Aquest diàleg amb variacions l'he tingut ja un munt de cops.
-Oh! Quin nen tant maco.
-Sí, és molt rialler
A.
-Mira com riu. Què vols tu? Ets molt simpàtic.
-Sí, ja ho té. És molt simpàtic
A.
- Com es diu?
-És diu Mar.
-Ah! Marc, si té cara de Marc. I mira com riu. Mira X quin nen més bufó.
-Sí, és una
NENA molt riallera.
-Hola Marc que rius? Que t'agraden que et diguin coses? Quin nen més espavilat.
-
MAR, MAR diga-li alguna cosa a X senyor/a.
-Hola Marc, quins ulls més grossos que tens i que oberts. Quin nen més despert.
-És una
NENA no un
NEN és diu
MAR i no
MARC.
-Ah! Maria del Mar.
-Sense el Maria, Mar a soles.
(Com costa ! Mar no és tant estrany).-Ah! és que com no porta arracades.
-No li vam voler posar
(no sóc partidari de perforar els meus fills amb objectes metàl·lics).-I com que va vestida d'aquesta manera.
-Sí, avui porta pantalons
(Què vols un vestidet rosa ple de llacets?).-Ja ho deia jo que era una nena, té cara de nena. Adéu Mar.
-Adéu
(Ha dit Marc o Mar?)No penso posar arracades a la meva filla, ni dir que es diu Maria del Mar , perquè és diu Mar. Però confesso que ara moltes voltes surto amb la bufanda rosa.