dimarts, 27 d’abril del 2010

Bateig de foc de la Mar

No tenia gaire temps al Delta i marxo amb preses perquè a les dotze inauguren a Mataró una escola de primària que com a noms de les classes porta els elements festius de la ciutat i per això han convidat a les Diablesses a la festa i acompanyo a la Roser. No podem veure la classe de les diablesses perquè és dels cursos superiors i encara no hi ha alumnes als últims nivells de l'escola, d'aquí uns anys.

Al final la Mar és batejada, això sí amb foc.

diumenge, 25 d’abril del 2010

Delta del Llobregat 25 d'Abril Limícoles a patades!

M'escapo de bon matí al Delta del Llobregat. A la primera de les mampares que normalment no puc veure res em trobo una invasió de limícoles: gambes roges i verdes, camallargues,xivitones, un corriol gros...tots a dos metres com a màxim. M'ho passo pipa fent fotos, ara entenc com es senten els fotògrafs que em trobo amb objectius més llargs que no pas ells, quina enveja! Faig una visita ràpida als amagatalls i quan marxo cap el cotxe em trobo tres xatracs remuntant el riu. Xatrac comú ? No ho tinc clar.

Gamba verda

Gamba roja


Camesllargues


Xivitona

Xatrac comú?

divendres, 23 d’abril del 2010

Jo decideixo.



Avui diada de Sant Jordi he sortit a passejar com sempre faig. He intentat mirar llibres per sobre la gentada, he regalat la rosa i el llibre a la meva companya i per primera volta he regalat una rosa a la meva filla en el seu primer Sant Jordi.

Però aquest cop he fet una altra cosa. He omplert un sobre amb una butlleta que es dipositarà en una urna el dia 20 de Juny en un referèndum no vinculant i no reconegut; un referèndum de joguina, organitzat per voluntaris i no per cap govern, en el fons una prova de referèndum.

Però crec que mai fins ara havia votat res amb tanta il·lusió perquè avui jo he deixat clar que jo decideixo i no permetré que ningú ho faci per mi. Vindrà un dia en que tots nosaltres farem una votació que considerarem vinculant i jo respectaré sigui quin sigui el resultant de tots els ciutadans del meu país. Però no m'importarà gens el que em diguin des d'Espanya perquè és el nostre dret i la nostra decisió i no penso renunciar mai al meu dret de decidir el meu futur com a persona o com a poble.I avui era el que volia deixar clar.

dimarts, 20 d’abril del 2010

Cosas que los nietos deberían saber. Mark Oliver Everett


Sinopsis: Autobiografia del cantant d'Eels.

Ups, a vegades no saps descriure un llibre. Quan un adolescent l'han criat sense cap norma i amb la l'única consigna que o aprens a nadar tot sol o t'ofegues i per tant tot està permès. Quan en un any es troba el seu pare mort sense previ avís d'un atac de cor, la seva germana aconsegueix suïcidar-se després d'uns quants intents, ell pensa cada dia en estimbar-se amb el seu cotxe i un dia s'estavella un avió a la seva urbanització i es troba envoltat de cadàvers. Se'n pot treure alguna lectura positiva? Doncs l'autor al final sí. Malgrat les coses horribles que li passen a la vida també n'hi passen de bones i al cap i a la fi: Que collons! Encara estem per aquí i no som morts.

diumenge, 18 d’abril del 2010

Garrotxa. Pont de Llierca. Banyoles


Últim dia per la Garrotxa, ens acostem al pont de Llierca porta de l'Alta Garrotxa. Tinc l'esperança que sigui fins d'aquí poc quan la Mar sigui una mica més gran i podem començar a fer excursions amb ella. De baixada ens aturem a Banyoles on no hi havia estat mai.

dijous, 15 d’abril del 2010

Garrotxa. Olot.

Aquest és el dia que teníem previst fer una petita excursió per l'Alta Garrotxa. Però com que la prova amb la motxilla no va anar gaire bé i la Mar està una mica constipada ho deixem per una altra ocasió. Millor, ja tenim una excusa per tornar-hi, però en feia falta alguna ?


