dimecres, 28 de novembre de 2007

Mare de terra. Vicent Andrés Estellés

26/11/2007



Cada cop tinc més clar que no sé llegir. Llegeixo en diagonal, devoro els llibres, passo les pàgines a ritme frenètic i no acabo d'aprofundir la lectura. Llegeixo com qui mira l'acta d'una reunió. Si això ja és un error es transforma en un drama quan llegeixo poesia.

No l'entenc, no la sé valorar i no descodifico el codi propi que té. Malgrat que cada cop penso que es triga més a llegir una pàgina de poesia que una de prosa, quan m'adono ja estic a la meitat del llibre. Així tret dels poemes èpics o narratius o clarament descriptius no tinc gens clar el que ens vol dir el poeta. Però no em vull quedar només en la narrativa em dóna la impressió que em perdria massa coses. Mantinc l'esperança que poc a poc n'aprengui. Així l'únic que em puc comprometre és a anar rellegint i esforçar-me a connectar amb el poema.

A partir de l'Aplec del Puig en endavant m'ha agradat ( són els poemes més descriptius) els anteriors ja ho he explicat no tinc cap fonament per valorar-los.