Els amics de la Mar: La Lluna

Hola Mar,

T'explicaré una petita història a veure si t'agrada.

El Sol i la Lluna són dos germans bessons, un noi i una noia. Quan eren infants, corrien, jugaven i s'empaitaven com fan tots els germans. Però ja saps en els contes sempre passa una desgràcia. Un dia la Lluna, que li agradava escapar-se de nit, va caure a l'aigua, i malgrat estar tota xopa va continuar jugant. Corrent i corrent, tota xopa pel cel així que la pobra es posà malalta.

Així ara el Sol el veus jugar tot cridaner pel cel de dia i a la pobra Lluna la veus pàl·lida, plena de blaus i crostes i de tant en tant té tant fred i que es tapa amb una manta. Per això a vegades només en veiem un tros petit, petit.

T'ho explico tot això perquè quan vegis a la Lluna la pobreta està malalta i no podem fer ni soroll, ni plorar, ni cridar ni fer gaire remor perquè està malaltona i la podries despertar. També de pas deixaries dormir als teus pares que van cansats.

De com l'Arnau s'enfilà a la Lluna
ja ho explicarem en un altre conte.

L'últim do de pit ( II part)

L'últim do de pit ( I part)

Curiosa la vida, curiosa la mort. Com no ho he vist fins ara? Com se m'ha escapat? Com pot ser tant cert? Com he pogut estar tant cec i no ho he vist fins ara? Estic convençut que si no m'estigués morint no ho tindria tant clar o potser hagués pensat que m'estic encaparrant que el temps ja dirà si tinc raó o no en tinc. I no faria res. No serà que m'estic tornant boig? No serà que se m'ha confós la realitat? el subconscient no estarà fent-me una mala passada? Però ho sé del cert, no sé perquè, però sé que és veritat. No hi ha res de concret, d'obvi, de clarificador però en tinc tota la certesa. Sé que el meu fill mai serà feliç amb el seu padrastre. Sé que el farà desgraciat.

No és pas gelosia de la meva antiga parella. Cadascú ha fet la seva i que li vagin bé les coses. Aquest cap de setmana ho he vist clar. Com no ho he pogut veure abans ? Poc a poc li ha robat l'autoestima, no havia vist el meu fill abans així. Sé que el farà desgraciat i la Maria no ho veu! No em farà cas, si li explico, pensarà que me tornat boig.

Aquell puto músic perfeccionista no troba res ben fet, ho he vist. Ho podries fer millor Xavi, no està malament però...Mai li he sentit dir res que ho fes bé, noto que el meu fill li fa nosa. No li farà mal però el tracta com una penyora que ha de pagar i si desapareixes millor. Puto egocèntric, com si no hi hagués res més al món que ell i la seva puta flauta.

No, tampoc no és un motiu per matar una persona. Però que collons m'importa ell a mi sols m'importa el meu fill! Però és que no tinc diners, ni res important. Em moro i no li puc deixar res.
No sóc ni escriptor, ni pintor ,ni manetes, ni res. No li puc deixar res al meu fill sinó aquest petit pis rellogat. Almenys li hauria de deixar que fos feliç, la possibilitat de ser feliç. Jo ho sé, ningú sap que passarà en el futur, però jo sé aquell paio farà el meu fill un desgraciat. Ho sé. Deu ser la lucidesa dels moribunds.

I que pensarà el meu fill de mi? Que pensarà del seu pare assassí? Ho haig de fer, no puc ser egoista, ho haig de fer per a ell, perquè tingui la possibilitat de ser feliç. Mataré aquell paio.

L'últim do de pit (1a part)

Estimat Xavier..., així? Estimat fill? Que es pensarà de son pare? Com collons començo la carta ? Per què no li dic a la cara? No puc, no puc...

Si almenys callessin aquests tres borratxos podria concentrar-me una mica. De què collons parlen tant riallers? Si van vestits com si anessin a un funeral?

-Sí, home tot per acabar així, ni fumava, es cuidava, mai havia fet excessos i amb trenta i pocs mira que li ha passat.
-Sí, és veritat, cada dia anava a córrer !i de què li ha servit?
-Te'n recordés que la meitat dels dies no volia venir al bar?
-Ara que ho dius, és veritat. Que collons, fem una altra canyeta?
-No que farem tard a l'enterro, va anem a fer un cigarro a fora i anem tirant
-Puta llei del tabac, semblem delinqüents...

