dissabte, 26 de gener de 2008

Once

Una de les coses que sempre reflexiono de les narracions, films...és quanta estona necessites o has de dedicar a crear un clima que faci que els espectadors vegin la situació dels personatges i que sàpiga fer apreciar als espectadors la importància del canvi que es produeix. Has alentit massa la història? O has estat massa ràpid i no s'entén la psicologia dels protagonistes?

En aquest film crec que el director va massa lent i les continues cançons fan alentir massa la narració i fer-la una mica reiterativa. Tot i això un bon final, no dic sorprenent, fa que te'n vagis del cinema més satisfet del que pensaves a mitja pel·lícula.