Decidim fer una volta per les fonts d'Olot i seguint el curs del Fluvià. Sense voler-ho una bona patejada.



Al vespre no me'n puc estar i obro la TV més antiga del món, sóc així.

dimecres, 14 d’abril del 2010

Salut i República.

Hi ha unes quantes imatges que associo a la República i per extensió a la Guerra Civil. Una de les que tinc gravades a la memòria i em ve de forma recurrent, és una de les imatges del pas dels Pirineus, de l'exili. Suposo que la coneixeu. Hi ha un home envoltant de neu al costat d'una foguera mentre frega les cames de la seva filla descalça que porta en braços per intentar fer-la entrar una mica en calor. Una imatge que trenca el cor.

Fa temps que em ve un pensament al cap. no sé qui són, ni que els hi va passar; segur que l'home és mort però si la nena encara fos viva. Què deu pensar de tots aquells que diuen que no s'ha de remenar el passat?

Només he trobat la imatge apareixent a un vídeo d'Obrint Pas ( Minut 1:19)

Enllaç

dimarts, 13 d’abril del 2010

Garrotxa: Fageda d'en Jordà, Santa Pau i Croscat.

La fageda

Segon dia a la Garrotxa. La intenció és anar al matí a la Fageda d'en Jordà i el Croscat i a la tarda Santa Pau. Que bonic és anar als llocs entre setmana i dies laborables, estem sols per la Fageda! Llàstima que comenci a espurnejar, com que portem la Mar i està una mica empiocada decidim anar cap Santa Pau i canviar tarda per matí.

Santa Pau amb l'església i el castell.

Passegem per Santa Pau i acabem menjant una botifarra esparracada amb els seus famosos fesolets. A la tarda ens arrosseguem fins arribar al Croscat, quina panxada!


El tall del Croscat.

Al vespre m'escapo sol fins al castell de Sales de Llierca, el veiem des de la casa i no hi ha una sola indicació que esmenti com arribar-hi. Doncs, a descobrir camins! Arribo al castell: ple de cotxes i amb llums, descobreixo el típic taller que apareix a les pel·lícules d'un assassí en sèrie i m'apareix un gos bordant des de un camió d'una companyia de circ. Massa emocions, faig una foto i marxo.
La torre del castell de Sales de Llierca.

dilluns, 12 d’abril del 2010

Garrotxa: Besalú, Tortellà.

El pont de Besalú.

Aprofitem la meva última setmana de permís per fer una escapada a la Garrotxa, per primera vegada lloguem una casa rural per passar-hi uns dies de tranquil·litat. La típica masia de muntanya portada per uns holandesos, eh? ( Can Cruanyes, Sales de Llierca).Camí de la casa ens aturem a fer una visita a Besalú, vila que havia travessat unes quantes vegades en cotxe però no havia visitat més enllà del pont.

Dos poderosos dragons protegeixen
la torre del pont de Besalú.

Arribem a la tarda a la casa, la veritat tot molt bé i molt recomanable. Més tard ens escapem a fer una passejada per Tortellà tot buscant una farmàcia de guàrdia per a la Mar (atac de mocs verds).

Qualsevol diria que de Tortellà són típiques
les culleres de fusta veient aquestes fanals.

diumenge, 11 d’abril del 2010

Tardes de mitja taronja, mig plàtan, mitja poma i mitja pera.

Al final havia d'arribar, s'ha acabat la compactació del meu permís de reducció de jornada, demà torno a treballar. Aquest és el moment en que faria el ploramicó, em queixaria i diria: llàstima les vacances o... però he decidit canviar. He pogut disfrutar de quatre mesos de la meva filla i és clar que m'agradaria més, però la majoria dels pares sols tenen quinze dies i amb això s'han d'acontentar.

