Sant Bernat al Fitor

Aprofitem que la Mar està amb els avis per fer una excursió amb el Pau i veure com va el tema motxilla. Per no canviar tornem a fer una excursió de la col·lecció dels Camins de l'Alba (Ruta 11 Montseny). Una mica decebuts, sort dels panells que trobem al llarg del camí, si fos per les indicacions de la guia ens haguéssim perdut.

Bonica excursió pel Montseny, un castanyer curiós, travessar un rierol fent una mica l'animal i una bona col·lecció de castanyers centenaris. Prova superada amb el Pau, ara només falta afegir-hi la Mar.

El dinosaure

Converses de natura amb els alumnes

Avui tocava als alumnes identificar dos arbres i dos arbustos en un bosc de ribera pel crèdit de síntesis:
-Toni, no coneixem cap arbust.

-No coneixeu els esbarzers ?

-No.

- No heu anat mai a menjar mores?

- No, però a la escola de primària teníem una morera.

-Bé... Aneu a fer l'altra activitat.

Un any!

Avui el Pau ha fet un any. Ha estat el dia d'anar recordant... Ara estàvem deixant la Mar a casa del avis, en aquesta hora li vaig veure per primera vegada la marca de naixement que té a la parpella. Més o menys es quan vam portar la Mar a conèixer el seu germà... Bé hem celebrat el seu aniversari més o menys com ha anat l'any: amb antibiòtics.

De sobte truquem a la porta. Etgar Keret

Sinopsis: recull de contes, una mica subrealistes, sobre la vida quotidiana.

Dies llargs, nits encara més llargues.

No sé si els meus fills són bons o són dolents el que tinc clar és que coordinen la seva estratègia. El Pau ha estat malalt i en febre de dijous a dissabte. La Mar a partir de dissabte fins ara. A les nits la Mar està queixosa i ploramiques fins a les dues del matí, el Pau comença a les tres.

No sé si queden per no deixar-nos descansar mai i són uns... O al contrari. Ja que hem d'estar malalts i ploraners no ho fem els dos alhora que els pares es col·lapsen. L'únic que sé és que tinc son, molta son.

14 D'ABRIL

Comptant morts

Aquest dies em dedico a comptar morts per un projecte que tinc entre mans. I competeixo amb un mossèn per veure qui compta més morts violentes. He guanyat 73 meus per 69 del mossèn. I de morts en porto 429 (141 homes, 84 dones, 105 nens i 99 nenes).

No us espanteu estic revisant les estadístiques de l'estudi de Mossèn Bergadà sobre els morts a Vimbodí durant la Primera guerra carlina (1833-1840). Així que aquest dies em dedico a fer aquestes coses.

Contes infantils.

Avui he anat a la biblioteca amb la Mar i hem xafardejat dos llibres, els primers que hem trobat.

El primer:

Vam pujar una muntanya, vam baixar una muntanya, vam fer un forat, vam enterrar l'avi, vam fer una casa a sobre. Ara vivim tots junts. Eh?

El segon:

El Bruno és una ovella que es pensa que té mala sort però potser no és veritat.

Primer es veu que comença a ploure i quan va a aixoplugar-se sota un arbre no hi ha lloc per a ella perquè hi és tot el ramat i quan s'allunya cau un llamp i els mata a tots. Segon vol anar a patinar però tot el ramat està patinant i no s'hi cap, quan s'allunya el gel es trenca i tots moren ofegats. Després s'equivoca de camí i es veu com tot el ramat el porten a un camió i a l'escorxador i...Tots els contes infantils són així d'optimistes?

Guerra de les Gàl·lies. Comentaris de la Guerra Civil. Juli Cèsar

El tastet dels primer tres capítols de la Guerra de les Gàl·lies es vàrem quedar curts i he aprofitat per completar tots els capítols quan he tingut ocasió. El mateix comentari que l’altra vegada, es llegeixen d’una tirada. En canvi els Comentaris de la Guerra Civil se m’han fet una mica feixucs, potser empatx?

            Sinopsis: Les campanyes de Juli Cèsar a les Gàl·lies i la Guerra Civil que l’enfronta a Pompeu, descrites per ell mateix.

Stoner. John Williams

No he pogut evitar fer una comparació amb un dels darrers llibres que he llegit. Passi-ho bé, senyor Chips. Els dos són les biografies de professors universitaris. Però el to és molt diferent, aquest té un to més negre i trist i l'anterior narra de forma blanca la vida de un professor entranyable.


Sinopsis: La vida d'un professor universitari anodí, i sense cap característica entranyable i amb una trista vida personal.