segle.

L'autor aprofita les cançons populars per anat trenant la història i ens explica la vida de subsistència del Japó rural. Un dels llibres més durs i cruels que he llegit amb temps.

dimecres, 12 d’agost del 2009

Som tant inútils?

Quan ho vaig veure no ho creia i em vaig fer un tip de riure. Penjaria una fotografia si no fos que està posat als vestuaris. Al meu gimnàs hi ha un cartell-pictograma que explica com s'ha de tancar els armariets amb el candau.

Amb un gràfic explica que per tancar correcte has d'agafar l'anella de l'armari, la de la porta i tancar el candau. També hi ha els cassos incorrectes: si agafes l'anella de l'armari però no el de la porta no funciona i viceversa; si agafes la de la porta i no la de l'armari tampoc funciona. Hi ha un tercer cas, si has estat tant intel·ligent que has pogut agafar les dues anelles recorda que has de tancar el candau sinó no tanca l'armari! Naturalment amb unes creus vermelles les que no funcionen i una OK en verd la que funciona.

Realment fa falta? Fa falta explicar com tancar un candau ? En els meus deliris he arribat a pensar que es per curar-se en salut si alguna persona denúncia un robatori al gimnàs.

La reina al palau dels corrents d'aire. Stieg Larsson

11/08/2009



Sinopsis: si vols saber la meitat o gairebé tot del que passa al llibre només has de llegir la contraportada. Per què ho fan?

El que més m'ha agradat de la trilogia i especialment d'aquest tercer és que la història no acaba amb els fets, sinó que comença amb aquests i la lluita per imposar les diverses interpretacions d'aquest. Malgrat tot he trobat que com a novel·la negra grinyola per més d'un lloc però no sé que té que t'atrapa, t'atrapa molt.

Consell: Ja vaig dir que entre el primer i el segon llibre de Millenium deixaria una mica de descans perquè no es faci carregós la trilogia. Però entre el segon i el tercer no ho faria. Un és la continuació de l'altre i va bé tenir-lo fresc.

diumenge, 9 d’agost del 2009

Winesburg. Ohio



Sinopsis:
el recull de les vides dels habitants de Winesburg , un poble d'Ohio a finals del segle XIX i principis del XX. Cada capítol és la vida d'un dels seus habitants.

N'esperava més d'aquest llibre me l'havien recomanat amb bastant entusiasme, no m'ha decebut però tampoc convençut. També alguna persona que no tingues una vida trista, boja, o solitària hagués estat bé. No ha deixat de ser interessant llegit-lo.

dijous, 6 d’agost del 2009

Carlit: Dorres

4h



Últim dia de les nostra escapada burgesa a la muntanya. Avui toca pujada a l'ermita de Bell-lloc i banyada a les piscines sulfuroses de Dorres. Com que ens fa una mica de vergonya decidim no agafar els autocars i baixar fins el pàrquing a peu, una mica de calentament abans de pujar a l'ermita.

Una primera hora de forta baixada però passant pel voltant d'uns llacs immensos, al mapa semblaven més petits. I després encara que ens ho indiquen els cartells i no ens ho acabem de creure: una patejada de tres hores més per una pista forestal, quin calentament! A la Míriam se li trenquen les botes així que abandonem la idea de l'ermita però no la de Dorres. Totes les travesses haurien d'acabar igual, amb uns banyada, quin plaer malgrat l'olor d'ous podrits (sofre).

Dues coses d'aquest dies: Per què sempre deixo la guia d'ocells i els prismàtics al cotxe? si després sempre m'acabo penedint. I segon, l'escala del mapa m'ha enganyat , les patejades eren molt més llargues del que semblaven.

Carlit: El cim

6h


El camí enfilant cap el Carlit.

Aquest cop a les vuit ja estem caminant, avui toca el cim del Carlit des de el llac de les Bullosses . Enfilem la volta als llacs i arribem a l'inici del camí del pic, fins aquí bastant assequible. El cim no enganya el vèiem al davant des de aquest instant, però per on pugen? Sembla una paret vertical, hi ha camí? Fem una cosa que no es pot fer mai, preguntar.

D'aquí a poc veureu un llac i des de d'allí falta una hora.

Una hora encara! El llac té una congesta de neu malgrat ser finals de juliol
. Des de baix vèiem que la gent va parant quan a penes els hi queda molt poc tros, per què? Enfilem i ens divertim; s'ha de grimpar en un tram amb ajuda de les mans. I descobrim perquè la gent para, quina pendent! Arribem al cim amb menys de tres hores, el que marca la guia. I realment val la pena, quina vista!

L'últim llac abans del cim.


Ens adonem que som els primers catalans, tots els que ens hem trobat al cim o pel camí de baixada són francesos que ara baixen depressa per anar a dinar. Tots els que pugen després de nosaltres són catalans. Quins horaris més diferents! Un cercavores em saluda al cim mateix, bimbo!
El cercavores saludant al cim del Carlit.

A la baixada donem una volta per veure els altres llacs i faig una migdiada gloriosa en un llac després de dinar. No ens hem perdut en cap moment, encara que era difícil amb una marca a cada cinc metres.

dimecres, 5 d’agost del 2009

Carlit: Puig Peric

6h

Les prebendes de la feina s'han d'aprofitar així que m'escapo a la muntanya amb una companya de feina, les respectives parelles que treballin, nosaltres tenim vacances. Una de les travesses més burgesses que he fet mai. Sortim a les quarts de deu i arribem al llac de les Bullosses per començar a caminar a quarts d'una! Quina vergonya! Naturalment agafem el bus de l'aparcament fins el llac, no fos que ens canséssim (després vam descobrir que va ser una decisió plenament encertada).



Amagat la Portella Gran i els dos Perics.

A la tarda volem estirar una mica les cames i acostar-nos al Puig Peric que en veritat són dos cims lligats per un coll ( El Gran Peric i el Petit Peric) donem la volta a les Bullosses i enfilem amunt per un camí no marcat. Després de tres hores de caminar: la guia, el mapa i el que ens envolta no quadren per enlloc. Quan arribem a un llac ,que no hauríem de trobar, decidim fer mitja volta. El coll està a més d'una hora i no arribaríem al refugi a l'hora de sopar. Abans de baixar sentim un crit característic: Dues marmotes! Em trec l'espina del Carros de Foc on els companys les van veure i jo no.


Una de les dues marmotes.

A la baixada malgrat tornar pel mateix camí ens perdem, i ens anem a l'esquerra i tornem per la vall del costat fent una bona estona de camp a través. Arribem al refugi quan ja estan parant plats a taula.

Després ens adonem que ens em equivocat de cim anàvem cap a la Portella Gran i quan crèiem que ens havíem desviat (a la tornada) era quan anàvem pel camí correcte, quin desastre de guies que som. Malgrat tot l'excursió ha estat molt bé.


Després de sopar juguem una estona al trinimos ( domino de tres cares) complint escrupolosament les regles de puntuació. A que hauríem de jugar dos profes de mates? A les cartes? No home, no. A un quart de deu ens manen tancar llums i anar a les lliteres. Si encara és de dia !

dilluns, 3 d’agost del 2009

Ja tinc connexió!

No m'havia pensat mai que era tant internetdependent, serà una de les noves patologies? Sóc addicte a la xarxa? Se m'havia espatllat el router i naturalment s'ha d'enviar a Madrid a arreglar, només a la capital són tant avançats suposo. En conclusió més de dues setmanes sense xarxa i fent visites al locutori de la cantonada, sols per veure el correu.

El més curiós es que podria haver anat preparant uns quants post, l'ordenador funcionava però no m'apeteixia. Curiós, curiós.