dijous, 25 de febrer del 2010

El candelabro enterrado. Stefan Zweig



Zweig aprofita la història de la Menorà (el canalobre sagrat dels jueus) per donar esperança al seu poble (està escrit abans de la fundació d'Israel). O almenys és el que m'ha semblat a mi.

Sinopsis: La reconstrucció del que podria haver passat amb la Menorà a partir del saqueig de Roma pels vàndals.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Benvinguda al món! Torrents.

Fins ara tenia un nebot; ara ja tinc un nebot i una neboda. La Torrents ha vingut al món aquest matí. Em diuen que es belluga i que es queixa, ben fet. En aquest món un s'ha de moure's i fer sentir.

Em sembla que a Vimbodí sols hi ha unes tres o quatre Maries dels Torrents, però cap Torrents; ara ja n'hi ha una.

Ja pateixo quan d'aquí a uns anys s'ajuntin les dues cosines pel poble.

El cel és blau,la terra blanca.Hiromi Kawakami



Un llibre delicat i sensible.

Sinopsis: Una dona de es troba per casualitat el seu antic mestre de japonès de l'escola. Poc a poc descobriran que tenen els mateixos gustos i en naixerà una història d'amor.

dissabte, 20 de febrer del 2010

L'home que plantava arbres.Jean Giono



Un petit, preciós conte.
Sinopsis: un pastor planta arbres i ...

Marea minvant. R.L. Stevenson



Sinopsis: Tres homes desesperats que han anat perdent totes les oportunitats a la vida, viuen a punt de la inanició en una platja de Papetee quan se'ls hi presenta una oportunitat. L'aprofitaran? La desperdiciaran?

dilluns, 15 de febrer del 2010

El faroner. Henryk Sienkiewicz



Un petit, preciós conte.

Sinopsis: Un vell immigrant polonès, amb una vida plena de desgràcies. Té un cop de sort quan pot esdevindre faroner i tenir la possibilitat d'una vida tranquil·la fins als final dels seus dies. Però una inesperada visita trasbalsarà la seva nova vida.

He claudicat

Aquest diàleg amb variacions l'he tingut ja un munt de cops.

-Oh! Quin nen tant maco.
-Sí, és molt riallerA.
-Mira com riu. Què vols tu? Ets molt simpàtic.
-Sí, ja ho té. És molt simpàticA.
- Com es diu?
-És diu Mar.
-Ah! Marc, si té cara de Marc. I mira com riu. Mira X quin nen més bufó.
-Sí, és una NENA molt riallera.
-Hola Marc que rius? Que t'agraden que et diguin coses? Quin nen més espavilat.
-MAR, MAR diga-li alguna cosa a X senyor/a.
-Hola Marc, quins ulls més grossos que tens i que oberts. Quin nen més despert.
-És una NENA no un NEN és diu MAR i no MARC.
-Ah! Maria del Mar.
-Sense el Maria, Mar a soles. (Com costa ! Mar no és tant estrany).
-Ah! és que com no porta arracades.
-No li vam voler posar (no sóc partidari de perforar els meus fills amb objectes metàl·lics).
-I com que va vestida d'aquesta manera.
-Sí, avui porta pantalons (Què vols un vestidet rosa ple de llacets?).
-Ja ho deia jo que era una nena, té cara de nena. Adéu Mar.
-Adéu (Ha dit Marc o Mar?)

No penso posar arracades a la meva filla, ni dir que es diu Maria del Mar , perquè és diu Mar. Però confesso que ara moltes voltes surto amb la bufanda rosa.

dijous, 11 de febrer del 2010

El fred modifica la trajectòria dels peixos. Pierre Szalowski



Coneixeu la típica pel·lícula de diumenge al migdia a la televisió? Que ja saps com acaba abans de començar i que és una mica ensucrada? Doncs aquest llibre és això. No en tinc res en contra; aquestes pel·lícules et fan passar una bona estona però les veus i les oblides. Però a vegades ja et va bé això: distreure't una estona.

Sinopsis: Una gelada farà canviar la vida d'uns veïns quan ja semblava que ja les tenien determinades.

Catolia l'enfarinat. Joan Bodon


Sinopsis: Uns quants catòlics francesos mai van acceptar el concordat entre el Papa i Napoleó i des de llavors que viuen auto exclosos dels que ells consideren una església cismàtica i al marge de tothom per no contaminar-se. Aquesta és la història d'un nen que viu en una de les últimes d'aquestes famílies a mitjans del segle XX. Auto exclosos i condemnats a desaparèixer.