Sempre m'han fet ràbia aquest tios però pensar que d'aquí a uns mesos em faran servir com excusa. Mira el Joan tant formal, tant esportista i li van detectar un càncer i al cap de tres mesos ja era al forat. Sí cabró sí, si la sanitat pública no es gastes tots els diners en merdosos com tu, en tractar drogates i fumetes com tu, potser hi hauria alguna cura pel meu càncer. Però clar fill de puta, no sabies que el tabac mata? Oi? Pobret, no t'ho ha dit mai ningú? Almenys podries pagar-te una assegurança mèdica, o morir-te del teu vòmit traient els pulmons per la boca, tu solet, però no, no, d'aquí uns anys col·lapsaràs les urgències i a sobre m'hauràs fet servir d'excusa. Mira el Joan tant que es cuidava. Va vés porta un altre cigarro que pels quatre dies que són. Si pogués et fotria el cigarro, que collons el cigarro... l'encenedor, el cendrer i tot el puto cartró de tabac pel cul!

Sort que marxen que sinó no sé que faig,clar! Els putos marginats perquè ara estan perseguits i no poden fumar al bar, quin drama pobrets, quina pena que em feu. Almenys et quedis impotent com diu al paquet! I el millor de tot és que podria fer-ho! Me'ls podria emportar pel davant! Qui empresona a un malalt de càncer terminal? Com em riuria al judici quan el jutge em condemnés a trenta anys. Joan, tal com va de ràpida la justícia en aquest país no arribes ni a la primera vista preliminar. És veritat, potser m'ho hauré de pensar? I si faig una mica de neteja abans de marxar d'aquest món? per una vegada faria alguna cosa decent a la vida, com desbarro últimament. Va a la feina...

Fill meu, potser creus... així tant directe?

I com li diré tot això al meu fill? últimament el veig cap cot. S'ensumà alguna cosa? No ho crec, sinó no m'hagués demanat anar a la muntanya, o potser sí? La última excursió, on anar? Uf no, ja no estic per excursions, la última excursió ja l'he feta , on va ser ? Quantes últimes coses ja hauré fet? Uf la última cardada si que fa temps! Però com li diré ? L'excusa del refredat ja massa temps que dura, aviat preguntarà. Per primer cop m'alegro de sols veure'l cada quinze dies, si em veies com estic després dels cap de setmana! No em perdonarà, o se'n farà la idea? Li haig d'escriure la carta d'una punyetera vegada per explicar-li, com s'ho prendrà? La trencarà abans de llegir-la o ja només seré un record vague i passat d'aquí a uns anys?

I, a qui li dono? a la Lluïsa? Li hauria de dir alguna cosa a ella? Ella que li explicarà? Quines coses té la vida, vaig compartir set anys amb ella i un fill i ni se m'havia plantejat dir-li res. Per altra banda com li explicaria? Porto ja mitja hora al bar i encara no he escrit ni una sola ratlla i d'aquí poc hauré d'anar a recollir al Xavier. Què li dic ? Déu meu, que li dic? No em podries donar tant sols quinze minuts d'aquí a uns anys per explicar-li ? No, no ja sé que no, un altre fill de puta. Et prometo que al meu funeral li fotré una bufa al primer capellà que es presenti. A la merda tu i els teus!!! Desvariejo com mai, una carta és l'única manera per explicar-li però, què li dic? Com començo?

Bé, dilluns li escric després del cap de setmana amb ell ja em vindran les paraules, Joan et morts però encara tens temps per escriure una carta. Va l'últim cigaló, i del car! que collons! La casa per la barraca, almenys que no diguin: la va palmar i de que li van servir tots els quartos del banc? Ja ho deia jo que el veia canviat i quina pena que feia ? Que va patir molt?

Potser em penso lo d'enviar uns quants pel davant, i qui em carrego? la putada de carregar-me alguns de dretes és que sempre en surten més! com cucs!i no arreglaria res. I si jo els he aguantat tota la puta vida que ara s'espavilin els que queden! Almenys que serveixi per millorar la gent que estimo. I si em carregues un turista amb espardenyes i mitjons? Fent una crida mundial a l'alliberament de Catalunya? Bé, Joan encara tens sentit de l'humor, encara hi ets una mica.

-Hola fill, com va? Preparat per marxar? Com ha anat l'escola? Que has fet avui? Va posa la bossa al maleter i marxem, ja m'ho explicaràs pel camí. Que ha passat alguna cosa ? Et veig pansoi...