dijous, 14 de febrer de 2008

Dia de vaga a l'institut

Dia de vaga a l’institut, seguida de forma entusiasta pels alumnes ( 99%) i de forma discreta pel professorat (10%).

No he fet vaga, no diré els meus motius però cada cop estic més desencantat dels sindicats. Ja que aquests defensen a tot el professorat i jo crec que hi ha un percentatge petit però significatiu que no els haurien de defensar, aquells que no compleixen amb la seva feina i que ens desacrediten a tots. A part, crec que la vaga ha de ser l’últim recurs i que no es pot prendre a la lleugera.

No m’agraden les propostes de la conselleria, no m’agraden les propostes/ immobilisme del sindicats. No sé que necessita l’ensenyament però necessita canvis a la par de deixar tranquils als docents i donar-los-hi un marc estable i segur. També crec que no som els principals culpables però això no vol dir que no haguem d’analitzar els nostres errors i canviar-los.

Però no és el tema que volia parlar, com els dies a final de juny el professorat hem de fer la mateixa permanència al centre però sense classes. Que llarg és un dia sense classes! Que llargues són les hores! No ho vull dir, però últimament disfruto molt a classe, comença a agradar-me aquesta feina?

Així ens passegem pel centre, xerrem i aprofitem per fer la feina endarrerida i preparar classes. Com s’aprofiten les hores quan treballes! En fi, un dia tranquil, relaxat però pesat. Almenys, al contrari del juny, tenim un munt de feina i no són hores i hores sense fer res. Igualment sense alumnes sembla una mica absurda la feina que fem.