diumenge, 6 de març de 2011

Dijous de setmana blanca

Avui, però en a la pràctica tota aquesta setmana, era el dia dedicat a la lectura i l'escriptura. Tenia previst endur-me per rellegir-me un dels títols que més m'ha impressionat i que era adient per emportar-me als Ports: Camí de Sirga. El primer llibre on vaig descobrir què era això d'escriure. Vaig adonar-me que cada paraula, cada signe de puntuació, cada paràgraf estava estudiat, pensat i escrit amb una finalitat. Vaig adonar-me que un llibre amb aquella gran quantitat de salts temporals i que no et perdies en cap moment, havia d'estar molt i molt treballat i pensat.

Cada cop tinc més clar que el meu problema en escriure és que no sé llegir. Devoro els llibres que m'interessen, llegeixo en diagonal i sense fixar-me. Així que quan rellegeixo els post que he escrit, sempre escrits a corre-cuita, em fa una mica de vergonya. Al final com sempre que me'n vaig per quatre dies m'he endut uns cinc llibres encara que naturalment sols he llegit un. El que em van recomanar a últim moment i he devorat, quan era un llibre per anar llegint capítol a capítol o intercalar amb altres lectures. Ho sigui que continuo igual, però és que era tant bo!