Avui he anat a la biblioteca amb la Mar
i hem xafardejat dos llibres, els primers que hem trobat.
El primer:
Vam pujar una muntanya, vam baixar una
muntanya, vam fer un forat, vam enterrar l'avi, vam fer una casa a
sobre. Ara vivim tots junts. Eh?
El segon:
El Bruno és una ovella que es pensa
que té mala sort però potser no és veritat.
Primer es veu que comença a ploure i
quan va a aixoplugar-se sota un arbre no hi ha lloc per a ella perquè
hi és tot el ramat i quan s'allunya cau un llamp i els mata a tots.
Segon vol anar a patinar però tot el ramat està patinant i no s'hi
cap, quan s'allunya el gel es trenca i tots moren ofegats. Després
s'equivoca de camí i es veu com tot el ramat el porten a un camió i
a l'escorxador i...Tots els contes infantils són així d'optimistes?
1 comentari:
Au va home! Que ja fa molts anys que el llop no es menja la caputxeta! I que la rateta del llaç a la cueta es casa amb un gat vegetarià!
Això no pot ser veritat!
Ni el primer ni el segon!
Publica un comentari a l'entrada