divendres, 15 de febrer de 2008

Festín de cuervos. George RR Martin

13/02/2008



Mai he trobat un pròleg que defineixi tant bé que representa la saga de “Cançó de gel i foc” com el de Álex de la Iglesia comparant-lo amb una temporada de les noves sèries de televisió (Perdidos,Herois...). Ara ja no m'enfado i tinc assumit que l’autor no tancarà cap tema i que per altra banda n'obrirà molts de nous. Així és com aquelles sèries que mai s’acaba de resoldre l'enigma central.
Així que obro el llibre, assaboreixo els capítols i intento imaginar cap allà on aniran les històries. Aquest cop s'ocupa dels territoris que no havien aparegut a la saga i tenia una mica abandonats Dorne, Illes de Ferro , Altjardí i deixa pel futur del llibre el que passarà a altres personatges ( Tyron, John...) Crec sincerament que com diu l'autor aquest llibre i el proper constitueixen un però que era massa estens i l'ha hagut de partir. Així crec que és el que menys sorpreses finals dona, ja que crec que serà en el proper on ens deixarà una altra vegada sorpresos.