dijous, 26 de febrer de 2009

El poble

Vull que m'entengueu jo no sóc pas de poble, sóc de Barcelona però m'he passat tots els estius, tots els caps de setmana de l'any i totes les festes des de que vaig néixer fins a la universitat anant al poble a casa dels meus avis. Per Sant Joan ja hi era i no marxava fins el dia abans de començar l'escola. Així que entendreu que malgrat no ser de Vimbodí, m'hi sento molt lligat.

He passat la meva infantesa acompanyant el meu avi a l'hort o anant a fer herba pels conills. La meva adolescència anant a la piscina al matí, sobre la bici a les tardes i menjant pipes sota els porxos de la plaça als vespres. Fins que vaig arribar a la universitat i vaig començar a fer altres coses. Cada cop hi he anat menys i quan hi vaig em quedo a casa xerrant amb els meus pares i em fa peresa anar al poble. La meva colla era de forasters i sé que si vaig per les cases no trobaré ningú. També reconec que sóc bastant asocial, una trucada de tant en tant no fa mal.

Doncs fa uns dies em varen enviar una fotografia del fill de mesos d'una companya de la colla. Si jo no sabia ni que estava embarassada! Com m'he pogut desconnectar tant? Aquest estiu hi hauré de baixar per Festa Major a veure si trobo algú. Realment a vegades sóc un impresentable.