Avui marxem de Katmandú i comencem a acostar-nos al lloc del nostre treking, ho farem amb dos dies avui anem fins Bandipur.
Fem primer una parada curta per travessar el riu per un enorme pont tibetà. Ja ho saben els nepalesos que els ponts d'aquesta forma els diem tibetans ? estan d'acord? Serà un pont tibetà però és de cable d'acer i molt ample igualment no em fa gaire gràcia travessar-lo. Després de la parada arribem al nostre destí principal d'avui el temple de Manakamana , segons el programa diu que pujarem en telefèric i baixarem caminant però el guia comença a dir que el camí és llarg, que hi ha moltes escales, que no val la pena... malgrat tot això hi ha un grup que ens plantem i volem baixar caminant. Hem vingut a caminar !
El telefèric és clavat a qualsevol d'una estació d'esquí del Pirineus però cada cinc o sis cabines hi ha una plataforma a l'aire lliure. Això per què és ? Doncs per pujar els bous, cabres, pollastres per sacrificar sempre mascles. El temple no és res de l'altre món, però és molt autèntic, no hi ha cap turista i l'ambient és d'alegria. Colles de peregrins, o estudiants es fan fotos amb les ofrenes a la mà i la cara somrient, segur que les ensenyaran a tots els familiars quan tornin.
Els últims intants d'una cabra, abans la cabra ha donat la seva aprovació a ser sacrificada. Si se l'esquitxa amb aigua i es mou esta d'acord en el sacrifici, si no es mou , que es fa? se la torna a esquitxar!
El guia no ens ha convençut així que iniciem el descens, després ens confessa que sempre ho fa, que així la gent més gran o no caminadora se li esborra i va amb gent que li agrada caminar. La veritat anem travessant cases, i comencem a veure el Nepal rural per primera vegada i el paisatge és fantàstic, també agraïm estirar una mica les cames després de tant viatge i tant autocar. Fem suar el guia ja que anem a bon ritme, estic content em trobat un bon grup per caminar.
Imatges del Nepal rural i el seu sistema de transport.Suats i fent pudor, però contents entrem amb bus, ja per arribar a l'hotel quan de sobte el guia diu, hem estat de sort es veuen els himalaies. On? On? No els veig ! I és que malgrat la distància haig de mirar molt més per sobre del que pensava. He vist un vuit mil!! El Manaslú! Ja a l'hotel ens trobem unes holandeses que fa dues setmanes que viatgen pel país i avui és el primer dia que veuen els himalaies. Com deu ser a l'octubre, amb tot el cel net!
Abans de sopar ens acostem a Bandipur, semblen dues cases mal comptades, vols dir que val la pena? Em quedo parat, quina sorpresa una gran plaça plena de vida ens espera, altre cop sense cap turista a la vista. Quin país de sorpreses!
El nostre grup excursionista.
