diumenge, 8 de febrer de 2009

Obrir els ulls

El divendres només sortir del portal de casa i creuant el carrer vaig veure tres esplugabous travessant el cel. A mitjans de setmana vaig veure un Bernat pescaire al costat de l'institut a la zona del riu i també m'he adonat que al Parc central hi han tudons. Com pot ser que no ho hagi vist fins ara? Són ocells que fa una pila d'anys que sé reconèixer i si no fos pel fet que ara hi torno a estar pendent no m'hi hagués fixa't. Quantes coses em perdo per no estar pendent del que m'envolta?

Ja sé que sense adonar-te tens el xip posat en alguna cosa, tens els sensors a punt. Però com puc no haver vist un ocell de més d'un metre d'envergadura? Un dels ocells que considero més bells. I això que m'ha passat, en quantes més coses em passa?

La sensació d'anar pel món fent vint mil coses i cap de bé, totes a mig fer a corre-cuita és una de les que no suporto. Quantes coses em perdo perquè estic massa capficat en altres?


Edimburg

Una de les fotografies que m'han fet més il·lusió un Bernat pescaire al mig del riu que travessa Edimburg i que em va fer replantejar, un cop més, tornar a la meva aficció de juventut. I aquest cop fer les coses bé.