dimecres, 8 de febrer de 2012

Altra volta els clotets.

Avui m'he fixat; he tornat a veure els clotets a les galtes de la Mar. Quan va néixer vaig pensar que ràpidament els hi deixaria de veure, que és cosa de nadons o d'infants molt petits, però anava errat, encara els hi té. I m'he adonat que feia una setmana que no els hi veia, perquè feia una setmana que no reia. La pobra ha estat malalta i totalment KO el que portem de setmana i aquest era el seu primer riure forçat de la mateixa.

La cosa hauria estat així de maca i bonica si deu minuts més tard no l'estava renyant perquè llançava les peces del tren contra la porta. O una mica més tard, estava asseguda a l'escala, castigada. Que hi farem! La normalitat. He estat apunt d'enyorar la setmana que s'ha passat adormida als meus braços al sofà, normalment no està quieta ni deu segons.