Vaig escollir aquest llibre per la història, desconeixia totalment l'existència d'aquesta església paral·lela dels refractaris, quantes coses desconec! Una nota curiosa els sacerdots cismàtics no van ordenar nous sacerdots i així a mesura que passava el temps els fidels es van quedar sense sacerdots, ni sagraments. I amb el temps els mateixos fidels van començar a interpretar les escriptures per ells mateixos i cada família a fer els seus ritus i cerimònies particulars. Així els més refractaris i conservadors van acabant interpretant la bíblia i estudiant-la en llengua comú, com els protestants, curiós. Val a dir que sempre amb una interpretació molt conservadora i tradicional.

Es treu el tovalló!

Ahir em vaig escapar a Barcelona. Vaig passejar amb la Mar per l'avinguda Gaudí, vaig fer el vermutet amb el meu pare abans d'anar a dinar a casa. Vaig xerrar amb els meus pares. Ens vam estirar al terra del menjador mon pare i jo i vam jugar-emprenyar la Mar. Mon pare la va adormir i ma mare, quan es va despertar, li va donar el puré de fruites. La Mar per això va llençar el plat al terra. I al final, no us ho creureu: li vam tapar la cara amb un tovalló i se'l va treure! Increïble, ho vam repetir fins a quinze vegades! Al vespre ho vam ensenyar a la mare i ho vam gravar en vídeo, això s'ha de guardar!

Ahir no vaig fer anglès, ni feina de cap curs, ni res en especial però crec que va ser un dels dies més ben aprofitats. Ah? Per cert? Us he dit que m'ha filla ja es destapa la cara?

diumenge, 7 de febrer del 2010

Santa Fe-Turó de l'Home-Agudes

3 hores



Surto de l'aparcament de la font de Passavets, un quilòmetre per sobre de Santa Fe (quilòmetre 22 de la carretera). El camí està marcat amb biguetes de ferro i les marques de GR (vermell-blanc). Una bona grimpada fent les ziga-zagues del camí per agafar alçada, hi ha neu-glaçada al camí cosa que obliga a anar per la vorera. En una hora arribo al Turó de l'home quan a la guia del parc hi posa 1h 40´. He pujat a bon ritme.

Agafo el camí fins a les Agudes ( biguetes amb marques blaves), també glaçat i anant en compte de no relliscar. Al cim quatre cercavores em saluden, sembla que només veig aquest ocell quan faig un cim. Retorno pel camí anterior fins a la carretera que puja al Turó de l'home. Allí hi ha una bigueta que anuncia la font de Briançó i la de Passavets, just abans d'arribar a la carretera asfaltada. Una fita ens indica el camí de baixada. ( Direcció Turó de l'home-Agudes molt poc després de travessar la carretera, baixant a la dreta). Més tard trobarem el camí marcat amb pintura vermella. Al cap de poc trobo la font de Briançó, on aprofito per sucar les dues botes fins el fons, sóc així de patós. Baixo per una fageda plena de fulles seques que en alguns punts m'arriben a l'alçada del genoll. Arribo a la carretera a uns tres-cents metres ( cap a la dreta) per sobre de l'aparcament.

dimarts, 2 de febrer del 2010

Bellver-Sant Serni de Coborriu

1h 5'
Santa Maria de Talló

La guia de cims de la Cerdanya ni pensar-ho, la d'excursions tampoc. Així que al final reconvertim la guia de d'excursions en cotxe per guia d'excursions en cotxet de criatura.

Sortim de Bellver, anem fins a Santa Maria de Talló i ens arribem fins a Sant Serni de Coborriu. No sé si empènyer un cotxet per una pista forestal es pot dir fer una excursió. Però si enlloc d'això dic que vàrem fer una tros del Camí dels Bons homes queda bé, oi?

Sant Serni de Coborriu

Rasos de Peguera

Sortida amb raquetes 3 h?

Fotografia: Àlvar Rius


Ens trobem vuit inexperts en el tema de les raquetes per fer una excursió pels Rasos de Peguera. La intenció pujar al Pedró i després anar fins al poble de Peguera per fer una volta circular. Puguem al Pedró o Rasos de baix i després al Rasos de dalt, després de perdre's una mica. El tema de les raquetes molt fàcil, t'acostumes de seguida.

Decidim passar de la pista i anar bosc a través. Però entre xerrar, fer el burro, llençar-se amb trineus improvisats i l'anunci de nevades importants decidim escurçar l'excursió i no arribar fins a Peguera. Això sí amb la idea que hem de repetir l'experiència.

Fotografia: Àlvar Rius