Ferida de guerra

Ahir la Mar va rebre una queixalada a la galta perquè li volia prendre el joguet a un altre nen. El problema és que actualment estic llegint l'Origen de les espècies i aquest incident s'assembla molt a la lluita per l'aliment i la supervivència. Tenir un caràcter agressiu i una bona dentadura facilita l'accés als recursos dels joguets? Qui monopolitzarà les atencions de la mestra? M'estic preocupant massa? Estic tranquil, li estic deixant unes ungles molt llargues que li faran fer guanyar la lluita per la supervivència. A vegades no tens que llegir determinats llibres.

Reunions,reunions i actes i actes.

Actualment tinc tres càrrecs a l'Institut :tutor, coordinador de primer i cap de departament. En conseqüència haig d'assistir a cinc reunions setmanals: Reunió de tutors, reunió de nivell, reunió de departament, reunió de coordinadors i reunió de caps de departament. D'aquestes cinc reunions les tres primeres les porto i haig de fer les actes. Aquest any m'assemblo més a uns secretari que a un professor.

Al migdia escric les actes i aprofitant els forats preparo les activitats. De sis a vuit toca jugar, banyar i sopar la Mar i al vespre després de sopar, corregir. Així que no us estranyi que tingui els blocs una mica abandonats. Em sap greu ja trobaré algun forat.

Bretanya: Fougeres

Com que la previsió és pluja. Ens decidim per una visita propera: Fougeres. Segons la publicitat el major castell que es conserva a Europa. La veritat és impressionant. Grandiós i amb unes torres altíssimes. La llàstima és que la Mar té una estona tonta a dintre del castell i no ens deixa seguir els vídeos que parlen de la història de Bretanya fins la seva annexió a França. Semblaven molt interessants. Haurem de tornar-hi.

Per fi pluja! Som a Bretanya

Caminat pel fossat exterior

Una de les torres de l'entrada

A la dreta l'antiga torre de l'homenatge, a l'esquerra la nova

Les torres de l'homentage vistes desde l'exterior.

Malgrat que la pluja ens fastigueja uns mica la visita, almenys ara ja sembla que estem a la Bretanya. A la tarda veiem passejar el nostre gaiter amb una bicicleta amb carretó per nens petits. Naturalment amb la samarreta lila i les bambes roses.

La Mar ja va a la universitat

Bé sí, només és l'escola-bressol però la sensació és la mateixa. Com passa el temps! Cremant etapes.L'únic que espero es que quan vagi a la universitat no s'assegui i comenci a bramar al mig de classe! Quin panorama.

L'altra cosa, què faré amb tant temps lliure?

Sant Mateu-Cadira del bisbe

2h 45'

Mira que hi ha rutes al món i quan uns amics ens proposen fer una excursió ens porten a la ruta de l'esquirol que ja havíem fet!

No passa res ha estat divertit, a veure si ho repetim de tant en tant. Sempre és curiós anar a la muntanya amb gent que no hi havies anat mai.

Bretanya: Karnac

Ens escapem al sud de la Bretanya a Carnac, zona plegada de dólmens i menhirs. És on veiem els primers rètols en bretó del noms de les poblacions. Karnac (Carnac), Roazhon (Rennes)... La veritat els alineaments (fileres de menhirs) al principi no m'impressionen gaire. Els menhirs no són molt alts, però quan comences a caminar i veus menhirs i menhirs i menhirs et quedes impressionat. Estem parlant de milers de menhirs i fileres de quilòmetres de llargada. Un dels millors records que m'emportaré de Bretanya. La llàstima és que sense voler hem posat la màquina en una opció que ens fa les fotos fosques i no ens adonem fins al final. Poques fotos salvades i les millors perdudes.

Els alineaments de Karnac

Quan tornem a Roazhon ens trobem el nostre gaiter passejant en bicicleta amb la seva samarreta lila i les bambes roses. Ja estem a casa.

Bretanya: Saint Malo i Dinan

Aquesta fotografia sols es pot fer amb marea baixa.

Comencem a voltar per la Bretanya. Al matí ens acostem a Saint Malo un bonic port emmurallat envoltat de fortaleses. Això i les marees el feien gairebé inexpugnable per una flota enemiga. Passegem per la ciutat i ens acostem a les fortaleses. Ho podem fer ja que és marea baixa.

Encara que hi hagi baixamar, alguns es mullen els peus.

L'espectacular campanar de Saint Malo, servia de far?

A la tarda ens acostem al poble medieval de Dinan, massa per un dia. Els propers dies una mica més de calma, Això sí, la visita val la pena.


Quan tornem a Rennes ens trobem el gaiter del dia abans sopant amb uns amics amb la seva barba, la samarreta lila i les bambes roses. Són les set de la tarda. Molt tard per tocar, no queda ningú als carrers.