Ha costat, però al final ha arribat el moment. Ja tinc la casa endreçada, hem dinat i la Mar està fent la migdiada. Ho sigui que tinc una estona per a mi i relaxar-me. Acabo de d'agrair aquest fet prenent-me un tallat al pati. Mirant com passen els núvols i escoltant un corb solitari que va donant voltes i emprenyant a tots.
Avui segurament m'hagués acostat a Morella i potser a Catí on no hi he estat mai i d'on era el meu avi. Així que avui tocava turisme i viatjar com l'afició del dia. Avui, com que em puc moure molt, he decidit que seria el dia de la Mar. Hem anant al bosc a buscar fulles, ens hem estat l'estona que ha volgut als gronxadors ( i realment pot ser molta estona). Hem estat molta estona al tobogan (si li hagués deixat tota l'estona que hagués volgut encara hi seria). I finalment hem estat passejant pel llac de Puigcerdà. Entremig de tot això m'ha demanat un descans per fer una crep de pernil i formatge i jo no he tingut més remei que fer-ho. Si ho demana què puc fer?
Aquest vespre arribaran els meus sogres i els meus nebots (ara enteneu perquè havia d'endreçar la casa, no?).La Mar s'ho passarà de conya jugant i perseguint els seus cosins. Serà el regal ideal per acabar de celebrar el seu dia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada