Em vaig començar a espantar quan em van començar a saludar els cambrers dels bars quan me'ls trobava passejant. Em vaig tranquil·litzar pensant que els conec d'anar a esmorzar o berenar amb els nens.
Ara mateix em saluden: Els propietaris del bar on vaig a berenar amb els nens els dijous quan passegen a primera hora el seu llebrer; També la fornera del bar-fleca de la cantonada que té controlada tota la canalla del barri; l'amo del bar del costat del mercat on fem habitualment un segon esmorzar amb els nens els dissabtes de mercat; El propietari d'un bar que va tancar, aquest sempre tinc la impressió que em saluda de mala gaita i em causa mala consciència... si hagués anat més potser no hauria tanca? El propietari i el cambrer on fem el vermut els diumenges. I finalment el propietari del bar gamberro del poble, bé aquesta salutació l'atribueixo a que coneix a la Roser.
Però avui m'han descol·locat totalment, avui m'ha saludat pel carrer el meu llibreter. Potser hi vaig massa? Amb lo cars que són els llibres! O potser és que no hi va massa gent? Si fa unes tres setmanes que no hi passo!
Per cert l'últim dia em va recomanar aquest llibre.
Bones festes!
Fa 1 setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada