dilluns, 23 de novembre de 2009

Voltes i més voltes.


Durant més de deu anys m'he enfaixat i desenfaixat de la mateixa forma: Desenrotllo la faixa del tot, em quedo la part de les trenes per a mi i dono l'altra part al company que m'enfaixa. Porto un costat de la faixa amb els cordons trenats de tres en tres per la Roser, cadascú té les seves manies. Agafo la part de les trenes i la introdueixo dintre del pantaló i dono una volta en sentit anti-horari sense fer força, llavors faig una estrabada perquè quedi ben forta al voltant dels ronyons i quan crec que ha quedat bé, dono les tres voltes que em queden per enfaixar-me sense girar-la ni doblar-la. Acabo introduint els cordons per la part de dalt, sempre aproximadament a la dreta de la panxa. Haig de dir que fa uns anys em quedava més a la dreta, ai les panxes! Em desenfaixo sol, trec els cordons i desfaig una volta, enrotllo, desfaig una altra volta i... al final em quedo amb les trenes a la mà. Agafo la meitat cap una direcció i l'altra cap a l'altra i faig un nus. Lligo els mocadors al voltant de la faixa.

Imagineu-vos després de tretze anys d'assajos de febrer a novembre, dimarts, dissabte i a vegades dijous i les actuacions les voltes que he donat enfaixant-me. Doncs no són ni la meitat que porto aquest darrers anys pensant si deixo els castells: Que si plego del tot, que si plego a mitges, que no vull el compromís de tronc, que si continuo però si assagem el divendres...Hagués plegat aquest any si no fos que un amic es va posar al capdavant de la colla però li vaig dir que a finals d'any plegava, que no aguantava més. No em podia ni imaginar més d'un any més de castells.

Ara confesso que en certs moments de l'any se'm feia insuportable però també que m'apassionen els castells i que em sento lligat a la meva colla. Voltes i més voltes!

Odio ser tant cagadubtes i plantejar-me tant les coses i marejar tant la perdiu amb coses que tenen la seva relativa importància. Vull recuperar el meu temps d'oci i ocupar-lo amb el que jo vulgui, no tenir tots els caps de setmana reservats de febrer a novembre cada any. Així que l'any que ve faré el que em vingui de gust sense donar tantes voltes: muntanya, ocells, anar a Vimbodí, mandrejar, turisme, llegir ,escriure i potser al final fins i tot vulgui anar a fer castells, però en la mesura que jo triï no la que em vingui imposada d'assistència contínua i obligatòria.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

El temps de lleure és per gaudir-lo, i a vegades ens autoimposem unes obligacions que tardem lo nostro a reaccionar. (Típic en persones responsables i autoexigents.)

Per cert, m'encanta, sempre m'ha agradat veure els castellers com s'enfaixen. Tenia un tiet pagès que se'n posava per anar al camp, i em delectava mirant els tombs que feia i com es cordava.
Com ho has explicat tu, quasibé, poesia!

Agnès Setrill. ha dit...

L'anònim sóc jo.

El barranc de l'Argentada ha dit...

Hola Agnès,

Gràcies pel comentari.