Volia fer moltes coses a nivell personal en aquest temps, projectes que fa molt de temps que tinc a l'armari però allà han continuat, quina feinada que es ocupar-se d'una criatura! Ara mateix la Mar està a la meva falda i pica a l'escriptori mentre escric, és la única forma que tinc de fer un post.

En aquest temps la Mar ha començat a menjar les verdures, el pollastre, la vedella i les farinetes, ha après a rodolar i ara gairebé ja s'aguanta asseguda tota sola i tot això ho he pogut seguir dia a dia. També s'ha posat malalta i he passat nits sense dormir (encara no entenc com alguna nit no m'he fotut de cap per les escales), no tot ha estat bonic, però ho he viscut en primera persona. Ara d'aquí molt poc començarà a gatejar (quina por!) i no sé s'hi passarà el mateix.

Les àvies prendran el relleu fins a finals de curs i s'estalviarà d'anar a la guarderia fins l'any que ve. Però no em puc queixar, gràcies al meu horari podré arribar a temps per tallar mitja taronja, mig plàtan, mitja pera i mitja poma i preparar les fruites del berenar.

No sé qui va decidir que podia fer aquest quatre mesos de permís, però gràcies.

diumenge, 4 d’abril del 2010

Cadaqués

2 i 3 d'abril



Continuem aquella vella i bella costum d'ocupar cases de parents d'amics o d'amics de parents. En aquest cas Cadaqués. Som uns deu i després de quatre hores aconseguim arribar-hi. Un parell de dies d'estar amb amics. Sopars tranquils, passejades i converses.

El primer dia un tomb per Cadaqués i l'endemà ens acostem fins a Port-lligat tot passejant. Una tarda i un matí no donen per gaire més. Hi haurem de tornar amb més calma.


Fent el dropo a Port-lligat.

Estany Ibars

Aprofito per fer una escapada a l'Estany d'Ibars. On puc veure unes quantes coses interessants: les primeres orenetes de l'any ( vulgar i cuablanca), 16 tètols cuanegres i més de 80 cames llargues i un bec d'alena.

A part faig els meus primers intents de filmació d'ocells, ja us diré com han anat.

Els tètols i el bec d'alena.

Observacions 28/03/2010
  • Anas clypeata (Ànec cullerot)
  • Anas platyrhynchos (Ànec coll-verd)
  • Carduelis carduelis ( Cadernera)
  • Ciconia ciconia ( Cigonya blanca)
  • Columba palumbus (Tudó)
  • Croicocephalus ridibundus (Gavina riallera)
  • Delichon urbica (Oreneta cuablanca)
  • Fulica atra (Fotja comuna)
  • Gallinula chloropus (Polla d'aigua)
  • +50 Himantopus himantopus ( Cames llargues)
  • Hirundo rustica (Oreneta vuldar)
  • Larus michaellis (Gavià argentat de potes rosses)
  • 16 Limosa limosa (Tètol cuanegre)
  • Motacilla flava ( Cuereta groga)
  • Passer domesticus ( Pardal comú)
  • Pica pica (Garsa)
  • Recurvirostra avosetta (Bec d'alena)
  • Streptopelia decaocto (Tòrtora turca)

Prades- Roca Foradada

27/03/2010

1 hora?

El camí vell de l'ermita?

Sortim a donar una volta pels voltants de Prades, la nostra intenció provar la motxilla de la Mar i arribar-nos fins a l'ermita de l'Abellera sortint de Prades.

Seguim les indicacions d'una guia i quan arribem a un senyal que posa Capafons per l'Abellera ens oblidem d'ella. Seguim el que creiem el camí vell de l'ermita i apareixem al llac de Prades i la Roca Foradada?

Com que els propòsits estan complerts: donar una volta i provar la motxilla (encara és un xic petita) tornem a Prades.


Els veïns de Prades són molt amables
deixen cadires per descansar al mig dels camins.

La Roca Foradada.

He mirat la guia, el mapa i encara no entenc on ens vam perdre. Últimament no n'encerto ni una.