dimarts, 30 d’abril de 2013

Dies llargs, nits encara més llargues.

No sé si els meus fills són bons o són dolents el que tinc clar és que coordinen la seva estratègia. El Pau ha estat malalt i en febre de dijous a dissabte. La Mar a partir de dissabte fins ara. A les nits la Mar està queixosa i ploramiques fins a les dues del matí, el Pau comença a les tres.

No sé si queden per no deixar-nos descansar mai i són uns... O al contrari. Ja que hem d'estar malalts i ploraners no ho fem els dos alhora que els pares es col·lapsen. L'únic que sé és que tinc son, molta son.