L'impacte de la fil·loxera a la Conca de Barberà (1870-1905). Josep Recasens

Llàstima que la part que més interessant de l'estudi, les taules d'elaboració pròpia com exemple les dades d'embargaments no estiguin desglossades al final del treball.

Sinopsis: un estudi de l'impacte de la fil·loxera a la Conca tant a nivell econòmic i social.

La revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya. Ramon Arnabat

El títol és ben explicit del que s'hi pot trobar al llibre. La síntesis de la tesi doctoral de l'autor. Molt interessant i sobretot molt ben documentat fa venir ganes de fer una ullada a la seva tesis doctoral.

Sinopsis: L'estudi rigorós del trienni liberal a Catalunya.

12 ANYS

Estic relativament proper a cobrar el segon estadi (sexenni pels no entesos), bé em falta encara quatre mesos però és la primera pujada salarial que tindré en cinc anys de retallades i ja fa temps que l'espero. Mentida fa tres anys vaig cobrar un trienni però els triennis aporten una pujada ben minsa. A part la pujada dels sexennis s'acumula a la dels triennis fent que la pujada faci més patxoca.

Fora del tema de la remuneració (que és important!) el fet és que porta 12 anys en aquesta feina, aquesta feina temporal que feia mentre no trobés una alternativa i ja en porto dotze!

Des de el primer estadi al segon: oposicions, Mar, casa, Pau... Les tres primeres en tres mesos: quin estiu!

El post anava perquè he aconseguit després de tretze cursos de docència no ser tutor d'un grup. Més feina, més grups però quin descans. Potser no tornarà a passar en dotze anys més però el curs se m'està passant volant i tinc temps per prepara activitats alternatives!

Els grans comtes de Barcelona. Santiago Sobrequés Vidal

Fa temps que em vaig adonar que tornaven  a reeditar les grans obres dels historiadors clàssics catalans (Vicens Vives, Pierre Vilar...), no sé si estan desfasats o no, però tinc a la memòria que estaven molt ben escrits i es llegien com a novel·les. I realment és així.

Una comtesa de fort caràcter que dominarà el regnat del seu marit,del seu fill i del seu nét. La última dona del darrer també de fort caràcter morirà a mans del seu fillastre hereu al tro. Dos germans bessons (o no) que hauran de cogovernar els comtats a la par i que un acabarà assassinant a l'altre.

No és cap novel·la és la nostra història.

Sinopsis: la història dels comtes de Barcelona des de Ramon Borrell (993) fins a la mort de Ramon Berenguer III (1131).

Carlinades. Jaume Grau

Llibret de divulgació històrica senzill però correcte, personalment m'ha sobrat les comparacions entre el carlisme i el Far West americà però està dintre la línia del programa de radio En Guàrdia del qual se'n deriva la col·lecció històrica i el llibre. Algunes petites errades de correcció, composició que em fan pensar que es va córrer un xic al fer l'edició. Però serveix per fer una primera aproximació al carlisme.

Sinopsis: una petita síntesis del moviment carlí a Catalunya, especialment de les tres guerres Carlines del sXIX.

El genaral Prim. Pere Anguera

Cada cop estic més fascinat pel segle XIX espanyol, no hi ha qui l'entengui i no es torni boig intentant seguir els pronunciament. motins i lluites entres carlins, moderats, progressistes, demòcrates, republicans...

Sinopsis:La biografia del general Prim feta per un dels seus màxims coneixedors.

Dia de la filosofia

La Mar ja té feta la llista pels reis, només vol una cosa diu: tot el que surti per televisió que sigui de nenes. Jo li he preguntat com sap si són joguines per nens o per nenes. I m'ha dit: tot el que surten nenes jugant és per nenes i el que surten nens jugant és per nens. I m'he començat a fixar i encara no he vist cap nena jugant a cotxes, ni cap nen en un anunci de nines, i en porto uns quants. Aquesta contesta m'ha fet pensar una bona estona.

VITRUM

Nova fira del vidre creada a Vimbodí, entre les festes dels Torrents i la fira sembla un altre poble, quin "ambientillo" pels carrers. Un bon grup de gent passejant xafardejant parades i veient com bufen vidre.

Els nens tenen una altra idea, la Torrents, la Mar i en Pau decideixen que el més interessant de tot és un clot de la plaça de les orenetes i jugar a fer sorra fina, ells en diuen així. Així que ja us podeu imaginar com queden els vestits de diumenge! Tampoc en portaven per això.

C'EST FINI

No el bloc no és mort, sinó tot el contrari!

Per fi he acabat un projecte que ens ha portat dos anys de feina i que ja explicaré quan surti a la llum pública. Ara per ara la meva feina s'ha acabat, uns quants ja sabeu de què parlo, els altres paciència.

Així que ara penso recuperar el meu bloc, a veure si és possible. I sobretot escriure els post pendents de les vacances de França (2013) i Suïssa (2014).

Fins aviat, espero.

Sóc un borratxo culte?

Em vaig començar a espantar quan em van començar a saludar els cambrers dels bars quan me'ls trobava passejant. Em vaig tranquil·litzar pensant que els conec d'anar a esmorzar o berenar amb els nens.

Ara mateix em saluden: Els propietaris del bar on vaig a berenar amb els nens els dijous quan passegen a primera hora el seu llebrer; També la fornera del bar-fleca de la cantonada que té controlada tota la canalla del barri; l'amo del bar del costat del mercat on fem habitualment un segon esmorzar amb els nens els dissabtes de mercat; El propietari d'un bar que va tancar, aquest sempre tinc la impressió que em saluda de mala gaita i em causa mala consciència... si hagués anat més potser no hauria tanca? El propietari i el cambrer on fem el vermut els diumenges. I finalment el propietari del bar gamberro del poble, bé aquesta salutació l'atribueixo a que coneix a la Roser.

Però avui m'han descol·locat totalment, avui m'ha saludat pel carrer el meu llibreter. Potser hi vaig massa? Amb lo cars que són els llibres! O potser és que no hi va massa gent? Si fa unes tres setmanes que no hi passo!     

Per cert l'últim dia em va recomanar aquest llibre.